Catalunya torna a superar la barrera dels 1.000 trasplantaments després de la caiguda per la pandèmia

El 2016 va ser el primer any que Catalunya va superar la barrera del miler de trasplantaments anuals, una xifra que es va mantenir, i fins i tot superar –es van batre rècords el 2019, amb 1.296–, fins que va arribar la pandèmia. Durant el 2020 es va aturar temporalment l'activitat durant uns mesos i només es van mantenir els trasplantaments pediàtrics i els que eren d'urgència vital, i l'any del covid es va tancar amb 999 trasplantaments. L'activitat, però, comença a recuperar-se i durant el 2021 s'ha superat la barrera del miler de trasplantaments. Se n'han fet 1.063, un 6,4% més que el 2020. "Recuperem una mica la caiguda de prop del 25% del 2020, el primer any del covid, i sobrepassem la barrera dels mil trasplantaments, que pocs territoris poden explicar. Aquest és el quart millor any", destaca Jaume Tort, director de l'Organització Catalana de Trasplantaments (OCATT). Aquest volum d’activitat dels centres catalans, amb una mitjana de gairebé tres trasplantaments al dia (2,9), ha permès augmentar la taxa de nou: 137 trasplantaments per milió de població, una de les més altes del món. "Són uns números extraordinaris i és la previsió que teníem perquè en l'escenari covid es treballa amb un excés de prudència, ja que són malalts fràgils", afegeix Tort. De cara a aquest any, les previsions són continuar creixent. "Si fem un 5% o un 6% més de trasplantaments ja serà un èxit del sistema, no esperem recuperar les xifres del 2019", admet el director de l'OCATT.

Per tipus d'òrgans, s'han fet 743 trasplantaments renals, 156 de fetge, 54 de cor, 85 pulmonars i 25 de pàncrees. L'augment ha sigut pràcticament generalitzat però pugen, especialment, els trasplantaments cardíacs (50%) –que van patir una davallada important durant el 2020– i baixen un 17% els trasplantaments hepàtics. "Però ho considerem normal i no ens preocupa excessivament perquè la llista d'espera està en bona situació", apunta Tort. Aquests resultats situen Catalunya en el quart millor any en nombre de trasplantaments d’òrgans i en el cinquè en nombre de donants cadàver reals.

Més negatives de familiars

Pel que fa a la llista d'espera, 1.218 persones esperen un òrgan, una xifra similar als anys prepandèmia, i ha pujat, especialment, la llista de trasplantaments de pulmó, que els professionals deslliguen, però, dels efectes del covid i ho atribueixen a altres patologies com són els emfisemes, malalties genètiques o l'hàbit tabàquic. Per tipus de donant, els de mort encefàlica (cerebral) augmenten un 14,9%, mentre que els de mort en asistòlia (cardíaca) es mantenen igual que l’any passat. El perfil de donant cadàver és el d'un home de 59 anys, en mort encefàlica, del grup sanguini A i que mor a causa d'un accident cerebrovascular.

No obstant, el percentatge de negatives de familiars a la donació és el més alt de les últimes dècades (23,6%) i el motiu esgrimit pels familiars és, en la majoria dels casos, la negativa prèvia del possible donant o de la família. Els responsables de trasplantaments del departament de Salut ho atribueixen, en part, a la dificultat de comunicació als hospitals enmig de la pandèmia en uns moments tan complicats com la mort d'un ésser estimat. "No s'han pogut fer entrevistes amb calma i la comunicació amb les famílies ha sigut difícil i creiem que això explica l'increment de les negatives", diu Tort. El 2021 la donació en vida va augmentar un 28,3% respecte a l’any 2020, amb 145 donants vius de ronyó. Els donants vius renals gestionats als hospitals catalans representen entre el 40% i el 45% del total de l’Estat.

Fites assolides

L'any 2021 també es van fer 40 trasplantaments pediàtrics i es van assolir diverses fites que els responsables de l'OCATT i el departament de Salut han volgut posar en valor. S'ha fet deu trasplantaments renals creuats i un d'ells ha sigut una cadena amb intercanvi internacional. També s'ha fet el primer trasplantament de pulmó a un pacient postcovid. Es tracta de Jordi Soriano, de 51 anys, que és la primera persona de l'Estat a qui li han fet un trasplantament pulmonar després que el covid, que va contraure en la tercera onada, li deixés els pulmons inservibles. Es tracta d'una operació molt complexa i, en aquests moments, el de Soriano és un cas únic a l'Estat. "L'Hospital de la Vall Hebron ha valorat tres casos més de pacients postcovid però cap complia els criteris per a un trasplantament pulmonar", ha explicat Tort. Per optar al trasplantament cal complir uns requisits, com ara que la resta d’òrgans han de funcionar correctament, no hi pot haver infecció activa de covid i el pacient ha d’estar conscient i donar el seu consentiment informat al trasplantament.

Per centres, l’Hospital de la Vall d’Hebron ha liderat, amb 277 intervencions, el rànquing de centres amb més trasplantaments realitzats, seguit per l’Hospital de Bellvitge (259) i per l’Hospital Clínic (239). A més, 14.088 pacients s’han beneficiat, l’any 2021, dels teixits distribuïts pel Banc de Sang i Teixits de Catalunya, obtinguts prèviament gràcies a la donació.