Investigadors catalans avancen cap al primer tractament d'un càncer de pàncrees incurable

BarcelonaEl càncer de pàncrees és un dels tumors amb menys tractaments disponibles. A més, la meitat dels casos es diagnostiquen en fases avançades, quan ja no hi ha possibilitats de curació. Els pacients només poden fer quimioteràpia i la seva supervivència cinc anys des del diagnòstic se situa vora el 10%, la més baixa de tots els tumors comuns. Ara investigadors del Vall d’Hebron Institut d’Oncologia (VHIO) proposen una prometedora combinació d’immunoteràpia i quimioteràpia que obre la porta a un tractament més efectiu per a les persones amb càncer de pàncrees metastàtic, si bé són encara uns resultats preliminars que cal continuar investigant.

La comunitat científica fa anys que es bolca a trobar una teràpia que millori els resultats de supervivència actuals i allargui l’esperança de vida dels malalts de càncer de pàncrees, però de moment no s’ha trobat cap fàrmac que tingui prou eficàcia. “Som optimistes. Els resultats són prou esperançadors per seguir amb la recerca”, explica a l’ARA Teresa Macarulla, oncòloga mèdica de l’Hospital Vall d’Hebron i líder d’aquest estudi que ha publicat la revista The Lancet i es va presentar ahir al congrés de la Societat Europea d’Oncologia Mèdica. 

Els investigadors catalans han aconseguit que el 42% dels pacients participants amb adenocarcinoma ductal pancreàtic avançat responguin al tractament i que el seu tumor es redueixi. A més, l’estudi recull una supervivència al cap d’un any del diagnòstic superior a la que tenen els pacients que només reben quimioteràpia. De fet, la mitjana de supervivència general dels participants és de 14,3 mesos. “Aquesta combinació permet un control i una supervivència dels malalts superior al tractament habitual”, afirma Macarulla, si bé insisteix que les conclusions són “molt preliminars”.

La clau d’aquesta recerca és la combinació de la quimioteràpia habitual que reben els pacients amb càncer de pàncrees amb un fàrmac que activa el sistema immunitari del malalt perquè lluiti amb les cèl·lules tumorals. Es tracta del CD40 IgG1, un anticòs monoclonal; és a dir, un medicament creat al laboratori que estimula un receptor de les cèl·lules immunològiques perquè aquestes es dirigeixin específicament contra el tumor i l’ataquin. “És com pitjar l’accelerador del sistema immunitari”, compara Macarulla.

Després dels bons resultats obtinguts en aquesta primera fase, els investigadors ara volen comparar la resposta dels pacients que reben aquesta combinació de tractaments amb la dels pacients que només reben la teràpia habitual basada en quimioteràpia. L’any passat a Catalunya es van diagnosticar 1.455 persones amb aquest tumor que serien susceptibles de rebre la nova combinació terapèutica.

Activar el sistema immunitari

Les últimes dècades han sigut determinants en la lluita contra el càncer. L’arribada de la immunoteràpia, les teràpies gèniques i la medicina personalitzada ha revolucionat el tractament d’aquesta malaltia i ha ajudat a millorar la supervivència de molts malalts. Ara bé, no tots els pacients s’han beneficiat dels nous tractaments. L’abordatge del càncer de pàncrees és dels que menys ha avançat en els últims anys, ja que totes les estratègies que s’han provat fins ara han fracassat. El motiu? És un tumor que té una alta capacitat de protecció davant la resposta del sistema immunitari. 

En argot científic, es diu que són càncers amb un microambient tumoral immunosupressor, perquè impedeix la penetració de les molècules terapèutiques i de les cèl·lules immunitàries. Per això, els investigadors catalans busquen la manera d’incrementar l’eficàcia de la quimioteràpia amb estratègies que sí que siguin capaces d’activar el sistema immunitari del pacient, la primera defensa davant d’una malaltia oncològica. “És un dels grans reptes que tenim”, conclou Macarulla.