Buidar la farmaciola de casa: un consell davant l'augment d'intents de suïcidi juvenil

BarcelonaLes alarmes per l’augment dels intents de suïcidi entre els joves van saltar a mitjans del 2021. Des d’aleshores, les urgències han anat rebent cada vegada més adolescents que han pensat a treure’s la vida o que han superat la ideació i ho han intentat. Acostumen a ser noies d’entre 12 i 17 anys que s’han autointoxicat i que són reincidents. Només al Sant Joan de Déu, hospital infantojuvenil de referència, l’any passat es van atendre 281 temptatives juvenils i, des del 2020, s'ha multiplicat per cinc la taxa d’aquestes consultes per cada 1.000 visites al centre. El volum de casos fa feredat, i ja abans de l’estiu la direcció general d’Ordenació i Regulació Sanitària del departament de Salut va haver d’emetre una alerta per l’"impactant augment" de les consultes per sobreingesta de medicaments en menors, sobretot en noies: entre elles, les temptatives s’havien triplicat en tan sols dos anys, passant dels 480 casos als 1.265. "En un primer moment pensàvem que seria passatger, però continua creixent", explica a l'ARA el director de l’Institut de Neuropsiquiatria i Addicions de l’Hospital del Mar, Víctor Pérez.

Segons el coordinador del programa d’atenció a la conducta suïcida de Sant Joan de Déu i promotor de l’alerta, Francisco Villar, el toc d’atenció s’ha de dirigir molt específicament a les farmàcies i a les famílies. "Desincentivar l’accés a qualsevol mena de fàrmac, per inofensiu que pugui semblar, és molt important. Restringir l’accés als mètodes és la principal recomanació de l’Organització Mundial de la Salut (OMS) per prevenir el suïcidi", subratlla. Es calcula que, per cada suïcidi consumat entre els adolescents, es produeixen entre 100 i 200 intents, i la sobreingesta de medicaments és el mètode més freqüent. Ara hi ha un augment global de la conducta suïcida –que comença als 12 o 13 anys– i també un increment del volum de persones que fa servir aquest mètode. Així, mentre als Estats Units l’actuació preventiva contra el suïcidi implica sobretot la restricció d’ús d’armes de foc, i a l'Àsia dels pesticides altament perillosos, a Europa es necessiten barreres contra la intoxicació per fàrmacs, apunta Villar. 

Les autoritats sanitàries demanen la complicitat de metges i farmàcies, que són els que recepten i venen els medicaments, així com de la indústria farmacèutica, per poder fer plans de prevenció universals, però també de les famílies, que han de garantir que els joves viuen en llars el màxim de netes possible de fàrmacs. "No podem tenir farmacioles plenes com fins ara perquè deixem un mètode suïcida a l’abast de persones molt sensibles als canvis, que tenen un accés descontrolat a espais en què se’ls bombardeja amb idees", exposa el psicòleg, que denuncia que hi ha continguts d’apologia del suïcidi a les xarxes socials a què arriben sense buscar-los. 

Traves per guanyar oportunitats

Pérez assegura que abans de la pandèmia s’havia aconseguit una certa estabilitat i tendència a la disminució, tant pel que fa a les conductes suïcides com a les morts per suïcidi. "Però les conseqüències socioeconòmiques i emocionals del virus ho han detonat. Després del confinament, que va ser una època en què es van reduir les conductes suïcides, de seguida es va veure un efecte rebot", afirma.

Segons l’OMS, la majoria de les persones que tenen conductes suïcides experimenten un sentiment d’ambivalència entre viure o morir, i molts suïcidis es produeixen de manera impulsiva com a resposta a estressors aguts. "Fer que els mitjans letals estiguin menys fàcilment disponibles pot proporcionar a les persones en dificultats temps perquè les crisis agudes passin abans que es prenguin mesures fatals", proposa. 

La indústria farmacèutica hauria de ser la primera peça a implementar canvis, segons els experts. Els medicaments haurien de presentar-se amb dosis més baixes; és a dir, que cada blíster tingués una quantitat menor de càpsules, perquè no contingui dosis perilloses per a la salut. Com a actors principals en la provisió de medicaments, les farmàcies també tenen un paper cabdal en la prevenció. La psiquiatra de l’Hospital Clínic Iria Grande recorda que el Sistema Espanyol de Verificació de Medicaments obliga les farmàcies a tenir un control informatitzat de les vendes de fàrmacs i que la legislació actual veta la venda a partir de certa dosi (hi ha quantitats farmacològiques que no es poden adquirir sense una recepta mèdica). A més, està prohibit vendre medicaments de qualsevol classe a menors de 16 anys.

"Però és evident que l’accés a fàrmacs d’ús comú no es pot vetar del tot, perquè trobem un munt de blísters a la farmaciola de casa", planteja Grande. Els farmacèutics, doncs, han de reforçar el missatge que els fàrmacs no s’han d’acumular a casa: si no s’han acabat, cal portar els sobrants al punt Sigre, no guardar-los. Fent aquesta intervenció a les oficines comunitàries, Villar assegura que també s’arriba a les famílies. "Si anem posant traves a un adolescent que passa per una situació desesperant, guanyem oportunitats perquè no tingui una conducta suïcida", resumeix Villar. De fet, s’ha demostrat que la restricció d’un mètode no condueix inevitablement a l'augment de l’ús d’altres mètodes.