Els CAP, les principals 'antenes' per detectar la violència física i sexual contra els menors

BarcelonaUn de cada cinc menors d'edat pot haver viscut algun tipus de violència sexual, segons estimacions europees. Al món, un de cada quatre adults descriu haver patit violència física durant la infància. Cada vegada es detecten més casos de violència infantil –sexual, física, psicològica i per negligència– i, a Barcelona, la unitat referent d'atenció a les violències vers la infància i l'adolescència de l'Hospital Vall d'Hebron, batejada com a EMMA, la demanda creix des del 2021. Els professionals sanitaris deriven més de la meitat dels casos (58%) que s'hi atenen i fins a un 40%, l'atenció primària. Però encara no n'hi ha prou. Per això, les expertes de l'equip EMMA faran aquest dimarts un curs formatiu per a un centenar de pediatres, infermeres i treballadores socials dels CAP i centres de salut mental infantil i juvenil (CSMIJ) per ajudar-los a detectar els senyals més invisibles associats als abusos o agressions, que passen més desapercebuts que els blaus o les fractures òssies.

Els equips com l'EMMA veuen els casos més greus i sobretot de violència sexual. "Però hi ha molts casos, de moment indeterminats, que no es detecten. La formació i la sensibilització dels professionals que treballen amb infants i adolescents és molt important per identificar els casos que no ens arriben i poder frenar les agressions, protegir els nens i nenes i que la seva salut no se'n ressenti”, assegura la pediatra i coordinadora d'EMMA, Anna Fàbregas. I l'atenció primària juga un paper clau. “Als CAP tenim una relació molt directa amb ells i una oportunitat per establir una relació de confiança", afirma Anna Castelló, pediatra del CAP Pare Claret i assistent a la formació, que es dirigeix a professionals de qualsevol servei, també a urgències.

Els indicis d'alerta per identificar possibles infants víctimes de violència sexual, apunta, varien segons l'edat del pacient. La més clara són els senyals físics i la verbalització. Alguns ho expliquen de seguida, però la majoria pateixen una situació de bloqueig que els impossibilita explicar els fets, sovint, durant anys. Per vergonya, per culpabilitat o per coacció de l'agressor (fins a un 83% dels casos l'agressor és un conegut i en el 50%, de la família).

En infants de poca edat, cal fixar-se i preguntar per possibles canvis de conducta que no tenen una explicació clara, com ara malsons, pors, actituds sexualitzades per la seva edat, rebuig d'aliments (si abans no hi era) o retards evolutius. En infants més grans o adolescents, per exemple, el baix rendiment acadèmic, l'aïllament, l'agressivitat, l'abús de tòxics o les relacions i conductes de risc, com ara temptatives de suïcidi, poden amagar episodis violents.

La resposta a la consulta és molt important perquè la criatura s'obri a parlar-ne i, per això, un dels objectius principals de la jornada és que els professionals "perdin la por" a la reacció de les famílies, perquè poden donar-se situacions difícils i agressives i malentesos. D'una banda, perquè l'agressor pot ser la persona que acompanya el menor a la consulta. De l'altra, perquè la família es pot sentir amenaçada o culpabilitzada pels fets.

"Tant la família com el professional han d'entendre que, quan fa una notificació, no s'està denunciant, només s'està posant en coneixement una sospita i complint un protocol obligatori. Les administracions són les que investiguen i prenen mesures de protecció", explica Fàbregas. Els CAP ja tenen protocols d'actuació davant les sospites: l'alerta es remet als serveis de protecció al menor (direcció general d'Atenció a la Infància i l'Adolescència), la Fiscalia de Menors i el jutjat de guàrdia.