Hospitals i CAPs podran compartir metges i infermeres

BarcelonaUna infermera que treballa tres dies a la setmana en un hospital de referència i els altres dos en un de comarcal. O un pediatre d'atenció primària que, un parell de cops a la setmana, se subespecialitzaen el servei d'endocrinologia pediàtrica d'un hospital gran. Com si tots els centres fossin un, independentment de si són públics o concertats, i compartissin plantilla. Tot i que aquests són només exemples ficticis, aviat podrien ser una realitat. Per al departament de Salut, és la mesura estrella per a l'atracció i retenció del talent a la xarxa sanitària catalana. De fet, es presenta com un revulsiu contra la falta crònica de professionals sanitaris, especialment de metges, infermeres i psicòlegs clínics en els territoris més allunyats de Barcelona, on més costa cobrir les places vacants.

El conseller de Salut, Manel Balcells, ha anunciat aquest dijous que el departament impulsarà "una aliança entre proveïdors" perquè, a curt termini, es pugui crear una mena de plaça "compartida" o "mixta" dirigida a fer més atractiva la branca de la medicina familiar i comunitària, augmentar l'ocupació de les places especialitzades als hospitals comarcals i oferir una millor atenció assistencial a tot el territori. "Això trencarà esquemes i ens permetrà ser més eficients. Això és el futur. Al llarg de l'any, Catalunya configurarà un nou mapa sanitari on no tindrà importància la titularitat del centre, de quina manera es paga els treballadors, sinó el resultat assistencial", ha afirmat.

Segons Balcells, ja hi ha alguns exemples de serveis territorials que funcionen a partir d'aquest model compartit i que demostren que és una estratègia "molt eficient" per a algunes especialitats. Per exemple, a pediatria al Pirineu; a ginecologia i obstetrícia a la Seu-Tremp i Lleida, i a endocrinologia a Girona. En aquest model, és el professional qui es desplaça i té la possibilitat de progressar professionalment, tant pel que fa a l'assistència com a la formació i la recerca, segons fonts governamentals.

Serà el departament qui decideixi les relacions que es teixeixen dins d'aquest nou model compartit entre l'atenció primària i l'hospitalària, i també entre els hospitals. En el cas dels CAPs, bona part dels esforços es dirigiran a l'atenció sanitària de la dona, la pediatria i la salut mental, on se sap que hi ha una falta més clara de mans. En l'hospitalari, es potenciarà l'intercanvi d'experiències, l'especialització (i subespecialització) i la col·laboració en projectes de recerca. Pel que fa a l'àmbit formatiu, els professionals que estiguin fent la residència podran fer rotacions en diferents centres vinculats territorialment i a diferents nivells assistencials.

Garantir el relleu

El pla que Balcells ha presentat aquest dijous rebrà uns 40 milions d'euros i també preveu incentius per ocupar els llocs de treball de difícil cobertura, sobretot amb metges i infermeres residents a les zones rurals i als micropobles. No només es basaran en complements salarials (es manté la retribució addicional d'entre 5.000 i 9.000 euros anuals per als MIR que escullen places allunyades de la zona metropolitana), sinó en la garantia d'un habitatge o en l'escolarització dels fills. Es destinaran 5 milions d’euros a cobrir les places que fa més d'un any que estan vacants.

L'atur dels professionals sanitaris és inexistent i la competència entre centres sanitaris és ferotge. Entre hospitals, però també entre hospitals i CAPs. Avui dia, a Catalunya hi ha 41.000 metges (amb una edat mitjana de 50 anys) i 49.000 infermeres (41 anys), però el relleu generacional no està garantit: s'espera que els pròxims cinc anys es jubilin 5.800 metges i prop de 4.000 infermeres. A més, l'any passat prop de mig miler de metges i 187 infermeres van marxar de Catalunya.

Més places i jubilació activa

Tot i que Salut subratlla que s'han fet passos per millorar la disponibilitat de professionals sanitaris –s'oferiran 640 places del grau d'infermeria i 145 de medicina, així com 160 places de formació sanitària especialitzada (86 de les quals de MIR)–, avisa que les noves fornades no començaran a arribar al mercat laboral fins d'aquí quatre anys i que la clau de volta és retenir i fidelitzar els professionals que es formen a Catalunya.

Balcells també ha explicat que ja ha demanat una entrevista amb el nou ministre de Sanitat, José Manuel Miñones, per reclamar mesures que millorin la situació de les professions sanitàries. Per exemple, li demanarà que la mesura voluntària d'allargar la vida laboral compatibilitzant-la amb una pensió per a metges de primària en edat de jubilació no sigui només per al personal de l'ICS, sinó també per al conjunt de la xarxa pública i concertada.