El cervell de les adolescents ha envellit quatre anys per l'aïllament durant la pandèmia
Un estudi constata una maduració "inusualment accelerada" que s'associa a un risc més alt de tenir depressions i ansietat
BarcelonaLa covid-19 ja no és una emergència de salut pública, però avui encara es desconeixen moltes de les conseqüències que ha tingut. La pandèmia no només va ser una crisi sanitària, perquè va impactar de ple la resta d'esferes de la vida, sobretot entre els adolescents, un grup especialment vulnerable als efectes col·laterals del virus. La Universitat de Washington ha demostrat en un estudi que les restriccions socials per minimitzar el nombre de contagis, com el confinament i el toc de queda, van provocar una maduració cerebral "inusualment accelerada" en els adolescents. Aquestes conseqüències, que publica la revista Proceedings of the National Academy of Sciences (Pnas), van ser més pronunciades entre les noies, la qual cosa s'associa a un risc més gran de desenvolupar trastorns neuropsiquiàtrics i del comportament, com ara depressions i ansietat.
Segons els resultats de l'estudi, el cervell de les noies adolescents va patir una acceleració mitjana de 4,2 anys per culpa de les restriccions, i el dels nens adolescents una mitjana d'1,4 anys. Per tant, una noia que a l'aixecar-se totes les restriccions tenia 15 anys, presentava un cervell semblant al d'una de 19 anys.
Altres investigacions han comprovat que el confinament i les restriccions de la pandèmia han perjudicat la salut mental dels adolescents, però pocs estudis n'havien examinat fins ara els efectes concrets. La maduració del cervell es mesura pel gruix de l'escorça cerebral, la capa externa de teixit d'aquest òrgan. L'estrès crònic i l'adversitat acceleren l'aprimament cortical, cosa que s'associa a un augment dels trastorns neuropsiquiàtrics i del comportament, com ara la depressió i l'ansietat. Aquests dos trastorns, a més, solen desenvolupar-se durant l'adolescència i les dones tenen un risc més alt de patir-ne.
Més afectació en noies
La investigació va començar el 2018 com un estudi amb 160 adolescents d'entre 9 i 17 anys per avaluar els canvis en l'estructura cerebral durant l'adolescència típica. Però la pandèmia va fer ajornar les proves fins al 2021 i aleshores la intenció original d'estudiar el desenvolupament típic de l'adolescència ja no era viable. L'equip va aprofitar la informació per esbrinar com els havia afectat estar reclosos a casa en lloc d'anar a l'escola, practicar esports i fer altres activitats escolars.
A partir de les dades originals del 2018, els investigadors van comparar l'estructura cerebral abans i després del confinament i altres restriccions i van descobrir un aprimament accelerat del còrtex, amb un impacte més gran en les noies. En elles, aquest canvi va ser generalitzat, en 30 regions cerebrals d'ambdós hemisferis i tots els lòbuls cerebrals. En canvi, en els nois es va limitar a dues regions del cervell situades al lòbul occipital.
Patricia Kuhl, autora principal i codirectora de l'Institut de Ciències de l'Aprenentatge i el Cervell (I-LABS) de la UW, explica a Efe que aquesta diferència entre sexes es podria deure al fet que les noies prefereixen reunir-se, parlar entre elles i compartir sentiments mentre que els nois solen optar per activitats físiques. La investigadora creu que és improbable que l'escorça cerebral torni a engrossir-se, però la possibilitat de recuperació podria consistir en un aprimament més lent amb el temps, després del retorn de les interaccions i les sortides socials normals. "És possible que es produeixi una certa recuperació, però també és possible que la maduració cerebral continuï sent accelerada en aquests adolescents", avisa.
El professor assistent de neuroinformàtica de la Universitat de Cambridge, Richard Bethlehem, considera "interessant" l'article, però recorda que la mostra és "força petita" i fa una crida a no generalitzar la troballa a tots els adolescents. "No hi ha una gran quantitat d'informació sobre aquestes mostres més enllà del fet que van ser recollides en diferents moments durant la pandèmia, per la qual cosa no podem assumir que definitivament és el confinament la causa d'aquests canvis reportats al cervell", explica.