Argimon, sobre la falta de metges i infermeres: "És un problema que no se solucionarà en 5 anys"

Barcelona"Durant 12 anys no s'ha fet res. És un problema que no se solucionarà en 5 anys", ha afirmat el conseller de Salut, Josep Maria Argimon, sobre la falta estructural de metges i infermeres a Catalunya. Arran del reportatge de l'ARA en què s'assenyala que un de cada dos facultatius i un terç de les infermeres venen de fora, el conseller ha comentat en una entrevista a Catalunya Ràdio que aquesta situació ja es va advertir l'any 2010. "Hi ha un estudi [d'aquell any] que ja deia que el 2025 hi hauria una manca de metges importantíssima per diverses raons. La principal, la demogràfica: es jubilen molts metges i metgesses i els que entren no supleixen el nombre de persones que marxen", ha explicat.

Segons Argimon, els professionals extracomunitaris que s'incorporen al sistema sanitari "poden venir molt formats o no i amb uns valors i preferències diferents". Hi coincideix el president del Col·legi de Metges de Barcelona, Jaume Padrós, que explica que el 80% d’aquests facultatius no estan especialitzats i no se sap quin perfil tenen. El conseller també ha assegurat que aquesta importació de sanitaris, sobretot metges, "no té res de solidàris": "Hi ha països que formen 10 anys la seva gent i els diem que vinguin cap aquí. No té sentit, tot plegat".

L'article apunta els factors que han propiciat aquesta crisi de personal sanitari, entre els quals hi ha la falta de places a les universitats i els criteris d'accés a les carreres, que fan que Catalunya sigui productora de professionals –venen molts estudiants de fora– però no pugui retenir-los. A més, les places que s'ofereixen de formació especialitzada són molt insuficients. Segons Argimon, aquest problema s'ha parlat reiteradament amb l'Estat. "Euskadi i Galícia ja han demanat un pla de xoc per al proper MIR. I abans hem d'anar a l'arrel, que és el grau: a qui estem formant, com els estem formant, en quins valors", ha assegurat.

El conseller ha recordat que la llei d’ordenació de les professions sanitàries (LOPS) i també el grau i el postgrau són competència de Madrid. "[El postgrau] podria ser nostre per l'Estatut, ho hem reclamat dues vegades i ens han dit que no", ha subratllat. A la pregunta de quines coses pot fer ell com a conseller de Salut, Argimon ha contestat que "seguirà lluitant dia rere dia" per rebre els fons estatals i més inversió en el món de la salut i, així, millorar les condicions laborals dels sanitaris.

La setmana passada Argimon va enviar una carta a la ministra de Sanitat, Carolina Darias, per reclamar "mesures urgents" per poder fer la planificació professional i revertir l'infrafinançament que arrossega el sistema sanitari des de fa dècades. Tot i que no ha volgut concretar el contingut de la resposta de Darias, ha afirmat, referint-s'hi, que "aquestes qüestions no s'aborden en un Consell Interterritorial monogràfic" sinó "anant a l'arrel" del problema. "S'han d'obrir tots els melons i això no durarà ni dos, ni tres ni cinc mesos, sinó anys. S'ha de tenir molt clar on es vol arribar", ha afegit.