Cotxes, avions i metro: els principals maldecaps acústics de Londres

LondresUn informe de les Nacions Unides publicat el passat mes de febrer titllava Londres de ciutat més sorollosa d'Europa. A més, el govern del Regne Unit estima que el cost social del soroll a la capital britànica oscil·la entre els 7.000 i els 10.000 milions de lliures cada any. Les àrees on la contaminació acústica és més elevada són les zones de l’extraradi al nord, est i oest de la capital, especialment a prop de l'aeroport de Heathrow (oest) i al voltant de l'M25, una ronda de circumval·lació.

L'Organització Mundial de la Salut (OMS), de fet, sosté que la contaminació acústica ocupa el segon lloc després de la contaminació de l'aire pel que fa a les amenaces per a la salut ambiental a Europa. Una de cada tres persones es veu afectada negativament al continent.

Utilitzant dades del departament de Medi Ambient (DEFRA), l'organització benèfica del clima Possible i Jetpack AI han creat un mapa dels sorolls de Londres, en què el trànsit de vehicles, els avions al voltant de Heathrow i el metro, especialment les línies Victoria i Northern, són a l'origen de les causes que més agredeixen els ciutadans. Hirra Khan Adeogun, una de les responsables de l'organització, afirma a l'ARA que l'impacte de la contaminació acústica "s'ha passat per alt durant massa temps", a Londres.

Les dades del departament de Medi Ambient indiquen que els nivells de soroll superen els recomanats per l'Organització Mundial de la Salut. A Picadilly, per exemple, al centre de Londres, i d'acord amb el mapa esmentat, hi ha 65 decibels; a la rodalia de Heathrow, 75. L'OMS considera que per cada augment de 10 decibels en l'exposició al soroll en relació amb els nivells recomanats, el risc de patir malalties cardiovasculars augmenta al voltant d'un 8%.

L'alcaldia de Londres té una estratègia a 10 anys, entre el 2016 i el 2026, per reduir els sorolls de la ciutat. Bàsicament, intenta atacar el problema del trànsit rodat, el més greu, de forma generalitzada. I ha tirat endavant la pacificació de barris concrets –en un programa pilot– restringint el trànsit de vehicles en zones que anomena "Mini-Holland" per afavorir l'ús de les bicicletes: l'efecte sobre la salut és, en principi, doble: menys contaminació acústica i més d'atmosfèrica. L'urbanisme de la ciutat ho afavoreix, perquè l'estructura de Londres s'escampa en districtes amb un centre comercial, que coincideix amb el que travessen les grans vies de circulació, i zones residencials, on només hi ha habitatges, no grans comerços ni grans supermercats ni centres comercials.

Però un dels inconvenients amb què s'ha trobat és que trasllada el problema, no l'acaba d'eliminar, si bé és extremadament beneficiós per als habitants dels carrers on s'implanta. Tallar un determinat nombre de vies –els Mini-Holland, de moment, s'han fet en tres districtes: Enfield, Kingston i Waltham Forest– fa que el trànsit es concentri a les grans articulacions del districte i que hi augmenti la contaminació, tant l'acústica com la de l'aire.

Un altre dels problemes específics de Londres és el metro. Qualsevol usuari, especialment de les línies Victoria o Northern, se'n pot adonar. És, realment, insuportable. I supera àmpliament els 50 decibels, circumstància que no té lloc, per exemple, a la xarxa del metro de Barcelona. En els darrers tres anys s'han presentat més de 1.000 queixes pel soroll al tube. El professor Joe Sollini, de l'Ear Institute del University College London, confirma a l'ARA que els "decibels de la línia Victoria equivalen a assistir a un concert de rock a primera fila". En un context laboral, rebla, "també algunes parts de les línies Northern i Jubilee requeririen protecció auditiva".