La calor extrema va causar unes 48.000 morts a Europa l'any 2023
Un estudi constata que és el segon any més mortífer de la dècada i que les altes temperatures s'acarnissen amb el sud d'Europa
BarcelonaLes onades de calor extrema que es van viure l'any passat a tot Europa van deixar fins a 47.690 morts, 1.139 de les quals a Catalunya. Es tracta de l'any més càlid registrat a escala mundial i el segon amb més mortalitat associada a les altes temperatures de l'última dècada, segons un estudi liderat per l'Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal) i publicat a la revista científica Nature Medicine. Tot i això, els investigadors adverteixen que la vulnerabilitat a la calor dels ciutadans europeus ha disminuït progressivament al llarg del segle i calculen que, sense els processos d'adaptació social, la càrrega de mortalitat durant l'any passat hauria estat fins a un 80% més elevada.
L'estudi revela que l'any passat 8.352 persones (5.180 homes i 3.165 dones) van morir a causa de la calor a Espanya, cosa que situa el país com el segon amb una mortalitat més elevada, només per darrere d'Itàlia, on se'n van produir 12.743. En aquest sentit, l'estudi assenyala que els països amb taxes més altes de mortalitat relacionada amb la calor es troben al sud d'Europa: Grècia (393 morts per milió), Bulgària (229 morts per milió), Itàlia (209 morts per milió), Espanya (175 morts per milió), Xipre (167 morts per milió) i Portugal (136 morts per milió).
En el cas català, les defuncions s'eleven fins a les 1.139. Barcelona va ser la zona més afectada amb 839 morts, seguida per Tarragona amb 138. A Girona se'n van produir 98 i a Lleida, 63. En conjunt, la taxa de mortalitat relacionada amb la calor va ser un 55% més alta en dones que en homes, i un 768% més alta en persones més grans de 80 anys que en persones d'entre 65 i 79 anys.
Sense grans anomalies tèrmiques
La investigació es basa en registres de temperatura i mortalitat de 823 regions de 35 països europeus durant el 2015 i el 2019 per ajustar models epidemiològics i estimar la mortalitat relacionada amb la calor en cada regió europea l'any passat. Aquesta metodologia reprodueix la utilitzada l'any passat en un altre treball publicat a Nature Medicine que calculava que les altes temperatures haurien provocat 60.000 defuncions a Europa el 2022, la càrrega més gran de mortalitat relacionada amb la calor de l'última dècada.
Ara bé, si aquell estiu de rècord es va caracteritzar per temperatures extremes persistents en la part central de l'estació (des de mitjan juliol fins a mitjan agost), l'any passat no es van registrar grans anomalies tèrmiques durant les mateixes setmanes. No obstant això, dos episodis d'altes temperatures haurien estat responsables de més del 57% de la mortalitat global estimada, i haurien causat més de 27.000 morts.
L'adaptació social a la calor evita fins al 80% de les morts
Amb l'objectiu de comprovar si la vulnerabilitat a la calor a Europa ha disminuït, els científics van comparar les dades de temperatures i mortalitat del 2023 amb les dels períodes 2000-2004, 2005-2009, 2010-2014 i 2015-2019. Aquest mètode els va permetre concloure que si les temperatures registrades el 2023 s'haguessin produït entre el 2000 i el 2004, la mortalitat estimada relacionada amb la calor hauria superat les 85.000 víctimes per la falta d'adaptació a les condicions tèrmiques extremes. En el cas de la gent gran, el nombre de morts s'hauria duplicat: hauria passat dels 1.102 a més de 2.200.
"Hi ha hagut processos d'adaptació de la societat a les altes temperatures durant aquest segle que han reduït dràsticament la vulnerabilitat a la calor i la càrrega de mortalitat dels darrers estius, especialment entre la gent gran", apunta la primera autora de l'estudi i investigadora de l'ISGlobal, Elisa Gallo. Alguns exemples són la instal·lació de sistemes de refrigeració com els aires condicionats, la conscienciació que cal resguardar-se del sol en les hores més agressives de calor i l'habilitació de refugis climàtics o les intervencions comunitàries (com donar aigua i gorres) per a persones vulnerables per l'edat. La investigadora ho conclou adduint el "progrés socioeconòmic general, les millores en el comportament individual i les mesures de salut pública". No obstant això, adverteix de la necessitat d'aplicar estratègies encaminades a reduir-la més per fer front als estius "encara més càlids" que s'acosten.
"Continua sent necessari un seguiment exhaustiu de l'impacte del canvi climàtic en les poblacions vulnerables i la posada en marxa de plans de prevenció més eficaços. Vigilem molt bé la temperatura, però no de la mateixa manera els impactes sobre la salut", lamenta a l'Agència SMC Dominic Royé, responsable de ciència de dades a la Fundació per a la Investigació del Clima. "L'adaptació social a l'augment de les temperatures ha desenvolupat un paper crucial en la prevenció de la mortalitat a Europa, però continua sent insuficient", assegura.
