Associen el cromosoma masculí als càncers de còlon i bufeta més agressius
Dos estudis vinculen l'envelliment i la interacció entre gens i la Y a la vulnerabilitat a malalties oncològiques en homes
Barcelona¿Té el cromosoma Y, responsable de la diferenciació entre sexes, cap responsabilitat en el fet que els homes siguin més vulnerables a patir alguns càncers que les dones? Segons els resultats de dos estudis publicats de forma conjunta a la prestigiosa revista Nature, en els tumors de bufeta i còlon, sí. El Centre Oncològic Cedars-Sinai de Los Angeles planteja que, quan un home envelleix, algunes de les seves cèl·lules perden el cromosoma Y i aquesta desaparició aplana el camí perquè el càncer de bufeta eludeixi el sistema immunitari i proliferi ràpidament. De manera complementària, un segon article de l'MD Anderson Cancer Center de Houston fet en models animals suggereix que la interacció entre dos gens, un a les cèl·lules canceroses i un al cromosoma Y, també afavoreix que el tumor s'escapoleixi de les defenses i provoqui un risc més alt de càncer de còlon entre els homes.
Cada cèl·lula humana té un parell de cromosomes sexuals que determinen el sexe biològic: elles tenen dos cromosomes X i ells, un X i un Y. Els homes acostumen a tenir una esperança de vida inferior a les dones –a Espanya, els separen cinc anys i mig de mitjana– i les causes encara es desconeixen. Fa dècades que diversos grups al món tracten de posar llum a aquesta incògnita, que fins ara s’havia associat a conductes de risc com un major consum de substàncies, per exemple. No obstant això, cada vegada pren més rellevància la variable de l’envelliment i els canvis cel·lulars que aquest procés desencadena.
La clau de l'envelliment
Les cèl·lules de la bufeta que perden el cromosoma Y esgoten les defenses naturals
Des dels anys 60 del segle passat se sap que, quan els homes arriben als 60 anys, la pèrdua del cromosoma Y en la replicació cel·lular (el procés amb què les cèl·lules creen còpies d’elles mateixes) fa que es produeixin errors. Això explicaria per què els homes tenen més probabilitats de patir cardiopaties o Alzheimer que les dones. Aquesta pèrdua de la Y és també una característica observada en múltiples tipus de càncer, tot i que la seva importància clínica i biològica no ha estat clara fins ara, que investigadors del Centre Oncològic Cedars-Sinai han descobert que l'envelliment dona lloc a càncers de bufeta.
Els científics van examinar les dades clíniques de 300 pacients amb càncer de bufeta per identificar una associació entre la pèrdua del cromosoma Y i el mal pronòstic. I, a més, a partir de dos pacients –a un li van extirpar l’òrgan i, a l’altre, el van tractar amb immunoteràpia–, van constatar que aquells que pateixen la pèrdua de la Y tenen un pitjor pronòstic i unes taxes de supervivència global més baixes. Tot plegat passa fins en el 40% dels tumors de bufeta, segons el director del Cedars-Sinai, Dan Theodorescu.
Per esbrinar per què passava això, es van comparar les taxes de creixement cel·lular del càncer de bufeta en ratolins de laboratori cultivant cèl·lules tumorals que no estaven exposades als limfòcits T –les defenses immunitàries– i cèl·lules tumorals a les quals els faltaven aquestes defenses. Amb aquesta prova van observar que en animals amb sistemes immunitaris intactes, els tumors que no tenien el cromosoma Y van créixer a un ritme molt més ràpid. "Aquest estudi estableix per primera vegada una connexió entre la pèrdua de la Y i la resposta del sistema immunitari", destaca Theodorescu.
Segons l’expert, aquests resultats impliquen que quan les cèl·lules perden el cromosoma Y, esgoten les cèl·lules T. “I sense cèl·lules T per combatre el càncer, el tumor creix agressivament", afirma. Per tant, l’estudi demostraria que la pèrdua de la Y permet a les cèl·lules tumorals de la bufeta escapar-se de l’acció del sistema immunitari i que creixin de forma molt agressiva. Ara bé, l’estudi també va concloure que els tumors als quals els faltava el cromosoma Y, encara que més agressius, també eren més vulnerables i responien millor a un tractament d’immunoteràpia d’anticossos inhibidors de la interacció entre la proteïna PD1 (que genera el sistema immunitari) i PDL-1 (que pot generar el tumor). Aquesta teràpia reverteix l'esgotament de les cèl·lules T i, per això, ja s'està desenvolupant una prova per adaptar aquesta teràpia cas per cas.
La interacció entre gens
Una mutació al cromosoma Y agreuja el càncer de còlon
En un segon article liderat per Ronald De Pinho, de l'MD Anderson Cancer Center, es descriu la influència que exerceix un gen del cromosoma Y agreujant el càncer de còlon dels homes, que és més freqüent, agressiu i metastàtic que entre les dones. A partir de ratolins de laboratori, els científics van veure que el gen responsable de la transformació de les cèl·lules sanes en canceroses, l'oncogen KRAS, intensificava l'activitat del gen KDM5D del cromosoma masculí; una interacció que afavoriria la progressió del tumor.
En concret, l'estudi va demostrar que en aquests casos el KRAS fa que el gen KDM5D sigui més actiu i, per tant, que sigui més probable que el càncer s'estengui i s'escapi de la capacitat del sistema immunitari per reconèixer i atacar tumors, cosa que causaria més casos de metàstasi i una pitjor supervivència en ratolins mascles. Segons els investigadors, això suggereix que en els homes que tenen un càncer de còlon i una mutació de KRAS, fet que es dona en almenys el 30% dels casos, s'hauria de valorar un tractament addicional després de la cirurgia.
