Gairebé 700 eutanàsies en tres anys: "Va ser alliberador que ell deixés de patir"

BarcelonaJosep Aparicio era professor i una de les seves grans passions era dibuixar. El 2013 li van diagnosticar Parkinson, una malaltia neurodegenerativa que cada any li posava més traves en el seu dia a dia. Va deixar de treballar i va canviar els llapis pels pinzells, que podia fer anar millor amb els problemes de mobilitat que li provocava la patologia. La seva dona, Teresa Martí, el va començar a cuidar quan ja no es valia per ell mateix. Però el patiment del Josep era cada cop més gran i, finalment, va deixar de pintar. Ella recorda que la situació a casa era complicada, el Josep va desenvolupar un inici de demència i, abans que la situació empitjorés, va marcar una línia vermella: no volia canviar casa seva per una residència. Tenia molt clar que volia demanar l'eutanàsia perquè no volia viure en aquest estat i la seva dona i els seus fills el van acompanyar en tot el procés fins al juliol passat, quan es va acollir al seu dret a morir amb dignitat.

"Va ser un alliberament pensar que ell deixaria de patir. L'eutanàsia és un acte d'amor, d'ell cap a mi i els nostres fills, i de nosaltres cap a ell, perquè l'hem deixat marxar", explica la Teresa. Com el Josep, hi ha 697 persones que han rebut l'eutanàsia a tot l'Estat des que la llei va entrar en vigor ara fa tres anys. Catalunya és el territori que més sol·licituds rep: només l'any passat se'n van tramitar un total de 219, un 25% més que fa dos anys, segons les dades de l'informe d'avaluació de la prestació d'ajuda per morir dignament que ha publicat aquest dijous el ministeri de Sanitat.

La Teresa recorda que, durant els dos mesos que va durar el procés des que va demanar la prestació fins que finalment la va rebre, el Josep es va poder acomiadar de tothom. "Va venir moltíssima gent a casa a acomiadar-se. I va ser molt bonic poder compartir la seva situació amb la família, els amics i els veïns", explica. Tot i que reconeix que també va ser molt dur, van plorar molt i la gent sortia molt afectada de casa, destaca que "van poder acompanyar el Josep en el seu final de vida".

Agilitzar els tràmits i judicialització

Aquest dijous s'ha celebrat el 40è aniversari de l'associació Dret a Morir Dignament (DMD) i la seva presidenta, Cristina Vallès, ha assegurat que la llei és jove i té aspectes que pot millorar. Un d'ells és l'agilització dels terminis, ja que a vegades "es poden allargar els tràmits burocràtics" des que una persona demana la prestació. L'any passat el temps transcorregut des que es va fer la sol·licitud fins que es va practicar l'eutanàsia va ser de 67 dies de mitjana i fins a un 25% dels sol·licitants van morir abans de resoldre's la seva sol·licitud. Segons explica la presidenta de DMD, els terminis que marca la llei són d'entre 30 i 35 dies des que es fa la petició fins que es practica l'eutanàsia. "No pot ser que s'allarguin de manera innecessària", ha afirmat.

Darrere de cada endarreriment de la prestació hi ha persones que pateixen, ha advertit Vallès, que ha assegurat que el procés que segueix la llei és "molt garantista" i hi ha molts professionals implicats fins que es concedeix finalment. "La gent no demana l'eutanàsia perquè sí", ha argumentat. De totes les sol·licituds que es van fer l’any passat a l'Estat, només se’n van acabar realitzant 334, és a dir el 44% del total. El 24% de les sol·licituds van ser denegades en primera instància, però posteriorment més de la meitat van estimar-se favorablement després de les corresponents reclamacions. En canvi, el nombre de persones que canvien d'opinió és mínim: només un 3% revoquen el tràmit.

Segons l’informe, l'any passat es van fer 766 peticions de mort assistida a tot Espanya. Això vol dir que a Catalunya es concentren més d'una de cada quatre sol·licituds, molt per davant d’altres comunitats. De fet, el segon territori amb més demanda és Madrid, amb 89 peticions, seguit de les Canàries (62), el País Basc (58) i Galícia (41). Vallès creu que aquesta diferència es deu al fet que hi ha comunitats en què el procés informàtic del procediment d'ajuda a morir "va tardar molt a posar-se en marxa" i, per molt que pacients i professionals volguessin, "era impossible portar-ho a terme". Per això, ha reclamat a les diferents administracions responsables que facilitin el procés perquè tothom que ho vulgui pugui acollir-se a aquest dret.

Un altre dels aspectes a millorar és la judicialització d'alguns processos, perquè la "llei no preveu en cap moment que algú pugui aturar una eutanàsia per algú altre", ha raonat Vallès. Només hi ha hagut dos casos de moment, però la presidenta de DMD adverteix que "qui pateix és la persona que ha demanat l'eutanàsia", per la qual cosa demana que aquests casos excepcionals es resolguin favorablement per a les persones que no volen viure en una condició de patiment i que amics i familiars els acompanyin. "Les persones, i això ho deia un testimoni, han de saber deixar anar. Deixar anar també és estimar", ha conclòs Vallès.