Brussel·les se centra en lluitar contra les conductes suïcides dels joves

Brussel·lesAbans de la pandèmia, un de cada sis europeus ja tenia problemes de salut mental, cosa que suposa gairebé 84 milions d'afectats només a la Unió Europea. A més, tot i que la Comissió Europea no ha presentat dades postcovid actualitzades, Brussel·les assegura que arran del coronavirus aquestes xifres han crescut de manera substancial i que, ara mateix, almenys un de cada quatre europeus se sent sol i que el suïcidi és la segona causa de mortalitat dels joves, només per darrere dels accidents de trànsit. "Les dades parlen per si soles [...]. És la pandèmia silenciosa d'Europa", ha subratllat en roda de premsa el vicepresident de la Comissió Europea, Margaritis Schinas.

En aquest sentit, per potenciar la lluita a favor de la salut mental al bloc comunitari, Brussel·les ha presentat aquest dimecres un macropaquet de mesures que compta amb un pressupost de 1.230 milions d'euros. El pla de la Comissió Europea sobretot pretén potenciar la prevenció, així com la integració dels malalts un cop s'han estabilitzat. Segons ha assenyalat Schinas, la proposta també vol equiparar la salut física amb la mental i universalitzar el "dret l'accés a tractaments psicològics i psiquiàtrics a tothom qui ho necessiti", ja que sovint la barrera econòmica impedeix que molts malalts els puguin rebre al sistema privat.

De fet, el paquet de mesures principalment vol augmentar les prestacions específiques als grups més vulnerables, com la gent gran, amb pocs ingressos, immigrants o refugiats; i potenciar els recursos econòmics i humans que les administracions estatals i regionals destinen a la lluita per la salut mental. D'aquesta manera, es vol evitar que els ciutadans amb problemes mentals sovint hagin d'acudir a la sanitat privada i, per tant, que els més pobres hagin de fer un sobreesforç econòmic per accedir als tractaments necessaris o, directament, hi hagin de renunciar.

Catalunya, a la cua de la UE

A Catalunya, els casos de persones amb problemes de salut mental també han crescut arran de la pandèmia. Tot i que tampoc hi ha dades oficials, els professionals del sector estimen que la demanda de psicòlegs i psiquiatres ha crescut entre un 20% i un 30%. Segons el Grup de Treball sobre Salut Mental a la Infància i Adolescència, en només dos anys, des de l'esclat de la pandèmia, els trastorns mentals dels menors han augmentat un 47%, i les temptatives de suïcidi de les noies joves s'han triplicat: han passat de 480 casos a 1.265.

Tot i això, Catalunya té molts menys metges dedicats a la salut mental que la mitjana dels estats membres, i els serveis públics del sector estan saturats. Només hi ha 10 professionals per cada 100.000 habitants (per a totes les especialitats), molt per sota de la mitjana europea (18), i les places per obtenir el títol de psicologia clínica (PIR) són insuficients per cobrir les vacants o garantir el relleu generacional. Pel que fa al global de l'Estat, la situació és només lleugerament millor: hi ha 13 psicòlegs i psiquiatres per cada 100.000 habitants.