Cap a la fi dels ingressos psiquiàtrics eterns

BarcelonaL'hospital no és un espai on viure. Ho subscriuen totes les convencions de drets humans signades pels estats membre de la Unió Europea. Tot i això, 2.300 persones resideixen des de fa anys en un dels quatre centres psiquiàtrics de llarga durada de Catalunya. En molts casos, separades de les famílies i allunyades de la comunitat. Fa dècades que a la resta d'Europa els ingressos psiquiàtrics amb altes sine die han anat desapareixent però al nostre país, malgrat que hi ha hagut intents de fer-ho, no s'ha aconseguit posar fi a un model cada cop més qüestionat per la seva essència segregadora. "És un deute històric i un imperatiu ètic garantir i afavorir que tothom recuperi els seus drets i tingui expectatives i l'autonomia per decidir el seu projecte vital", afirma el conseller de Salut, Josep Maria Argimon, que aquest divendres ha anunciat el primer pas "decidit" per transformar l'atenció que reben els interns per trastorns mentals severs. La prioritat, ha dit, és començar la reforma reduint el ritme de nous ingressos. Paral·lelament, Argimon s'ha compromès a reeducar els professionals que ara treballen a les unitats psiquiàtriques perquè tinguin una visió menys hospitalària i més comunitària, i a enfortir la xarxa de centres de salut mental perquè els malalts puguin reincorporar-se a la societat sense perdre els lligams amb el sistema sanitari i tenir una vida tan normalitzada com sigui possible.

El projecte és a les beceroles i l'únic detall que ha concretat la conselleria és que a finals d'any s'iniciaran cinc proves pilot en diversos punts del territori, que també estan per definir. A la llarga suposarà la fi de les unitats hospitalàries de llarga estada psiquiàtrica, tal com es coneixen, i que s'acabin transformant en unitats de rehabilitació hospitalària intensiva (URHI). És a dir, els malalts ingressats podran estar-s'hi per a una teràpia primerenca, de curta durada i alta intensitat, i després recuperaran la seva independència i el seu lloc a la societat. Durant la presentació del pla, al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, la cap del servei de rehabilitació psiquiàtrica de l’Institut d’Assistència Sanitària (IAS), Cristina Gisbert, ho ha definit com un "acompanyament a l'alta" i una finestra d'oxigen per als malalts: "Si tenen expectatives i pensen que poden millorar, milloraran. Si ens donessin el missatge que mai milloraríem, què faríem amb les nostres vides?".

Aquest canvi serà gradual, complex i transversal i trigarà "una dècada" a materialitzar-se del tot. A més, molt probablement provocarà reticències entre alguns professionals del sector amb visions més convencionals de l'abordatge psiquiàtric, entre les mateixes unitats i en el si d'algunes famílies i pacients. Però el conseller assegura que és una reforma que no pot ajornar-se més, com demostren la resta de països de l'entorn. Catalunya ha intentat transformar l'atenció psiquiàtrica de llarga durada en dues ocasions, el 2006 i el 2014, però les dues vegades va fracassar. "Hi havia bones intencions, però no en vam ser capaços. El que encara es viu a les unitats psiquiàtriques de llarga durada és una injustícia per a aquestes persones i les seves famílies, i no podem delegar el canvi a les pròximes generacions", ha assegurat Víctor Pérez, president del Consell Assessor de Salut Mental i Addiccions.

Segons l'expert, ara es donen alguns factors essencials que permeten assumir aquest repte, el més disruptiu de la psiquiatria catalana. "Hi ha predisposició política i la xarxa de salut mental comunitària s'ha enfortit, de manera que reforçant alguns punts tindrà la capacitat per assumir la responsabilitat de tenir cura de les persones que ara estan hospitalitzades", ha dit. A més, ha afegit, l'administració està treballant seriosament en la cerca i creació de recursos d'assistència i suport habitacional, com ara pisos tutelats. I malgrat que la transformació del model no tindrà assignat cap pressupost extra, Argimon ha assegurat que en aquest projecte és més important la "determinació" que els diners i que l'administració treballarà "progressivament però decididament".

Salt, el referent

"Fa molts anys que pacients i famílies demanem i esperem serveis específics de salut mental i comunitaris que assegurin el suport, el recurs i l’atenció necessaris per respectar els projectes de vida individuals", afirma la presidenta de la Federació i Fundació Salut Mental Catalunya, Enriqueta Vidal, en representació d'una vuitantena d'associacions de salut mental. Per a la Isabel, mare d'un noi de 36 anys amb trastorn sever, no hauria de ser tan difícil implementar el canvi, atès que diversos països ja ho han fet. I no cal mirar tan lluny per veure casos d'èxit: l'Hospital Psiquiàtric de Salt (Gironès) ho va començar a fer el 2003 i l'any 2017 ja havien aconseguit que 20 pacients visquessin en pisos tutelats i 55 en residències i serveis sociosanitaris. "Vint anys després, l’exemple de Salt és el que ens ha d’anar guiant per reproduir-lo a tot el país", ha corroborat el conseller. 

Durant la pandèmia, molts pacients d'unitats psiquiàtriques van ser sobreprotegits fins al punt de quedar confinats més d'un any a les seves habitacions, cosa que va tornar a posar damunt la taula “la política obsoleta” en salut mental i l'obligació d'acabar amb els centres psiquiàtrics tancats. Aquest canvi de paradigma no pot ser immediat pel mateix sistema, però també pels mateixos pacients, que requereixen temps per adaptar-se a noves realitats i recuperar referents a l'exterior. Segons el director del Pla Director de Salut Mental i Addiccions de Salut, Joan Vegué, el 25% dels ingressats de llarga durada tenen una situació clínica apta per sortir del centre i reinserir-se en societat, però molts no tenen assegurat on viure o una xarxa social de suport. Un altre grup són persones grans i gent amb altres discapacitats candidates a entrar en una residència, i la resta encara reben tractament actiu i no estan recuperats.

"Hi ha interns amb edats avançades però també persones joves, d'entre 30 i 50 anys, i se'ls ha de proporcionar l'oportunitat de tenir una vida digna i autònoma. No pot ser que visquin en una presó de forma perpètua, és immerescut i injust. Són persones de ple dret i no necessiten només cures mèdiques, sinó suport psicològic i psicosocial", afirma la Isabel. També recorda que moltes persones, quan surten d'aquesta llarga estada, es troben soles i sense cap referent, sense autonomia. "I no pot passar com quan als anys 80 es van tancar els manicomis, que les famílies es van fer càrrec d'absolutament tot sense ajuda", afegeix.

Per això està previst una fase de transició a través d'unitats funcionals que comptaran amb programes de rehabilitació i recuperació, amb un funcionament semblant al de la residència assistida, així com espais oberts de suport i lliure utilització per poder crear vincles socials, cobrir les seves necessitats bàsiques i millorar l'autocura i els hàbits de vida saludables i independents. Ara bé, per als casos greus continuarà havent-hi unitats d’alta complexitat amb programes específics. "No estem presentant un programa tancat, és l'inici per fer les coses d'una altra manera", ha destacat Vegué.