"Una mala cirurgia pot condemnar els infants amb càncer a patir seqüeles per sempre"

BarcelonaDels 154 infants que l'any passat van rebre un diagnòstic de càncer a Catalunya, una petita part va haver de passar per quiròfan. No és la pràctica més comuna, ja que la majoria dels tumors en edats pediàtriques són leucèmies i limfomes, dos tipus de càncer que es coneixen com a tumors líquids i s'originen a la sang. Però n'hi ha que pateixen els anomenats tumors sòlids, com els càncers de ronyó o els sarcomes, que necessiten ser extirpats; o malalts que han de rebre un trasplantament perquè els seus òrgans estan afectats pel càncer. En aquests casos, la recuperació dependrà de l'èxit de la cirurgia. En aquestes operacions d'alta complexitat no només està en joc la supervivència dels infants, sinó la seva qualitat de vida: si l'operació no es fa correctament, caldrà intensificar les sessions de fàrmacs sistèmics com la quimioteràpia i la radioteràpia, la qual cosa augmenta el risc de patir seqüeles de per vida.

Els tumors sòlids més freqüents en càncer pediàtric són el neuroblastoma, que habitualment es forma sobre els ronyons, però pot aparèixer en altres zones del cos sempre a prop de vasos sanguinis; el tumor de Wilms, que també s'origina als ronyons, i els sarcomes, que afecten els ossos i també teixits tous com músculs i tendons. En aquests casos, fer una correcta cirurgia és "essencial" per al pronòstic del pacient i cal recórrer a centres amb una alta especialització en oncologia infantil i trasplantaments, segons la cap de secció de cirurgia oncològica neonatal i hepatobiliopancreàtica de l'Hospital de la Vall d'Hebron, Gabriela Guillén.

El càncer infantil es considera una malaltia minoritària –representa menys de l'1% del total de casos al país– i la supervivència oscil·la entre el 80% i el 90% dels casos. Amb tot, és la primera causa de mort entre infants de 5 a 14 anys a Catalunya. Al ser nens tan petits, sovint la mida de la "zona crítica" des d'on han d'extreure el tumor és d'aproximadament 1 centímetre, a vegades menys, i una mala intervenció pot reduir la qualitat i l'esperança de vida d'aquests pacients.

Si un tumor maligne es trenca a mitja operació, la criatura s'acabarà curant, però els professionals li hauran d'intensificar el tractament posterior amb quimioteràpia i en alguns casos aplicar radioteràpia local, la qual cosa li comportarà unes seqüeles "brutals". Una operació fallida també pot incrementar el risc de l'infant de patir múltiples malalties greus, que van des de les cardiopaties, la hipertensió, i la insuficiència renal, fins a lesions greus a vasos sanguinis, pèrdua d'òrgans vitals o recaigudes que comportin l'aparició de nous tumors. "Una cirurgia mal feta condiciona la supervivència dels infants amb càncer i els pot condemnar a patir seqüeles per sempre", afirma Guillén.

Càncers hepàtics

Un exemple de tumor "summament infreqüent" que també requereix una intervenció quirúrgica són els que apareixen al fetge. Representen un 2% del total de casos de càncer pediàtric i hi ha pocs centres que facin aquest tipus de cirurgia hepàtica. A Catalunya, la Vall d'Hebron és l'únic hospital de referència. Són cirurgies molt complexes, que requereixen l'experiència tant dels cirurgians oncològics pediàtrics com del servei de trasplantaments, ja que en algunes ocasions l'única cura per a aquests pacients és rebre un fetge donat.

Al centre barceloní hi arriben infants de tot l'Estat, remarca Guillén, que insisteix en la importància que les famílies portin els seus fills a centres amb equips molt especialitzats per minimitzar el risc de seqüeles i millorar-ne el pronòstic. Per exemple, quan intervenen una criatura amb un tumor maligne al fetge que necessita un trasplantament, la seva supervivència estarà per sobre del 80% si l'operació s'ha fet correctament. En canvi, si la cirurgia surt malament i queden cèl·lules tumorals al cos, el pacient pot recaure i aleshores les probabilitats de sobreviure es redueixen fins al 30%.

Cada tumor té un protocol d'abordatge diferent i l'atenció del pacient varia en cada cas. Per norma general, però, quan arriba un nen amb càncer a l'hospital es fa un estudi d'imatge i una biòpsia per saber quin tipus de tumor és i quins cognoms té. És a dir, com que cada cop es coneix millor la biologia del càncer, els oncòlegs poden determinar el subtipus de tumor al qual s'han d'enfrontar i amb aquesta informació poden avançar-se a si requerirà quimioteràpia prèvia a l'operació i ponderar els riscos que són assumibles per a cada pacient. Un cop extirpat el tumor, seguiran amb l'estudi per saber més informació del càncer que pateix i determinar el tractament posterior que ha de rebre.

Quimioteràpia prèvia

En la majora dels tumors malignes pediàtrics és important realitzar quimioteràpia prèvia a l'operació per eliminar la malaltia microscòpica que circula pel cos del pacient, reduir la mida del tumor –en càncer infantil solen ser molt grossos– i assegurar que la cirurgia sigui més segura i menys mutilant per a l'infant. A més d'aplicar aquest tractament, els professionals de la Vall d'Hebron disposen d'altres eines com ara models virtuals en 3D i tècniques d'imatge per fluorescència, que els permeten planificar millor la cirurgia i disposar de guies lluminoses per operar amb més seguretat, ja que poden determinar els marges quirúrgics i identificar metàstasis.