Tenir el colesterol alt de jove augmenta el risc cardiovascular de gran
Un estudi en ratolins demostra que el risc de desenvolupar ateroesclerosi comença en edats primerenques
BarcelonaL'ateroesclerosi és una de les principals causes de malalties del cor i de la circulació. Consisteix en la formació de plaques a les parets de les artèries que disminueixen el diàmetre dels vasos, cosa que dificulta el pas de la sang i incrementa el risc de patir ruptures, infarts i ictus. Es tracta d'una acumulació anormal de colesterol, però també de materials com calci, globus blancs i altres substàncies que circulen per la sang que, sobretot, afecta persones d'edat avançada. Ara bé, el risc de desenvolupar ateroesclerosi pot començar molt abans. Un estudi de la Universitat de Cambridge ha determinat que els nivells alts de colesterol a una edat jove "poden ser encara més perjudicials" que els nivells alts de colesterol que apareixen més tard, i s'associen a un risc més elevat de patir aquesta acumulació de material a les artèries. La investigació s'ha fet amb ratolins i l'ha publicat la revista Nature.
La majoria dels programes de detecció, prevenció i intervenció de l'ateroesclerosi es dirigeixen a persones amb nivells alts de colesterol, generalment després dels 50 anys. Les conclusions d'aquest estudi, però, suggereixen un canvi en l'abordatge d'aquesta malaltia, ja que posen de manifest la necessitat de mantenir baixos els nivells de colesterol en edats més joves. "L'ateroesclerosi es pot prevenir reduint els nivells de colesterol, però és evident que hem de començar a pensar-hi molt abans del que pensàvem", raona Ziad Mallat, professor de medicina cardiovascular de la British Heart Foundation (BHF) i primer autor de l'estudi.
Per estudiar els mecanismes subjacents a l'ateroesclerosi, els científics sovint utilitzen ratolins. Els alimenten amb una dieta alta en greixos durant diverses setmanes quan són adults per veure com això condueix a l'acumulació de les plaques característiques de la malaltia. Aquest cop, però, els autors volien veure si donar als ratolins la mateixa quantitat d'aliments rics en greixos i repartits al llarg de la seva vida canviava el seu risc d'ateroesclerosi.
"Un io-io de colesterol"
Els autors també han observat que els nivells fluctuants de colesterol causen més danys. Segons Mallat, aquesta conclusió pot explicar per què algunes persones que prenen estatines (medicaments per abaixar els nivells de colesterol), però no ho fan de manera regular, tenen un risc més alt d'atac cardíac. "Si atureu i comenceu el tractament amb estatines, el cos està exposat a un io-io de colesterol que no li agrada, i sembla que això interfereix amb la capacitat del cos per evitar l'acumulació de plaques", explica.
L'equip investigador associa aquest efecte "tan perjudicial" a l'efecte que té el colesterol sobre unes cèl·lules immunitàries que resideixen a les artèries. S'anomenen macròfags i la seva funció és aturar l'acumulació de plaques. Ara bé, les cèl·lules dels ratolins que tenien nivells alts de colesterol i, sobretot, nivells fluctuants de colesterol, havien canviat físicament i els seus gens estaven alterats. Això vol dir que les cèl·lules ja no protegien el cos, sinó que eren perjudicials i acceleraven l'ateroesclerosi.
Per això, els autors defensen que les persones que prenen fàrmacs per reduir els nivells de colesterol no haurien de deixar de prendre'ls, encara que els seus nivells de colesterol baixin, ja que aturar el tractament podria augmentar el risc de patir la malaltia.
Altres estudis
Per comprovar els resultats, els autors els han comparat amb el Cardiovascular risk in young finns study, un dels estudis de seguiment més grans sobre el risc cardiovascular des de la infància fins a l'edat adulta. Són persones reclutades als 80 que van monitorar al llarg de les següents dècades. De fet, a més de 2.000 se'ls va fer una ecografia de les artèries quan tenien 30 anys i una altra quan en tenien 50. Analitzant aquestes dades, els autors han observat que els participants que havien estat exposats a nivells alts de colesterol quan eren nens tenien tendència a tenir una acumulació més elevada de plaques, cosa que "confirma les troballes en ratolins".