Espanya gripalitza el covid: només comptarà els casos greus

BarcelonaEl covid deixarà de ser la malaltia per convertir-se en una patologia respiratòria més. A partir d'ara, la vigilància exhaustiva dels últims dos anys arribarà a la seva fi i les autoritats sanitàries únicament posaran el focus en aquelles persones o col·lectius que poden complicar-se en cas de contagiar-se. El ministeri de Sanitat i les comunitats autònomes han acordat aquest dijous per unanimitat aturar el recompte meticulós de positius i limitar l'esforç diagnòstic i de seguiment als casos greus (els que necessiten atenció mèdica i hospitalària) i als brots que es donin en entorns vulnerables o en risc d'exclusió social, com ara residències de gent gran o centres penitenciaris. Així, Espanya inicia el seu viratge cap a la gripalització del covid, canviant el rastreig "reforçat" del virus per una vigilància de tipus sentinella d'infecció aguda lleu a l'atenció primària i greu als hospitals, com es fa amb qualsevol altra patologia respiratòria, abans del 2023. 

Aquest dilluns el departament de Salut ja confirmava a l'ARA que, a partir del 16 de març, la xarxa de rastrejadors –que fan les trucades de seguiment als positius i els seus contactes estrets– deixarà d'estar operativa a Catalunya perquè la Comissió de Salut Pública va suprimir les quarantenes, si bé es continuaria vigilant les persones vulnerables i els casos d'evolució greu. "Estem en fase de transmissió comunitària amb una incidència que ha baixat molt, en un entorn molt vacunat i amb la variant òmicron predominant. A escala estatal ja no s'indiquen quarantenes i, per tant, no cal fer estudis de contactes", justificaven.

La ministra de Sanitat, Carolina Darias, ha assegurat que mentre duri la fase de transició i fins a la implementació completa del sistema de vigilància sentinella es mantindrà un model capaç d'identificar augments de la incidència en la població general, fer detecció precoç de noves variants i mesurar l'efectivitat vacunal. També es mantindran els sistemes d'informació desenvolupats específicament per al seguiment del covid per vigilar canvis negatius en el curs de la pandèmia i es garantirà "la capacitat suficient de mitjans diagnòstics per a la detecció de noves variants, amb un nivell adequat de seqüenciació" de mostres.

Darias ja va anunciar la setmana passada que només es publicaran dos informes setmanals de dades i que l'objectiu és que la ponència d'alertes determini quan és possible deixar-los de comptabilitzar. Amb tot, aquest registre diari que s'ha anat publicant respon a la demanda del Centre Europeu de Control de Malalties (ECDC, per les sigles en anglès) per fer seguiment de la pandèmia amb el màxim detall, i aquesta mateixa setmana l'Organització Mundial de la Salut (OMS) ha fet un toc d'atenció als governs per haver deixat de fer proves diagnòstiques tot i que "el final de la pandèmia està lluny".

Sense consens per les mascaretes

La decisió sobre si es retira la mascareta o no s'ha tornat a ajornar aquesta setmana. Tot i que aquest dijous s'ha celebrat una reunió del Consell Interterritorial de Salut en què les comunitats autònomes esperaven debatre com i quan se suprimiria aquesta obligació, la ministra ha descartat que s'hagi assolit un acord definitiu. "Hi ha interès en el quan i està cada vegada més a prop", s'ha limitat a dir en roda de premsa al final de les Jornades del Sistema Nacional de Salut sobre Vigilància en Salut Pública, celebrades a Saragossa. Fonts de l'executiu espanyol confirmen a l'ARA que l'autoritat sanitària encara no té clar si vol començar suprimint la mascareta als infants o bé esperar uns dies o setmanes més, fins que acabi l'hivern, per eliminar-la directament per a tothom. Abans de decidir-ho, diuen, volen debatre-ho amb els tècnics i experts de totes els comunitats.

El conseller de Salut, Josep Maria Argimon, ha apuntat la possibilitat que la decisió ja estigui a punt, afecti tota la població i el president espanyol, Pedro Sánchez, vulgui reservar-se l'anunci per a la conferència de presidents prevista per diumenge a l'illa canària de La Palma. En aquest sentit, ha assegurat que prendre la decisió de retirar la mascareta als interiors comença a ser "urgent". Partidari fins ara de suprimir la mascareta primer als centres educatius –per edats i de manera progressiva– abans de generalitzar la mesura a tota la població, l'autoritat sanitària catalana en defensa ara l'eliminació total si serveix per "normalitzar" d'una vegada per totes la vida i començar a conviure amb el coronavirus com una malaltia respiratòria més.

"Com que anem cada cop més tard, potser acabarem traient-la de cop per a tota la població", ha dit el conseller, en una crítica velada a la ministra de Sanitat, Carolina Darias. De fet, fa setmanes que Catalunya va proposar al Consell Interterritorial de Salut desescalar la mesura a les escoles sense èxit, i no serà fins aquest dijous que l'òrgan que reuneix Sanitat i les comunitats autònomes abordi quan i on desapareixerà l'últim vestigi (i el més simbòlic) de la pandèmia en els espais interiors.

Per aquest motiu, i "si les coses no van bé" quan es retirin les mascaretes –és a dir, que hi hagi una acceleració de la transmissió que tingui afectació en els centres sanitaris–, Argimon ha subratllat que sempre "es pot fer marxa enrere" i recuperar mesures per al control epidemiològic. Ara bé, davant del repunt dels indicadors epidemiològics dels últims dies, amb un ritme de transmissió en ascens, el conseller ha relativitzat el comportament de la corba i ha dit que aquesta inestabilitat probablement s'allargarà els pròxims set o deu dies, tenint en compte que la variant òmicron és molt contagiosa però majoritàriament lleu. D'aquí que aquest lleuger augment del ritme de contagis no es tradueixi de moment en un increment de la pressió assistencial, l'indicador clau per a les autoritats sanitàries a l'hora de prendre decisions. Aquest dijous hi ha 1.052 pacients hospitalitzats (25 menys que dimecres) i 156 ingressats a crítics (7 menys).