Un any de la llei de l'eutanàsia: 60 persones han rebut ajuda mèdica per morir dignament

BarcelonaLa llei de l'eutanàsia, que garanteix el dret a posar fi a la pròpia vida amb assistència mèdica en cas de patir una malaltia greu i incurable, amb patiment insofrible, o un patiment crònic i impossibilitant, ha ajudat a morir 60 persones a Catalunya en el seu primer any en vigor. I més de la meitat ho han pogut fer a casa seva i acompanyats dels seus. La Comissió de Garantia i Avaluació de Catalunya, l'organisme independent encarregat d'assegurar i controlar que les sol·licituds compleixen els requisits legals tant abans com després de demanar aquesta pràctica, ha rebut 137 peticions d'assistència mèdica per morir dignament i n'ha aprovat més de la meitat, un total de 78. Dels 18 sol·licitants que han rebut l'autorització però no han completat el procés, 4 han hagut d'ajornar el dia de la prestació, 9 van morir abans que se'ls apliqués l'eutanàsia i cinc ja tenen la prestació en curs. La majoria de persones que han rebut l'aval de la comissió patien malalties neurològiques greus (neurodegeneratives, demències i pèrdua completa de la mobilitat) i càncers incurables.

Els experts que formen part d'aquesta comissió de garanties –constituïda per metges, infermeres, psicòlegs, farmacèutics i juristes– han denegat vuit peticions d'eutanàsia del centenar de sol·licituds rebudes perquè no complien amb els rígids requisits legals que s'exigeixen. Amb tot, també hi ha hagut revocacions (cinc persones que havien fet la petició van optar per anul·lar-la) i un total de 37 demandants no van arribar a acollir-se al seu dret perquè van morir abans que es resolgués la petició (9 ja havien rebut el vistiplau expert i 28 n'havien iniciat els tràmits).

"La llei de l'eutanàsia ha estat un pas endavant llargament reclamat en la nostra societat, amb una llarga tradició de respecte cap al dret a morir dignament", ha afirmat el conseller de Salut, Josep Maria Argimon, que ha valorat positivament el primer any en funcionament de la normativa. "Pensem que la xifra augmentarà amb el temps perquè anirem incorporant culturalment [aquesta opció], però expectatives no podíem tenir-ne perquè les persones podem estar a favor o en contra de morir dignament, però la decisió només es pren quan et trobes en la situació", ha puntualitzat.

La majoria de peticions les han fet persones que tenen més de 51 anys, però dotze dels sol·licitants estaven en la franja de 36 a 50 anys i una persona en la franja 18 als 35 anys (s'ha de ser major d'edat per fer la sol·licitud). Pel que fa al gènere, 77 són homes i 60 dones. Les sol·licituds s'han tramitat sobretot des de l'atenció primària (81) i els centres hospitalaris (45), però també hi ha hagut casos derivats dels centres d'atenció intermèdia (6), d'unitats pal·liatives privades (4) i de centres de salut mental d'adults (1). De les 137 sol·licituds d’eutanàsia, 101 s’han demanat a la demarcació de Barcelona, 21 a Girona, 9 a Tarragona i 6 a Lleida. 

De mitjana, les sol·licituds s'han resolt en 47 dies. Totes les sol·licituds són verificades "com a mínim" per tres metges a més de l'equip assistencial que ha fet la sol·licitud i un jurista. A més, el sol·licitant té un període de reflexió per decidir si vol completar el procés. El president de la Comissió de Garantia i Avaluació de Catalunya (CGAC), Albert Tuca, ha recordat que la llei d'eutanàsia no està pensada per donar solució als "últims dies" de malalts terminals (per a això ja hi ha estratègies pal·liatives), sinó per a malalts que pateixen situacions irreversibles però que no està previst que morin en un termini breu. I si bé ha admès que preocupa que morin persones esperant la resolució del seu tràmit, ha subratllat que el procés no es pot fer "amb menys temps", ja que solament entre la primera i segona sol·licitud han de passar 15 dies. "El temps és un factor clau en el desplegament de la llei, perquè és un procés deliberatiu i molt reflexiu de les persones i dels professionals", ha afegit Argimon.

167 objectors de consciència

Catalunya va ser una de les primeres comunitats de l'Estat a desplegar la llei de l'eutanàsia, després que al març el govern espanyol aprovés definitivament la seva despenalització i es convertís en el quart país europeu i el sisè del món que la regula. El desembre passat, mig any després, les autoritats catalanes ja havien rebut 53 peticions de mort assistida i van practicar-ne 24. Van caldre molts anys de lluita d'afectats i famílies, malgrat que un 87% de la població hi dona suport, a causa dels diversos bloquejos a la tramitació de la llei per part dels polítics més conservadors. 

El decret que regula l'eutanàsia a Catalunya també inclou un registre de professionals sanitaris objectors de consciència. S'hi han inscrit 167 professionals de 90.000, xifra que representa un 0,15% del personal sanitari del país. La majoria dels objectors (144) són metges, però també hi ha infermeres (20), psicòlegs clínics (2) i farmacèutics (1). "És un percentatge molt baix", ha afirmat la directora general d'Ordenació i Regulació Sanitària, Azucena Carranzo. A més, uns 12.000 professionals s'han format en eutanàsia en els cursos desplegats durant aquest any a Catalunya, més de 4.000 metges interns residents (MIR).