La revolució contra el colesterol: silenciar gens sense alterar l'ADN

BarcelonaL’edició epigenètica, una tècnica per tractar malalties que edita els gens d’una persona, agafa embranzida a la comunitat científica. El seu objectiu és alterar l’expressió dels gens, és a dir, activar-los o reprimir-los, sense necessitat de modificar el seu ADN i, per tant, mantenir intacte el genoma, que és el llibre d’instruccions bàsiques del cos humà. Ara investigadors italians han fet un pas més enllà amb una teràpia experimental que han assajat en ratolins i amb què han aconseguit silenciar un gen que s’associa al control del colesterol. Una mena de revolució per a una de les principals causes de malaltia crònica al món. 

Segons l’estudi, publicat aquest dimecres a la revista Nature, aquesta edició epigenètica permetria reduir a la meitat els nivells d’aquesta substància de manera estable i durant gairebé un any. Els resultats obren la porta al desenvolupament i perfeccionament d’aquest tipus de teràpies, si bé els autors remarquen que es tracta d’una primera base que cal continuar investigant.

L'equip liderat per l'investigador Angelo Lombardo s'ha centrat en el gen Pcsk9. Aquest produeix una proteïna que promou la degradació del receptor del 'colesterol dolent', les lipoproteïnes de baixa densitat, que són les responsables de transportar el colesterol per la sang. Quan el gen s'inactiva, la quantitat del receptor d'aquestes lipoproteïnes s'incrementa i les cèl·lules del fetge són capaces de retirar-les de la sang. El resultat és una disminució del colesterol. En concret, l'experiment en models animals va reduir gairebé a la meitat els nivells de colesterol durant un màxim de 330 dies i ho van aconseguir amb l'administració d'un únic tractament.

Preservar l'ADN

Altres teràpies havien assolit resultats similars, però fent servir l’edició del genoma, la qual cosa implica trencar l’ADN per introduir canvis en la seqüència del pacient. En aquest sentit, la literatura científica adverteix que aquests tractaments podrien provocar mutacions no desitjades o una activitat fora de l’objectiu que esperen amb la intervenció. Per això, l’edició epigenètica s’ha erigit en una alternativa atractiva. En primer lloc, perquè es toca el gen però no el seu ADN. D’altra banda, perquè aquesta via confereix una major seguretat i serviria per avançar en nous tractaments per a altres malalties.

Els autors han insistit en el fet que aquests resultats són una prova de concepte que justifica més investigacions. Es tracta d’un estudi amb ratolins i, a parer seu, haurà de prosseguir amb més estudis amb animals més grans, com macacos, abans de prosseguir amb assaigs en humans. De totes maneres, defensen que les conclusions preliminars poden assentar les bases per al desenvolupament de teràpies que utilitzin aquest silenciament epigenètic.