BarcelonaLa Societat Europea d’Oncologia Mèdica (ESMO, pel seu nom en anglès) celebrarà el seu cinquantè aniversari l'any que ve. Els seus impulsors la van fundar amb l'objectiu de fer d'aixopluc de tots els professionals que tracten el càncer i té tres pilars fonamentals: difondre els nous coneixements en el camp de l'oncologia, cuidar els seus membres i acompanyar les autoritats sanitàries en el desplegament de polítiques que redueixin la incidència de la malaltia. Barcelona acull fins dimarts el seu congrés anual, una de les cites més destacades pels oncòlegs d'arreu del món, i l'edició d'aquest any preveu batre tots els rècords d'assistència i d'estudis presentats. L'ARA entrevista el seu president, Andrés Cervantes, que encara el seu segon i últim any al capdavant de la societat.
És el seu últim congrés com a president. Quin balanç fa?
— L'ESMO no és una societat presidencialista; tots tenim la voluntat de continuar amb el que han fet els presidents anteriors. De totes maneres, estem molt contents. Hem arribat per primer cop als 40.000 membres, dels quals un 49% són de fora d'Europa, cosa que demostra que ens estem convertint en una societat oncològica global. El creixement ha sigut brutal. Pensa que fa 10 anys només érem 9.000.
Us heu consolidat com el congrés sobre càncer més important fora dels Estats Units?
— Estem al nivell dels congressos dels EUA, com el de la Societat Americana d’Oncologia Mèdica (ASCO, en anglès), que és el més rellevant de tots. Aquest any hem batut marques molt importants, amb el nombre més gran d'estudis presentats fins ara, amb més de 5.000 publicacions i 33.000 assistents. Hi haurà més de 600 experts que exposaran els resultats de les seves investigacions oncològiques, moltes de les quals es publiquen a les revistes més prestigioses, com Nature, The New England Journal of Medicine i The Lancet.
Quines novetats presenteu aquest any?
— Parlarem de tractaments molt prometedors per millorar la supervivència de pacients amb càncer anal, de pròstata i de bufeta. L'aterratge de noves immunoteràpies, teràpies que estimulen el sistema immunitari dels malalts perquè ataquin el tumor, té un gran impacte en patologies que fins ara no tenien alternatives terapèutiques més enllà de la radioteràpia i la immunoteràpia.
Ens en pot destacar algun?
— Sí, els tractaments ADC, que són uns medicaments que entren al torrent sanguini de les persones, però que no s'activen fins que detecten la cèl·lula tumoral. D'aquesta manera s'aconsegueix preservar els teixits sans, ja que només ataquen les cèl·lules tumorals. És una mena de quimioteràpia intel·ligent.
Més enllà dels fàrmacs, quins altres elements tenim per combatre el càncer?
— La prevenció és importantíssima. Dos de cada tres casos de càncer es podrien evitar amb polítiques públiques i hàbits de vida saludable. La vacunació contra el virus del papil·loma humà (VPH), per exemple, una infecció que s'associa al càncer anal i al de coll d'úter o cèrvix, pot reduir entre un 85% i un 90% els casos d'aquests tipus de tumor en la pròxima dècada. I les estratègies antitabac i la lluita contra l'obesitat també fan que es redueixi la incidència del càncer.
Preveu que els tumors relacionats amb el VPH siguin molt poc freqüents. Es pot aconseguir el mateix amb el càncer de pulmó si disminuïm la incidència de fumadors?
— És més complicat. El càncer de pulmó està augmentant entre els no fumadors perquè hem menystingut la contaminació atmosfèrica i probablement no l'estem abordant bé. Als anys vuitanta a Europa fumava el 80% de la gent de més de catorze anys, i ara en fuma el 23%. Nosaltres hem impulsat accions contra el tabac, però també contra els contaminants de l'aire, que són molt importants entre les causes del càncer. Cal desplegar més polítiques en aquesta direcció.
Quines altres accions creu que cal impulsar en matèria de salut pública?
— L'accés ràpid a les noves teràpies és un altre dels reptes. És essencial que sigui equitatiu, que tots els pacients puguin disposar dels millors medicaments, però també de les eines per fer un diagnòstic precoç. Com a organització científica és una cosa que ens preocupa i estem disposats a col·laborar amb reguladors i autoritats. El diàleg entre totes les parts és crucial en aquest aspecte, perquè encara tenim molt marge de millora.
A què es refereix?
— En els últims vint anys la supervivència del càncer global ha passat de ser del 40% a ser de més del 65%. Això és un pas brutal, però és insuficient. Per què? Perquè globalment hi ha un 35% de persones que no sobreviu al càncer o que les seves malalties són resistents als tractaments, és a dir, que el tractament funciona durant un període de temps i després deixa de funcionar. Per això és tan important crear espais com aquest congrés, en què reunim la innovació i el talent per millorar l'atenció dels pacients.
En l'edició d'aquest any, a més, també hi haurà una part molt important de mirada cap al futur.
— Correcte. Abordem aspectes com la intel·ligència artificial i la medicina digital perquè creiem que seran una força transformadora per a l'oncologia. La seva arribada canviarà la manera com rebem la informació i la nostra manera d'adoptar decisions sobre el tractament dels pacients.
La voluntat és apostar per aquest camp?
— Sí. De fet, a partir de l'any que ve, farem un congrés només d'intel·ligència artificial i de medicina digital i oncologia a banda de la reunió anual. Crec fermament que tot això formarà part dels tractaments del càncer en el futur.