El cavall de Troia contra el càncer de mama que millora la quimioteràpia
El risc de progressió del tumor es redueix en un 38% fent servir l'anticòs trastuzumab deruxtecan, segons un estudi
BarcelonaEl càncer de mama és el tumor més freqüent a tot el món, amb uns 2,3 milions de dones afectades el 2023, i aquest any a Espanya es preveu que es diagnostiquin 36.000 casos nous. Ara bé, no tots els tumors són iguals. La recerca científica de les últimes dècades ha permès categoritzar aquesta malaltia en diferents subtipus de càncer. Per exemple, dels que es diagnosticaran aquest any a l'Estat, aproximadament el 70% seran d'un tipus de càncer de mama que expressa una proteïna característica anomenada HER2. Per fer front a aquest tumor en concret quan el càncer ja ha fet metàstasi, investigadors del Vall d'Hebron Institut d'Oncologia (VHIO) han descobert que hi ha tractaments més efectius que la quimioteràpia tradicional. Es tracta del trastuzumab deruxtecan, que aconsegueix reduir el risc de progressió de la malaltia en un 38%.
La revista The New England Journal of Medicine publica els resultats de la investigació coincidint amb el Dia Mundial de la Lluita contra el Càncer de Mama, que se celebra aquest divendres. Els seus autors han demostrat l'eficàcia del trastuzumab deruxtecan, un anticòs creat al laboratori que és capaç de detectar la proteïna HER2, que és característica d'aquest tipus de càncer i, un cop ha identificat el tumor, és capaç de burlar les seves defenses i entrar-hi. Quan és dins, allibera quimioteràpia per atacar les cèl·lules canceroses i preservar les sanes. Fins ara aquest tractament estava avalat per tumors que expressaven molta proteïna HER2, però els investigadors han descobert que també funciona quan l'expressió de la proteïna és baixa o, fins i tot, ultrabaixa.
La cap de la Unitat de Càncer de Mama de l'Hospital Vall d'Hebron, cap del Grup de Càncer de Mama del VHIO i coautora de l'estudi, Cristina Saura, recorda a l'ARA que aquest tractament, que actua com un cavall de Troia contra el càncer de mama, ja l'havien avalat en estudis anteriors. Ara bé, només n'havien provat l'eficàcia amb pacients que tenien una expressió de HER2 més alta, havien fet metàstasi i ja havien rebut quimioteràpia. De fet, gràcies als resultats d'aquesta investigació, l'Agència Espanyola de Medicaments va aprovar el setembre passat aquesta teràpia, dos anys més tard de presentar els resultats. Malgrat tot, Saura creu que el temps d'espera ha sigut "excessiu" i demana que s'agilitzi el procés perquè les pacients es puguin beneficiar dels nous tractaments.
En les dones que van rebre aquest tractament es va observar una reducció del risc de progressió de la malaltia del 38% en comparació amb les que només van rebre quimioteràpia. A més, la mitjana de supervivència lliure de progressió –el temps que passa des de l'inici del tractament fins que el tumor torna a créixer– va ser de 13,2 mesos en les pacients tractades amb l'anticòs. En canvi, entre les pacients tractades amb quimioteràpia aquest temps va ser de 8,1 mesos. En l'estudi van participar un total de 866 pacients amb aquest tumor en fase inicial i que havien rebut només tractament hormonal.
Actualment, aquesta nova indicació del tractament no està avalada per les agències reguladores ni finançada a Espanya, però, segons Saura, els resultats de l'estudi obren la porta a noves opcions de tractament futures per a pacients amb un càncer de mama metastàtic amb expressió baixa o ultrabaixa de HER2.
Prevenció
Tot i que la supervivència del càncer de mama és del 90%, Saura insisteix que la clau és "detectar-lo a temps" i recomana a totes les dones fer-se mamografies cada dos anys. A Catalunya totes les dones d'entre 50 i 69 anys reben una carta de la conselleria de Salut per fer-se la prova, i la voluntat és ampliar-ho als 45 anys, tot i que de moment no hi ha una data per fer l'avançament. A banda de fer-se la mamografia, Saura també anima totes les dones a anar al metge si detecten qualsevol símptoma compatible amb un càncer de mama, com un bony al pit, canvis de mida de la mama, inflamació i secreció del mugró, entre d'altres.