Un estudi constata per primer cop l'augment d'ideacions i temptatives de suïcidi a Catalunya arran de la covid

BarcelonaLa covid-19 va sacsejar el món a tots els nivells ara fa quatre anys i des d'un primer moment els experts van advertir de les conseqüències en la salut mental que es derivarien dels mesos de confinament i de restriccions. Ara, investigadors de l'Institut de Recerca Sant Pau (IR Sant Pau) han constatat i quantificat per primer cop l'important augment de les conductes suïcides no letals, és a dir, d'ideació o intents de suïcidi, arran de la crisi sanitària. En concret, han pujat un 50,77% després del confinament. Els resultats d'aquesta recerca, que ha analitzat les dades de pacients de tots els hospitals de Catalunya, s'han publicat a la revista The Lancet Psychiatry. 

Les xifres de l'IR Sant Pau són inèdites. D'una banda, perquè és el primer estudi que quantifica aquest greu problema de salut pública que fa temps que els professionals clínics explicaven pel que vivien a les consultes; de l'altre, perquè a Catalunya no s'havien vist mai unes dades tan elevades des que es tenen registres. Segons el primer autor de l'estudi i investigador del Grup de Recerca en Salut Mental del centre, Víctor Serrano-Gimeno, la dinàmica continua sent ascendent i els recursos que es destinen per atendre i anticipar aquestes situacions són insuficients. “S'ha d'invertir més per millorar la salut mental de la població o continuaran pujant les conductes suïcides. No podem esperar a la següent pandèmia”, explica a l'ARA. De fet, l'anàlisi demostra que les xifres de conductes suïcides no letals també van créixer el 2023 i la tendència es manté. 

Serrano-Gimeno sosté que amb les mesures actuals no creu que aquesta impactant tendència es reverteixi, però sí que creu que es pot millorar la situació si es dona una resposta preventiva i assistencial adequada. En aquest sentit, els autors consideren que s'haurien d'impulsar estratègies de prevenció dirigides a aquests col·lectius, tot i que remarquen que la problemàtica afecta el conjunt de la ciutadania, i subratllen la importància de considerar la salut mental com una part essencial de la salut pública. 

La informació que sustenta l'estudi prové del Codi Risc Suïcidi i correspon a tres períodes diferenciats: el de preconfinament, de l'1 de gener del 2018 al 14 de març del 2020; el de confinament, fins al 21 de juny del 2020; i el postconfinament, fins al 31 de desembre del 2022. Els resultats revelen una tendència d'augment lleu en els comportaments suïcides no mortals en el període analitzat com a preconfinament. Durant el confinament, aquestes conductes es van reduir i, després de les mesures més estrictes, les conductes van incrementar de forma significativa. 

Les dades són especialment preocupants en dones, sobretot entre el grup d'entre 18 i 30 anys, i en els catalans menors d'edat. "L'estudi quantifica el que ja sospitàvem sobre la salut mental durant la pandèmia [...] i posa de manifest les conseqüències a molt més a llarg termini de les decisions que s'hi van prendre", explica la cap del Grup de Recerca en Salut Mental a l'IR Sant Pau, Maria Portella.

Més anys de vida perduts

Restriccions com el confinament anaven dirigides a reduir les interaccions socials per minimitzar les possibilitats de contagi. Els experts consideren que prioritzar-la per davant de la salut mental ha tingut un impacte molt important que ara com ara encara porta cua. De fet, segons Serrano-Gimeno, el nombre d'anys de vida que es van perdre a Catalunya el 2020 va ser més elevat pels suïcidis que no per la mateixa covid-19. "És un problema gegant que no s'està abordant amb tota la força que es podria abordar", lamenta l'investigador. De fet, Serrano-Gimeno afirma que la salut mental és "l'àrea de la medicina més infrafinançada".

Segons els autors, el risc de depressió i de trastorn d'ansietat ha estat molt marcat a tots els països, independentment del grau de les restriccions que van impulsar. Sembla que aquells estats que van desplegar mesures més laxes per controlar la pandèmia presenten uns nivells d'afectació a la salut mental de la seva població similar a aquells països que van ser més estrictes. Amb tot, demanen que en futures ocasions es plantegin mesures molt més globals i pensant en la salut mental com una part essencial de la salut. "Com que els efectes no són tan immediats potser pensem que són com d'un segon nivell, com si no fos tan important", lamenten.