Assagen en ratolins una vacuna contra el virus que s'associa a l'esclerosi i el càncer de gola

BarcelonaEncara no existeix una vacuna efectiva contra l'Epstein-Barr, un patogen de la família de l'herpes, malgrat que se sap que el 95% de la població mundial s'infectarà almenys un cop a la vida i que el virus no s'esborrarà mai de l'organisme. La possibilitat d'aconseguir una fórmula que protegeixi d'aquests contagis és una prioritat, atès que no només causa la mononucleosi, coneguda com la malaltia del petó perquè es transmet per la saliva, sinó que cada vegada hi ha més evidència que haver contret el virus s'associa a un risc més alt de patir malalties greus com l'esclerosi múltiple o càncers de gola, nas o limfoma de Hodgkin. Investigadors del Berghofer Medical Research Institute, a Austràlia, han dissenyat i assajat en ratolins una vacuna candidata que, per primer cop, es mostraria prometedora. De moment, però, en ratolins.

Segons han publicat aquest dimarts els investigadors en un article a la revista Nature Communications, aquesta vacuna seria la primera que activaria més d'un mecanisme immunitari per defensar-se del virus. Fins ara, totes les fórmules experimentals que s'han provat només produïen anticossos, però la vacuna que proposen l'immunòleg Rajiv Khanna i els seus col·legues es dirigeix als ganglis limfàtics i també produeix cèl·lules T, un tipus de glòbuls blancs clau al sistema immunitari perquè ajuden a combatre infeccions. L'article subratlla que en una trentena de rosegadors modificats genèticament per imitar algunes característiques humanes les defenses que s'han estimulat són potents i específiques per al virus d'Epstein-Barr i els animals les mantenien passats set mesos de la vacunació.

Sobre el paper, aquesta vacuna serviria per prevenir la infecció primària i per induir immunitat per controlar la propagació de tumors que s'associen entre els que ja estan contagiats, els quals poden proliferar dècades després. Amb tot, els mateixos investigadors admeten que cal aprofundir més i estudiar més intensament per determinar quin rendiment pot tenir i si és possible transferir-la als humans. Entre altres qüestions, han de comprovar si la immunitat induïda es manté estable a llarg termini.

Encara no és clar el paper que té la infecció per virus d'Epstein-Barr en el desenvolupament de l'esclerosi múltiple –una patologia neurològica que afecta 50.000 persones a Espanya–, el limfoma de Hodgkin i alguns càncers de gola i nas, però sí que es considera un factor de risc. El gener de l'any passat, un estudi publicat a la revista Science de l'Escola de Salut Pública de Harvard va examinar dades de 10 milions de persones en servei actiu a les forces armades dels EUA durant vint anys per avaluar si les infeccions per Epstein-Barr van precedir l'esclerosi múltiple. De tots els investigats, 801 van desenvolupar-la, i tot i que aquesta no és l'única causa de la malaltia, els investigadors sí que van constatar que la infecció per Epstein-Barr augmenta el risc d'esclerosi múltiple més de 30 vegades.