Argimon, investigat pel "retard" en la vacunació covid de policies nacionals i guàrdies civils

BarcelonaUn jutge ha acordat citar com a investigat l'exconseller de Salut Josep Maria Argimon pel seu paper en la decisió de paralitzar la vacunació de coronavirus dels agents de la Guàrdia Civil i de la Policia Nacional destinats a Catalunya. Aleshores, l'any 2021, era secretari de Salut Pública. En una providència, a la qual ha tingut accés Efe, el titular del jutjat d'instrucció número 17 de Barcelona també ha decidit investigar l'aleshores secretari general del departament de Salut, Marc Ramentol, davant els indicis que també va participar en la decisió que va endarrerir el procés d'immunització dels agents dels dos cossos. En aquells moments, s'havia obert la vacunació dels funcionaris de les professions essencials (no només policies, també mestres, per exemple) d'entre 18 i 60 anys. De moment, el jutge no ha fixat data per a les seves declaracions.

Segons el jutge, i d'acord amb les diligències practicades fins ara en aquesta causa, es "desprenen indicis" que Argimon i Ramentol "van tenir participació" en la decisió de paralitzar el procés de vacunació als agents de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil destinats a Catalunya. En canvi, ha rebutjat citar com a testimoni Alba Vergés, l'aleshores consellera de Salut, en concloure que la seva declaració "no resulta necessària", ja que fins ara "ningú no li ha atribuït cap participació en la presa de la decisió qüestionada".

De fet, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va rebutjar el març del 2022 investigar Vergés pel retard en la vacunació dels agents, perquè no apreciava cap "acció o omissió" que se li pogués imputar directament en aquest cas, encara que va ordenar a la justícia ordinària que identifiqués els responsables, cosa que va propiciar que el jutjat número 17 de Barcelona obrís aquest procediment. La Fiscalia s'havia mostrat llavors a favor que el TSJC investigués Vergés i va apuntar que també podrien derivar-se responsabilitats penals contra l'exsecretari de Salut Pública i llavors conseller de Salut Josep Maria Argimon.

En el seu escrit, el jutge també ha descartat citar com a testimonis l'aleshores delegada del Govern, els caps superiors de Policia i el general cap de zona de la Guàrdia Civil, ja que no tenien "facultat decisòria ni executiva" per paralitzar la vacunació. En canvi, sí que veu "útil i pertinent" la testifical del tinent coronel de la Guàrdia Civil responsable de la vacunació a Catalunya i del coordinador del procés a la Policia Nacional, "ja que podran donar informació de com i a través de quina persona es va rebre la comunicació de paralitzar la vacunació a aquest col·lectiu", així com les circumstàncies que van envoltar decisió i la "conducta" que van adoptar sobre això.

Quatre alts càrrecs més

El jutge va obrir la investigació pel retard en la vacunació dels agents de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil a Catalunya arran d'una denúncia pels delictes de prevaricació i contra el dret dels treballadors interposada pel Sindicat del Cos Nacional de Policia, Justícia Policial (JUPOL) i per l'Associació de la Guàrdia Civil, Justícia Civil (JUCIL). Fins ara, en aquest procediment ja han comparegut com a investigats quatre càrrecs de Salut de l'època: la secretària de Salut Pública, Carmen Cabezas; l'exdirector del Servei Català de la Salut, Adrià Comella; la directora de l'Àrea d'Organitzacions i Professionals del CatSalut, Sara Manjón, i el director de Serveis de Salut, Francesc Xavier Rodríguez. Tots ells, el 22 de juliol passat, van al·legar que cap tenia competència per decidir quin grup o col·lectiu es vacunava en cada moment, ja que només els corresponien tasques executives, organitzatives i logístiques.

Davant d'aquesta situació, els serveis jurídics de la Generalitat, igual que la defensa dels quatre investigats, han demanat al jutge que arxivi la causa, en considerar que no van endarrerir "de manera intencionada" la vacunació de la Guàrdia Civil i de la Policia Nacional a Catalunya i sostenen que no van ser ells els encarregats de decidir suspendre la vacunació dels funcionaris de les professions essencials entre 18 i 60 anys. El jutge ha demanat ara a la Fiscalia i a les altres parts que es posicionin sobre la petició d'arxivar la causa sobre aquests quatre ex alts càrrecs de Salut.

En la seva denúncia, JUCIL i JUPOL sostenien que la Generalitat va endarrerir la vacunació dels agents de la Guàrdia Civil i la Policia Nacional a Catalunya fins que el TSJC va donar un ultimàtum a la Generalitat l'abril del 2021. En concret, el TSJC va ordenar el 27 d'abril del 2021 a la Generalitat que "sense cap excusa" garantís "immediatament i sense dilacions" la vacunació als agents, perquè en deu dies arribés a la mateixa proporció que als Mossos d'Esquadra, com finalment va acabar passant, perquè van apreciar una "aparença de discriminació".

Per al TSJC, eren "eloqüents" les dades aportades per la Generalitat, que detallaven que el 22 d'abril estaven vacunats a Catalunya el 80,3% dels efectius dels Mossos, el 79,1% de la Guàrdia Urbana de Barcelona i el 71,2% de les policies locals, davant del 9,9% de la Policia Nacional i el 6,3% de la Guàrdia Civil. La Generalitat va acatar l'ordre del TSJC i el 8 de maig del 2021 ja havia vacunat més de 3.700 agents de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil a Catalunya, equiparant la seva situació a la dels Mossos d'Esquadra. Segons JUCIL, Argimon, quan era secretari de Salut Pública, va buscar l'"enfrontament" entre col·lectius de ciutadans assegurant que veia "ridícul" el criteri que havia establert el TSJC, quan va dir: "Complirem, però per això endarrerirem la vacunació de gent de 70 anys, aquí ho deixo".