Creen un desfibril·lador únic per evitar morts sobtades

BarcelonaInvestigadors de l’Hospital Clínic i de l’Institut d'Investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer (Idibaps) han participat en la ideació d’un dispositiu menys invasiu que els actuals per a pacients amb arrítmies –alteracions del ritme cardíac– i risc de patir una mort sobtada. Aquesta eina, que s'ha provat en 162 pacients de diversos països, combina un marcapassos i un desfibril·lador per estimular en cas d'aturada, però també tant si el ritme cardíac és lent com ràpid. Així, estalvien a l'afectat descàrregues elèctriques que no siguin imprescindibles. Els resultats d'aquesta eina s'han publicat al New England Journal of Medicine.

El tractament actual per als pacients amb risc de mort sobtada és el desfibril·lador implantable transvenós, que permet monitorar el ritme cardíac i emetre descàrregues quan detecta una arrítmia perillosa o petits impulsos com un marcapassos quan el cor va massa lent. L'aparició dels desfibril·ladors subcutanis, que s'implanten sota la pell i són menys invasius, ha millorat l'abordatge, però fins ara cap de les dues eines permetien l'estimulació per a ritmes cardíacs lents o ràpids. "Ara, hem desenvolupat un marcapassos sense cables que es comunica a través d'ones de radiofreqüència amb el desfibril·lador subcutani per decidir si cal fer una estimulació cardíaca”, explica el doctor Lluís Mont, cap de la Unitat de Fibril·lació Auricular i del grup de biopatologia i tractament de les arrítmies cardíaques de l’Idibaps.

Segons ha explicat Mont, la novetat està en el fet que el sistema no fa servir cables ni dins del cor ni dins de les venes. "Fins ara teníem uns desfibril·ladors subcutanis, que no porten cables dins del cor, i teníem uns marcapassos implantables dins del cor sense cables, però no es comunicaven entre ells", explica. Ara, els pacients que necessiten les dues funcions (la desfibril·lació per prevenir una aturada cardíaca i l’estimulació per si el cor va massa lent) poden tenir-ho alhora en un mateix dispositiu sense cables, una tècnica que Mont defineix com a "obra d’enginyeria", ja que conté un munt d’elements (com la bateria, un estimulador i un monitor) en una eina de la mida d'una bala.

Els dos dispositius es complementen entre ells. Per exemple, si al pacient se li dispara el cor, el desfibril·lador compta el nombre de batecs i, abans de deixar anar una descàrrega, fa que el marcapassos faci una estimulació taquicàrdica, que la captura i l'atura. Si, tot i això, aquest marcapassos no és capaç de frenar-la, el desfibril·lador farà una descàrrega per controlar-la i, si cal, li demanarà al marcapassos que faci una estimulació per estabilitzar el cor a freqüències considerades normals.

Aquesta combinació de dispositius sense fils evita haver de portar cables dins les venes, cosa que “és un inconvenient a la llarga”, segons Mont. “El pacient pot tenir més complicacions pel trencament dels cables o per infeccions, i aquest nou sistema pot estalviar-ho”, diu. Aquest sistema sense cables encara no és al mercat, però els investigadors confien que l’estudi, que ha donat uns índexs de complicació “molt baixos" –dins del que és “esperable”– en els 160 dispositius que han implantat a diferents pacients, contribuirà a fer que les autoritats sanitàries hi donin llum verda. 

Pacients joves que hagin patit un infart, els més beneficiats

Però qui pot beneficiar-se més d'aquesta troballa? Els investigadors assenyalen els pacients joves, perquè amb les eines actuals necessitaran diversos canvis de peces o bateries al llarg de la seva vida. "I com més recanvis fas i més temps porten els cables al cor, més fàcil és que es trenquin o es produeixin infeccions”, assenyala Mont. El doctor també apunta que el tipus de pacient que el farà servir és algú que ha sobreviscut a un infart. "Per exemple, que després de l’infart hagi quedat amb una lesió del múscul prou extensa per implantar un desfibril·lador per prevenir una possible aturada". Mont també conclou que pot ser útil per a persones amb malalties genètiques, com ara trastorns dels canals de les cèl·lules, i qualsevol patologia que pugui facilitar una aturada cardíaca.