Gairebé 1.800 morts a Catalunya per les onades de calor de l'estiu passat, 61.700 a tot Europa

BarcelonaA Europa les temperatures escalen sense aturador i cada vegada hi ha més onades de calor i més intenses. Les de l'estiu passat van ser mortíferes. El continent va patir diversos episodis de calor extrema entre el 30 de maig i el 4 de setembre del 2022 que haurien provocat la mort de 61.672 persones, 1.772 de les quals a Catalunya. És una xifra rècord que feia 20 anys que no es veia i que l'oficina estadística europea, l'Eurostat, ja va anticipar amb les dades de sobremortalitat. També l'Organització Mundial de Meteorologia (OMM) va estimar unes 15.000 morts al continent per la calor. Ara, però, un estudi de l'Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal) i l'Institut d'Investigació en Salut i Medicina de França (Inserm) augmentaria (i molt) aquestes xifres. Segons un model de taxes de mortalitat a 35 països, la pitjor part se la van endur Itàlia (amb 295 defuncions per cada milió d'habitants) i Grècia (280), així com Espanya (237) i Catalunya (237).

L'estudi, publicat aquest dilluns a la revista Nature Medicine, ha analitzat les dades de més de 45 milions de defuncions notificades per l'Eurostat –si bé la calor no consta en pràcticament cap certificat de defunció– i ha calculat els increments de calor viscuts en 823 regions europees entre el 2015 i el 2022. A partir d'aquí, els investigadors han estimat models epidemiològics per predir la mortalitat que es podria atribuir a les últimes onades de calor. Aquests registres evidencien que les temperatures van estar per sobre de la mitjana durant tot el període estival, sobretot entre mitjans de juliol i mitjans d'agost, amb un augment d'entre 1 ºC i 3,5 ºC en funció de la zona. Tot plegat, subratllen els experts, va fer augmentar la mortalitat al continent, i això que ja fa anys que molts dels països analitzats desenvolupen polítiques per intentar mitigar els efectes de la pujada global de temperatures.

En termes absoluts, Itàlia va ser el país amb més defuncions atribuïbles a la calor l'estiu passat, amb 18.010 morts, seguit d'Espanya (11.324) i Alemanya (8.173). Ara bé, si es pren com a referència la taxa de mortalitat –les defuncions per cada milió d'habitants durant els tres mesos d'estiu–, els països del sud són els més castigats. Itàlia continua sent el país més afectat amb 295 morts per cada milió d'habitants, però Grècia escala posicions (280) i Espanya i Catalunya empaten (237) a la tercera. També Portugal (211) i algunes regions de Bulgària, Romania i Croàcia tenen taxes elevades de mortalitat per calor.

A Catalunya, el volum de víctimes de la calor es va concentrar a Barcelona (1.327 persones van morir), però, si es torna a tenir en compte la taxa de mortalitat, Tarragona va ser el territori més afectat, amb 240 defuncions per cada milió d'habitants. Segons les dades d'ISGlobal, Barcelona va registrar 235 morts per cada milió d'habitants; Girona, 206, i Lleida, 203. "Això ens diu que les regions del Mediterrani, que acostumen a patir més temperatures altes i tenen un clima més càlid, tenen un risc més alt de mortalitat per calor intensa", assenyala l'investigador predoctoral i coautor de l'estudi Marcos Quijal.

Més mortalitat entre les dones

Els països del sud d'Europa van patir augments de temperatura respecte a estius precedents. Ara bé, no tan elevats com França (+ 2,4 ºC) o Suïssa (+ 2,3 ºC) que, malgrat això, no van experimentar un repunt tan intens de mortalitat en el període estudiat. "No hem aprofundit en les causes, però es pot especular amb la preparació dels governs pel que fa als plans de prevenció, de la resposta sanitària o del comportament cultural, així com de l'envelliment de la població", planteja Quijal.

Les dades constaten que entre l'11 de juliol i el 14 d'agost s'haurien produït fins a 38.881 morts atribuïbles a la calor a Europa. D'aquestes, 11.637 només en l'última quinzena de juliol. A més, l'estudi inclou una anàlisi per edat i sexe i conclou que la mortalitat es dona habitualment en els grups d'edat més avançada. Entre els més grans de 79 anys es van produir més de la meitat de les defuncions. Entre els 65 i els 79 anys es van notificar 9.226 morts, i entre els menors de 65 anys, 4.822.

Les dones, a més, tenen una mortalitat prematura atribuïble a la calor un 63% superior que en homes. L'estudi assenyala 145 morts de dones per cada milió d'habitants, davant de les 93 morts d'homes. En la franja de més grans de 80 anys, la taxa de mortalitat en dones és un 27% superior a la dels homes. En canvi, la dels homes és un 41% més elevada en menors de 65 anys, i un 13% més gran entre els que tenen entre 65 i 79 anys.

Reavaluar i actualitzar els plans

Només l'any 2003 hi ha un registre de mortalitat estival tan alt, amb més de 70.000 morts. "Aquell estiu va ser un fenomen excepcionalment rar i va posar de manifest la falta de plans de prevenció i la fragilitat dels sistemes de salut per fer front a emergències relacionades amb el clima", exposa el primer autor de l'estudi, Joan Ballester, que assegura que les temperatures de l'estiu del 2022 es podien haver previst seguint la sèrie evolutiva d'anys precedents.

Els investigadors de l'ISGlobal subratllen la necessitat que els governs dels països més castigats per la calor revaluïn i adaptin les estratègies de prevenció i actuació davant els cops de calor, com ja van fer els anys posteriors al 2003, tenint en compte que l'escalfament global s'està accelerant. "El fet que morissin més de 61.000 persones a Europa per calor en països que ja compten amb plans de prevenció actius suggereix que les estratègies d'adaptació són insuficients", afirma l'investigador d'ISGlobal i l'Inserm, Hicham Achebak. L'estudi alerta que, si no es prenen mesures, i atenent a l'augment continuat de les temperatures, el continent europeu s'enfronta a una mitjana de més de 68.000 morts cada estiu cap al 2030.