L'espera a les urgències hospitalàries segueix per sobre d'una hora

BarcelonaMés persones, més envellides i més temps d’espera. Aquesta és la realitat de les urgències hospitalàries a Catalunya, que cada any tenen més demanda en un context de falta de professionals generalitzada. Això es tradueix en més feina per metges i infermeres i més persones a les sales d’espera dels centres. De fet, els pacients dels serveis d’urgències hospitalàries de la xarxa pública catalana van esperar de mitjana 62 minuts per visita l’any 2023. L’any 2010, en canvi, era de 40 minuts, segons una anàlisi de l’ACN a partir d’una petició a Transparència. Davant d’aquestes xifres, el conseller de Salut, Manel Balcells, ha admès aquest dilluns que les urgències als hospitals i el temps d’espera per ser atès “estan augmentant”, tot i que s’han reduït uns dos minuts respecte de l’any 2022.

L’any passat els hospitals van atendre 3,8 milions de pacients d’urgència, un 2,2% més que el 2022. L’augment de demanda és un dels factors que més satura els hospitals, que des del 2010 reben un 2,5% més de persones cada any. Entre el triatge i l’atenció mèdica, les persones esperen 61,9 minuts, un 60% més que el 2010, just abans de les retallades. Segons la presidenta de la Societat Catalana de Medicina d’Urgències i Emergències, Mireia Puig, “el temps d’espera idoni” seria d’entre 20 i 30 minuts.

El perfil d’usuari “està canviant” i hi ha un augment important de gent gran. “Els pacients ancians cada cop són més i el seu comportament a urgències és diferent, amb un temps de resolució més alt”, diu Puig, que és la cap d’urgències de l’Hospital de Sant Pau. Això també fa que hi hagi un percentatge més elevat d’hospitalització i, de fet, el factor que “més pesa” en la saturació del servei són els boxs ocupats per pacients que esperen per ser ingressats. Això impossibilita atendre a bon ritme les noves urgències.

Un altre factor és l’estacionalitat: hi ha un volum més alt d’activitat i més llits ocupats a l’hivern, fet que afegeix més tensió a les urgències. Per exemple, el desembre passat va ser el mes amb un temps d’espera més elevat, amb 71,7 minuts per l’acumulació d’urgències (es van registrar fins a 367.216 visites). El setembre, en canvi, va ser el mes amb un temps d’espera inferior.

Diferències entre hospitals

Balcells també creu que hi ha una “manca d’equitat” entre centres pel que fa a l’espera a urgències. Alguns hospitals destaquen en negatiu per sobre de la resta, com l’Hospital del Mar, on es triguen 114 minuts (1,9 hores) a ser atesos, mentre que altres han retallat dràsticament la xifra, com l’Hospital de Bellvitge, que ha passat dels 130 minuts el 2019 als 55 minuts de l’any passat. És a dir, abans els pacients havien d’esperar més de dues hores i, ara, menys d’una. L’altre equipament que destaca en negatiu és l’Hospital Residència Sant Camil, que és el centre de referència al Garraf i que el 2023 tenia un registre de 104 minuts, si bé ha aconseguit retallar els 156 minuts que tenia fa un any. 

L’Hospital de Sant Joan de Déu, un dels centres de Catalunya amb més urgències ateses (144.589), té un dels temps d’espera més baixos 58 minuts. La Vall d’Hebron tenia un temps mitjà inferior a l’hora (48 minuts) el 2011, però l’any passat l’espera va ser, de mitjana, de 88,9 minuts, gairebé el doble. De fet, és el centre gestionat per l’ICS amb el temps d’espera més elevat. Val a dir, però, que és el centre que atén més urgències del país, amb més de 200.000 visites només l’any passat.

El temps d’espera mitjà del 2023 es pot comparar amb el del 2010 per les dades fetes públiques pel Govern el 2011 en resposta a una pregunta parlamentària. I la diferència entre aleshores i ara supera els vint minuts: de 39 a 62 minuts de mitjana. En aquest grup hi ha molta diversitat: centres com l’Hospital Arnau de Vilanova de Lleida tenen 83 minuts d’espera; a l’Hospital Doctor Josep Trueta de Girona cal esperar 61 minuts, i a l’Hospital Joan XXIII de Tarragona, 68, si bé s’atenen poc més de 100.000 urgències. Per ser atesos a l’Hospital Germans Trias i Pujol de Badalona els pacients han d’esperar 65 minuts. 

Urgències de baixa complexitat

Balcells reivindica el cribatge de pacients que arriben a l’hospital perquè les urgències amb menys complexitat es poden esperar més. El titular de Salut defensa que aquests pacients “haurien d’anar a l’atenció primària o als CUAP” en lloc dels hospitals i, de fet, reivindica el model que està impulsant el Govern per derivar aquests usuaris a l’atenció primària. Puig també creu que seria desitjable que els usuaris “entenguessin” que “per a determinades coses” han de consultar el lloc “on pertoca anar”.

Segons les dades publicades per l’ACN, les urgències ateses en els altres centres d’atenció continuada van pujar a 1,6 milions el 2023. Sumats als 3,8 milions dels hospitals, fan un total de 5,4 milions d’urgències ateses pel sistema públic de salut. Per a aquest conjunt el temps mitjà d’espera baixa fins als 49 minuts, quan el dels centres hospitalaris és de 61,9. El motiu? Fora dels hospitals la demanda és més reduïda i en general de menys complexitat, i tampoc no hi intervé el factor alentidor de l’ingrés.