Demostren que el cervell de les dones es redueix durant l'embaràs

BarcelonaDonar vida provoca una transformació total del cos de la dona. A més dels canvis físics (el cos s'eixampla per donar cabuda al fill), fisiològics (el cor ha de treballar més per bombar sang per als dos) i psicològics (s'experimenten diverses emocions amb diferents intensitats, com la por, l'emoció o la sensibilitat), l'embaràs també modifica el cervell de la gestant. Segons una investigació en primera persona de la neurobiòloga Elizabeth Chrastil, de la Universitat de Califòrnia, l'òrgan es redueix durant la gestació, si bé recupera la seva mida uns mesos després, sense que això impliqui seqüeles a llarg termini. En concret, disminueix el volum de substància grisa, la part del cervell on s’agrupen la majoria dels cossos de les neurones, i també de l'escorça cerebral, la capa externa de teixit d'aquest òrgan.

La revista Nature Neurology publica els resultats d'aquesta investigació, que constitueix el primer mapa cerebral d'una dona embarassada. Chrastil s'ha fet 26 ressonàncies magnètiques per elaborar l'estudi: les primeres proves se les va fer tres setmanes abans de la concepció i les últimes, dos anys després del part. La investigació associa aquests canvis a l'augment dels nivells de dues hormones: l'estradiol i la progesterona. De fet, el volum de substància grisa disminueix a mesura que augmenta la producció d'aquestes dues hormones durant l'embaràs. Aquests canvis, però, no són "necessàriament dolents", segons una de les autores de l'estudi, Emily Jacobs, investigadora de la Universitat de Califòrnia a Santa Barbara.

Els escàners també han mostrat un augment de la matèria blanca, que són unes fibres nervioses responsables de facilitar la comunicació entre les regions cerebrals. També creix el líquid cefalorraquidi, que actua com un amortidor que ajuda a protegir el cervell i la medul·la espinal d'impactes i de lesions sobtades. D'altra banda, el volum de substància grisa i el d'escorça cerebral es recuperen després del part, tot i que no assoleix els mateixos nivells d'abans de la gestació del bebè. Fins ara, la ciència havia descrit els canvis fisiològics al cervell de la dona durant l'embaràs, però no tant els neuronals.

Coneixement de la depressió postpart

Les dades obtingudes seran de lliure accés perquè es pugui estudiar si aquests canvis en l'anatomia del cervell durant l'embaràs influeixen d'alguna manera en la depressió postpart, una malaltia que afecta aproximadament una de cada cinc dones. Susana Carmona, investigadora principal del grup neuromaternal de l'Institut de Recerca Sanitària Gregorio Marañón, explica en declaracions a Science Media Center (SMC) que "aquest i altres estudis centrats en caracteritzar els canvis cerebrals en embarassades poden ajudar a comprendre, predir i prevenir patologia mental postpart, entre altres fenòmens".

Carmona (que no ha participat en la recerca) creu que el camí a seguir ara és avaluar aquest fenomen amb un nombre més gran de participants per veure quina relació tenen aquests canvis amb altres factors, com el tipus de part de la gestant, la lactància, el nivell socioeconòmic i la durada de la baixa de maternitat, entre d'altres.

El director de recerca del departament de psiquiatria i medicina legal de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), Oscar Vilarroya, ha remarcat també en declaracions a SMC que cal tenir en compte que l'estudi s'ha elaborat amb només un subjecte i això "fa molt difícil treure conclusions i generalitzar les troballes a la població, i molt menys que se'n puguin treure implicacions pràctiques".