Argimon defensa el polèmic contracte de mascaretes: "Ens havíem de buscar la vida i no ens vam equivocar"

Barcelona"Era una operació de risc, però vam fer el que tocava perquè necessitàvem els materials per protegir els professionals sanitaris. Ens havíem de buscar la vida i no ens vam equivocar", ha afirmat el conseller de Salut, Josep Maria Argimon, que ha comparegut aquest dijous davant la comissió ordinària de salut al Parlament a petició pròpia per defensar el polèmic contracte de mascaretes i granotes de protecció entre el Govern i l'empresa Basic Devices, signat els primers dies de la pandèmia. La contractació es va fer per la via d'emergència per un valor inicial de 60 milions d'euros i l'Oficina Antifrau de Catalunya va investigar i qualificar l'operació de “temerària” per la falta de referències sòlides sobre la companyia –era la primera vegada que feia de proveïdor del sistema sanitari– i pel pagament anticipat per assegurar l'adquisició, que finalment es va realitzar i es van pagar 35 milions d'euros. "Sempre és més còmode no assumir riscos, però en la situació de màxima escassetat i pressió assistencial en què estàvem ho havíem de fer. Es va fer el que es va poder", ha reiterat Argimon, que era el director de l'Institut Català de la Salut (ICS) en aquell període.

El conseller ha iniciat la compareixença destacant que ni Antifrau ni la Sindicatura de Comptes, els òrgans fiscalitzadors i de control, han trobat cap irregularitat en aquest contracte de material sanitari. “No hi ha cap element corruptiu. Eren unes circumstàncies molt complicades per trobar i comprar materials, i tot el que vam rebre es va entregar als centres sanitaris”, ha explicat. Segons ha exposat Argimon, les principals empreses que l'ICS i els centres i institucions sanitaris contracten habitualment van manifestar "dificultats extremes" per accedir al mercat. El principal escull era la ruptura d'estoc, que va augmentar moltíssim els preus, i l'especulació i la competència ferotge entre països –i també entre comunitats autònomes– que es va generar, perquè el principal país productor, la Xina, els proporcionés el material, ha dit el conseller.

"Allò que abans arribava en vaixell en una setmana havia d’arribar per avió en pocs dies. Però fins i tot a peu de pista el material se subhastava al millor postor", ha afegit Argimon, que ha comparegut acompanyat de l'aleshores director del Servei Català de la Salut (CatSalut), Adrià Comella, i el director de l'àrea econòmica del mateix ens, Iván Planas.

De fet, l’ICS i el CatSalut van habilitar una central de compres per garantir l'aprovisionament del sistema, que era incapaç de proveir-se pels canals habituals. Aleshores, l'empresa Basic Devices es va presentar com a intermediària del mercat xinès i es comprometia a proporcionar 2 milions de mascaretes quirúrgiques i 2 milions de les del tipus FFP2 (7,1 milions d'euros), 2 milions d'EPI (48 milions d'euros), 50 respiradors (1 milió d'euros) i 50 equips de ventilació mecànica no invasiva (1,5 milions d'euros). En total, la despesa s'enfilava per sobre dels 60,5 milions d'euros.

Un dels punts problemàtics en què Antifrau va posar la lupa va ser que el Govern fes efectiu un abonament anticipat de més de la meitat del cost previst, de 35 milions d'euros, tal com demanava la companyia, amb seu a Vilafranca del Penedès, per garantir l’adquisició. L'organisme creu que la quantitat que es va avançar va ser "molt elevada" i que, a més, les referències d'aquesta empresa "eren febles" per confiar en el seu accés a un mercat "de màxima escassetat i tensió".

"Si hi ha sospita de frau, avortem"

"Encara que hi havia un sobrecost, calia contractar perquè necessitàvem el material. Si no haguéssim tirat endavant, hauríem tingut més problemes d'aprovisionament", ha afirmat Argimon. Com a exemple, ha destacat que el gener del 2020 es gastaven 12.000 mascaretes i en pandèmia la xifra es va multiplicar per 20, fins a pics de 500.000. Amb tot, la sospita de frau també planava sobre el Govern. El mateix 20 de març, el dia que es va fer la contractació amb Basic Devices, diversos responsables d’Economia i Hisenda, departament aleshores liderat per l'actual president de la Generalitat, Pere Aragonès, van presentar una denúncia davant dels Mossos d’Esquadra per una temptativa d’estafa per part d’aquesta mercantil. La víctima era la Generalitat.

Les entitats financeres amb què habitualment treballa l'administració van alertar que l'empresa mai no havia tingut ingressos tan alts i que no comptava amb un historial conegut sobre operacions d'aquest tipus. “El CatSalut va enviar un correu en nom meu dient, literalment, si hi ha sospita de frau, si les coses estan així, avortem l'operació, bloquegem els fons entregats a l’empresa i denunciem”, ha explicat Argimon. I això va passar: es van presentar els indicis als Mossos i es va bloquejar el pagament. Però tres dies després, les mateixes persones van retirar-la, ja que l’empresa contractista hauria aportat "informació considerada suficient" per demostrar la solvència i retirar la denúncia. "I cinc dies després van arribar els materials", ha conclòs Argimon. El fet que arribés el material, ha dit, demostra que no va ser un error procedir amb el contracte.

Els grups parlamentaris han manifestat en bloc la comprensió davant l’emergència i el clima d'incertesa en què es va haver de gestionar durant les primeres setmanes de pandèmia, però també han posat el focus en la falta de previsió i el risc de les operacions d'emergència, no només en el cas de Basic Devices, sinó amb els diversos contractes que han anat sortint a la llum, com ara els 8 milions d'euros que la Generalitat va pagar per error a una empresa de respiradors i que encara no ha recuperat.

La diputada de Cs Anna Grau ha anat un pas més enllà i ha acusat Argimon de "fer un Ayuso", quan addueix que no es podia fer altra cosa i justifica així "les decisions estranyes i la falta de transparència" de l'ICS i del CatSalut.