Fins a 4.000 euros més per a metges i infermeres que triïn treballar als CAP rurals
Salut destina 11,5 milions d’euros a incentius per atreure professionals als equips dels pobles petits
BarcelonaUn de cada cinc equips d'atenció primària a Catalunya són de difícil cobertura i això vol dir que hi ha pocs professionals que se sentin atrets per la idea de treballar-hi. El motiu principal és que estan allunyats de les grans capitals i la conseqüència directa és que es generen inequitats territorials que impacten de ple en l'accés dels usuaris al sistema sanitari. Acabar amb aquesta bretxa és un dels reptes de la conselleria de Salut. Després d'haver diagnosticat la mancança de professionals en determinats punts del territori, tots lluny de Barcelona i l'àrea metropolitana, el conseller de Salut, Manel Balcells, ha anunciat aquest dijous la posada en marxa d'un pla d'incentius econòmics per convèncer els professionals sanitaris perquè ocupin aquests llocs de treball. Són complements d'entre 3.500 i 4.000 euros bruts anuals per a metges i d'uns 2.000 euros bruts anuals per a infermeres.
Des de Flix (Ribera d'Ebre), el conseller ha dit que aquestes millores retributives s'aplicaran amb efecte retroactiu a partir de l'1 de gener del 2024, ja que estaven previstes en el tercer conveni laboral de l'Institut Català de la Salut (ICS). Aquest acord, desencallat per sindicats i departament a finals de l'any passat, preveu 320 milions d'euros anuals, dels quals 11,5 milions es destinaran als incentius per atreure talent a zones on manquen professionals com pediatres i llevadores. Ara bé, tot i advertir de la falta de personal i impulsar un pla específic per revertir-la, el departament no ha concretat la xifra total de metges i infermeres que es necessita traslladar a aquests equips.
La situació a l'Alt Pirineu i Aran, per exemple, és oposada a la de Barcelona i la seva àrea metropolitana. Mentre que a la capital no hi ha cap equip amb problemes de cobertura i, a més, les fórmules per cobrir les baixes dels professionals són diverses –hi ha més treballadors i centres disponibles–, tots els equips de l'Alt Pirineu són de difícil cobertura, ja que estan ubicats en zones d'alta ruralitat. I, de fet, aquest és el criteri que més ha prioritzat el departament a l'hora de fer aquesta diagnosi.
La metgessa de família del CAP Sort (Pallars Sobirà) Vanessa Gallego reconeix que se sent "bastant sola" i que la manera de treballar és molt diferent de la capital. En aquest equip d'atenció primària són 8 metges, no hi ha rotacions i quan algú agafa la baixa no hi ha ningú que el supleixi. La Vanessa tenia jornada reduïda per conciliar amb la família i cuidar els seus fills, però no podia compactar els horaris ni sortir a l'hora que li tocava, i finalment hi ha hagut de renunciar. Tot i que agraeix els incentius econòmics, creu que no marcaran una "gran diferència" al seu equip i veu més necessàries altres accions dirigides a millorar el dia a dia dels metges i les infermeres en altres aspectes de la vida.
Més enllà dels diners
A part de desplegar millores econòmiques per aconseguir una distribució equitativa dels professionals, el Govern també en vol impulsar d'altres, com ara afavorir el projecte professional dels metges i les infermeres d'aquests equips. Facilitar la seva formació, fer compatible l'activitat assistencial amb la docència, garantir jornades flexibles i treball en xarxa amb altres rols professionals són algunes de les propostes que el departament de Salut ha fet als diferents proveïdors per atraure i retenir el talent als seus centres. De moment, però, el pla no desgrana cap acció concreta en aquesta direcció.
El projecte personal és la tercera pota d'aquesta estratègia per garantir una millor distribució de metges i infermeres. Són aspectes com l'accés a habitatge, la feina per a la parella i la possibilitat de disposar d'un vehicle propi, entre d'altres, que el departament vol treballar en sintonia amb els governs municipals. És a dir, trobar fórmules amb el món local que incentivin els sanitaris a instal·lar-se en alguna d'aquestes zones d'alta ruralitat més enllà de la feina i els diners.
Desplaçaments, guàrdies i envelliment
La ruralitat no és l'únic criteri que el departament ha tingut en compte a l'hora d'elaborar aquest pla. Hi ha altres factors per quantificar quins equips d'atenció primària tenen dificultats per cobrir les seves places. Entre ells hi ha la distància entre el centre de capçalera on treballa i l'hospital més proper, o la que hi ha fins als diferents consultoris als quals s'ha de desplaçar per fer l'assistència. La mitjana mensual de guàrdies realitzades per la plantilla també pesa a l'hora d'escollir plaça d'un equip d'atenció primària, apunten des de Salut.
També hi influeixen variables com les sobrecàrregues assistencials dels equips, que poden dificultar la cobertura de llocs de treball. Per exemple, aquelles derivades de l'estacionalitat, és a dir, que afecten equips d'atenció primària que treballen en zones turístiques quan és temporada alta, com pot ser la Costa Brava a l'estiu o els Pirineus a l'hivern. I les derivades de l'envelliment, com ara si la població que té assignada un equip té un alt percentatge de més grans de 64 anys.