Descobreixen per què el sistema immunitari no pot frenar un dels càncers de mama més agressius

BarcelonaEl càncer de mama triple negatiu és un dels més agressius i difícils de tractar: no respon als tractaments estàndard i no només falten dianes terapèutiques per potenciar les immunoteràpies, sinó que també s'acaba escapant de la resposta del sistema immunitari. Ara bé, aquests mecanismes que el fan eludir la reacció defensiva del cos que es desconeixien fins ara, investigadors de l'Institut de Recerca de la Sida IrsiCaixa n'han descobert la causa després de cinc anys fent un seguiment exhaustiu d'una desena de pacients, a una de les quals des del diagnòstic fins a la defunció. Segons aquest estudi, les culpables són les nombroses alteracions genètiques de les cèl·lules canceroses, que es donen tant a escala genètica com en les proteïnes i en els processos cel·lulars. El fet que aquest tumor tingui tantes i diverses mutacions també a les proteïnes i durant els processos cel·lulars, que actuen alhora dins del mateix tumor, afavoreix el progrés de la malaltia.

La revista Nature Communications ha publicat la troballa dels investigadors catalans que van començar l'estudi perquè volien entendre com el càncer de mama triple negatiu és capaç de superar les defenses del cos en cada etapa de la patologia. El treball, que es va dur a terme a partir de l'evolució d'una dona que va acabar morint per la metàstasi d'aquest càncer, és "únic", tant pel temps d'estudi com per la quantitat de mostres i paràmetres estudiats, segons l'oncòloga i investigadora principal de l’estudi, Leticia De Mattos-Arruda. "Hem mirat fins a l’últim racó del tumor i del sistema immunitari de la persona", ha afegit.

Segons l'estudi, malgrat que el sistema immunitari es manté ferm i intenta lluitar contra el càncer fins al final de la malaltia, algunes de les mutacions impedeixen la producció de molècules inflamatòries, que són les que atrauen les cèl·lules del sistema immunitari cap al tumor per atacar-lo. A més, els investigadors també han identificat que les cèl·lules canceroses són capaces d'amagar les proteïnes tumorals que reconeixen les defenses del cos humà i, per tant, aquest no és capaç de generar una resposta immunitària a la malaltia. A més, tots aquests mecanismes actuen a la vegada en sinergia dins del mateix tumor i fan progressar la malaltia en detriment d'unes defenses que no la poden vèncer.

Nova diana per a vacunes

Per fer aquesta investigació, l'equip ha estudiat 112 mostres de sang, tumor primari i metàstasi de 12 pacients de càncer de mama triple negatiu, si bé ha estat el d'una pacient que va donar mostres des del moment del diagnòstic fins a la seva defunció el que ha proporcionat la fotografia completa. A través de tècniques multiòmiques, que permeten accedir a tota la informació biològica dels gens, les proteïnes i la composició de les cèl·lules, els investigadors han observat que hi ha canvis genètics i immunitaris molt grans dins de cada tumor i dins les diferents metàstasis. Algunes d'aquestes variacions són les que permeten a les cèl·lules canceroses evitar l'efecte protector del sistema immunitari i progressar.

Amb aquests resultats, els autors han conclòs que no n'hi ha prou amb una única teràpia per tractar aquest tipus de càncer i que és necessari desenvolupar tractaments que bloquegin els diferents mecanismes d'evasió immunitària de la malaltia, és a dir, teràpies que ataquin el càncer per diferents flancs. De fet, han aprofundit en les proteïnes de les cèl·lules canceroses que són capaces de despertar el sistema immunitari, anomenades neoantígens, i han dibuixat un rellotge molecular que els permet entendre la diversitat tumoral durant tot el transcurs de la malaltia i tenir possibles dianes per futurs tractaments. "A l'aprofundir en aquestes proteïnes tumorals, hem trobat una mutació en el gen p53 que és especialment interessant, ja que és reconeguda pel sistema immunitari i, per tant, activa les defenses contra el tumor", concreta Núria de la Iglesia, coautora i investigadora principal del grup de neoantígens i vacunes contra el càncer d’IrsiCaixa. Aquesta troballa pot obrir la porta a futures vacunes terapèutiques dirigides a pacients que tinguin un càncer de mama triple negatiu sempre que tinguin l'alteració genètica al gen p53.