L'anticòs 17T2: un escut català contra totes les variants del covid
Investigadors dissenyen un fàrmac que s'adapta a les múltiples mutacions del virus
El sistema immunitari és la primera línia de defensa davant de virus i bacteris. Es tracta d'una sofisticada xarxa de cèl·lules, òrgans i teixits que treballen units per tal de protegir el cos d’una infecció: davant d'un element desconegut, dispara anticossos que són capaços de neutralitzar el nouvingut i evitar que aquest ens infecti. Ara bé, hi ha virus, com per exemple el SARS-CoV-2, que tenen una alta capacitat de mutar i, per tant, d'esquivar l'efecte protector dels anticossos. El repte, aleshores, és trobar un estímul que sigui capaç de bloquejar diferents mutacions a la vegada. Ara, investigadors de l'Hospital del Mar Research Institute (IMIM), l’Institut de Recerca de la Sida IrsiCaixa, el Centre Nacional de Biotecnologia i el Centre de Regulació Genòmica (CRG) han aconseguit generar un anticòs que neutralitza totes les variants existents del covid. La troballa, que han assajat amb mostres de la malaltia al laboratori i han batejat amb el nom de 17T2, s'ha publicat aquest dimecres a la revista Nature Communications.
La proposta dels investigadors catalans es basa en el desenvolupament d'un anticòs monoclonal –és a dir, un fàrmac creat al laboratori que interactua específicament amb una proteïna del virus– que s'ha obtingut a partir de les mostres de sang d'un pacient contagiat el març del 2020. A partir d'aquesta sang, es van seleccionar alguns limfòcits B, les cèl·lules encarregades de produir els anticossos, per poder reproduir-les al laboratori. En concret, el 17T2 reconeix una proteïna específica que identifica l'espícula (o Spike), que el SARS-CoV-2 utilitza com si fos una clau per obrir la porta de les cèl·lules del cos humà, multiplicar-se i infectar-lo. En concret, el 17T2 reconeix la punta de l'espícula, que és la part que més muta i la que s'adhereix a les cèl·lules per acabar desencadenant el covid.
De forma general, quan el virus muta, els fàrmacs basats en anticossos perden el seu efecte neutralitzador perquè perden la propietat que els permet enganxar-se a l'espícula. En canvi, l'anticòs 17T2 té molts punts de contacte amb el SARS-CoV-2 de manera que, si el virus ha mutat, no es perd l'efecte protector i també s'evita la infecció. El motiu: l'àrea d'interacció amb el virus és molt àmplia. L'encaix de l'anticòs amb el virus és "gairebé perfecte", explica a l'ARA la investigadora principal de l'estudi, Giuliana Magri.
L'amplitud de zones de contacte de l'anticòs amb el virus és la clau d'aquesta investigació. De fet, i com que l'àrea de contacte del nou anticòs és molt àmplia, els investigadors encara no han trobat cap variant que sigui capaç d'escapar de l'efecte neutralitzant de l'anticòs, incloent-hi la XBB.1.16 i la BA.2.86, de les quals en deriven les variants que més preocupen actualment. El grup ja ha patentat a Europa com a possible tractament, si bé abans de produir-lo s'ha d'assajar en humans.
Potencial per adaptar-se
A més, Magri ha detallat que quan s'identifica una variant nova del virus, la comunitat científica que l'ha descobert comparteix públicament la seva seqüència genòmica per informar en quins punts hi ha hagut mutacions. Per tant, si la mutació és fora de la zona de contacte que té el 17T2 amb l'espícula, aquest continuarà neutralitzant la nova variant. En canvi, si la mutació és dins de l'àrea d'interacció, aleshores hauran de comprovar si l'anticòs continua encaixant amb el virus o no.
La investigadora ha assegurat que, davant d'una possible variant del SARS-CoV-2 que s'escapi l'efecte neutralitzant, poden modificar l'anticòs perquè aquest recuperi la capacitat de bloqueig. Això és possible perquè han fet un estudi de l'estructura del 17T2 i es "podria millorar" per adaptar-lo a noves mutacions, ha remarcat Magri.
Els investigadors van provar en ratolins la capacitat terapèutica i l'activitat profilàctica, és a dir, preventiva de l'anticòs, i han demostrat que redueix les lesions als pulmons i la càrrega viral. Per aquest motiu, Magri creu que el 17T2 és un candidat per ajudar al disseny de vacunes, fer intervencions clíniques preventives i trobar tractaments.
La investigadora assegura que disposar d'anticossos com aquest és clau per a persones immunocompromeses, les que tenen un sistema immunitari dèbil i tenen dificultats per eliminar infeccions del seu cos. Aquests pacients tenen un risc elevat de desenvolupar covid greu i es beneficiarien d'eines capaces de bloquejar totes les variants.