El Col·legi de Metges denuncia "la subhasta i la guerra de preus" de les pòlisses de salut

BarcelonaLa contractació de pòlisses de salut no ha parat de créixer –ha augmentat del 24% al 32% en deu anys– i més de 2,2 milions de catalans, més d’un terç de la població, tenen una assegurança privada. Tradicionalment Catalunya ha sigut un país mutualista, on la doble cobertura, pública i privada, ha tingut molt de pes en l'organització assistencial, però el Consell de Col·legis de Metges de Catalunya (CCMC) denuncia una perversió del sector en els últims anys que ha prioritzat el rèdit econòmic de les companyies, ha deixat en un segon pla l'assistència de qualitat i ha precaritzat el treball dels professionals mèdics. "El sector s'està convertint en un mercat low cost, una guerra de pòlisses barates que no són sostenibles i que posen en risc l’acte mèdic i la seguretat dels pacients", ha denunciat el president del Col·legi de Metges de Tarragona, Sergi Boada, que aquest dimarts ha presentat les conclusions de l'Estudi dels professionals de la medicina privada, un informe elaborat pels quatre Col·legis de Metges catalans a partir de 900 enquestes.

La radiografia del sector de l'assegurança lliure s'ha de fer tenint en compte l'impacte de la pandèmia. La menor accessibilitat al sistema sanitari públic ha pogut generar una percepció d'insatisfacció o desatenció entre la ciutadania, que en molts casos hauria optat per signar una assegurança privada, i que ha desencadenat "una tempesta perfecta" per incrementar el volum de negoci de les companyies, segons l'organització col·legial. "Però si una persona es pensa que amb pòlisses de 15 euros rebrà una millor atenció, s'està enganyant. No és així", ha afirmat el president del CCMC, Jaume Padrós, que ha posat l'accent en la insatisfacció de la majoria dels 10.000 facultatius que treballen en el sector de l'assegurança lliure. El 60% d'aquests facultatius que treballen en l'assistència sanitària privada a Catalunya s'hi dediquen exclusivament.

Dos de cada tres metges de la privada, però, consideren que no reben ni el tracte ni la valoració adequada per les companyies per a les quals treballen. Per exemple, en l'àmbit dels honoraris, perquè, tret de casos excepcionals, lamenten que fa anys que no s'actualitzen. Les tarifes que es paguen als metges per consulta o per acte mèdic no augmenten malgrat que el volum de negoci de les empreses sí que ho fa. Una visita de medicina familiar es paga a màxim 18 euros (fa deu anys eren 17 euros), una d'especialitat medicoquirúrgica a 27 euros (26 el 2012) i una intervenció quirúrgica amb laparoscòpia a 570 euros (470 fa deu anys).

"Es paga el mateix i és el professional qui ha d'assumir totes les despeses en solitari per poder atendre bé els pacients", ha exposat el president de la secció d’assegurança lliure del Col·legi de Metges de Barcelona (COMB), Pere Torner, que ha posat com a exemple el manteniment del despatx, del personal i de la tecnologia. Malgrat les condicions precàries que exposen els metges, les principals raons per les qual continuen treballant al sector privat són els ingressos econòmics (36%), la fidelitat amb els pacients (32%) i la llibertat que tenen per organitzar la seva pròpia agenda (28%).

Unanimitat en el suspens

En el cas dels clients de pòlisses privades, els metges han alertat que moltes contractacions es fan sense tenir clara la lletra petita, sense saber què pot passar amb els anys amb aquelles condicions i com pot afectar la gent gran o els malalts. Metges i pacients són la baula feble del sector, segons Boada. "Anem cap enrere perquè el monopoli l’exerceix l’entitat asseguradora o el grup hospitalari. Els col·legis hem perdut la potència negociadora", ha lamentat. També per a Padrós, en els últims anys s'han distorsionat els dos elements cabdals que equilibraven l'assistència privada: d'una banda, el dret a la lliure elecció del metge i, de l'altra, la capacitat d'autogestió del professional, un punt molt valorat per la professió. 

Per aquest motiu, Padrós ha reclamat "urgentment" a la conselleria de Salut que posi ordre en el sector. "Demanem al conseller [Josep Maria] Argimon que actuï. És el conseller de la sanitat pública però també de la privada, i fa molts anys que el departament es mira de reüll i amb massa distància tot el que està passant al sector privat", ha dit. Tot i que legislativament el Govern no pot intercedir en com actuen les companyies per la garantia de la lliure competència, el president dels metges catalans ha insistit que és responsabilitat de Salut evitar "la subhasta barata i la guerra de preus" que s'està donant amb les pòlisses de salut, ja que incentiven la precarietat i poden deteriorar el sistema de salut.

El CCMC adverteix que treballar en aquest sector és cada vegada menys atractiu per als metges joves –el 78% dels facultatius té mes de 50 anys i en pocs anys es jubilaran– malgrat que, segons dades d'Unespa, l'associació empresarial de les assegurances, el sector de les pòlisses de salut privada va facturar el 2020 uns 2.000 milions d'euros només a Catalunya. El 70% dels guanys els van concentrar cinc companyies (SegurCaixa Adeslas, Sanitas, Assistència Sanitària Col·legial (ASC), DKV i FIATC) però només una, Adeslas, n'acumulava el 30%.

Les assegurances pitjor valorades pels facultatius per unanimitat són Asisa (rep un nota de 2,6 sobre 10) i Sanitas (3,4), i en l'altre extrem, les millor considerades són Assistència Sanitària Col·legial (7), Agrupació Mútua (6,3), Mútua General de Catalunya (6,2) i Generali (6,2).