No es coneix cap nivell d’exposició a l’amiant que no sigui perillós per a la salut, però la gravetat dels efectes dependrà de factors com la concentració de fibres contaminants en l’aire, les malalties de risc o els hàbits de vida, com el consum de tabac. Partint d’aquesta base, aquest material afecta sobretot les vies respiratòries i s’associa a malalties del pulmó. Les principals patologies relacionades són el mesotelioma, un tumor maligne a la pleura que triga anys a diagnosticar-se, i l’asbestosi o fibrosi pulmonar, una malaltia progressiva i d’evolució lenta que causa irritació dels teixits pulmonars i que pot provocar insuficiència respiratòria. També pot causar càncer de pulmó entre 15 i 40 anys després de l’exposició. El fet que totes aquestes malalties triguin tant de temps a donar la cara dificulta provar que la causa sigui l’exposició a l’amiant.
Amiant a Catalunya: set de cada deu municipis no han investigat on ni quant en tenen
La Síndica de Greuges alerta que gairebé cap ajuntament ha planificat la retirada del material
BarcelonaL'amiant s'ha d'eliminar dels edificis públics abans de l'any 2028 i de les propietats privades abans del 2032 –així ho exigeix la Unió Europea– però, ara per ara, set de cada deu municipis catalans (72,2%) encara desconeixen quina és la presència d'aquest element contaminant al seu territori. Encara més, només el 2,9% dels municipis (27) han elaborat un calendari per fixar-ne la retirada, segons recull l'informe La retirada de l'amiant a Catalunya,presentat aquest dilluns per la Síndica de Greuges. Les dades són especialment significatives si es té en compte que, segons marca la llei estatal, tots els ajuntaments haurien d'haver elaborat el cens i el calendari de la retirada d'aquest material abans de l'abril del 2023.
L'amiant va ser el producte estrella de la construcció d'habitatges entre els anys 1960 i 1980 per erigir ràpidament blocs de pisos que permetessin acollir l'augment de població. També anomenat uralita, pel seu nom comercial més popular, era un producte a l'abast, barat i que prometia infraestructures sòlides durant molts anys. L'any 2002 se'n va prohibir l'ús, però Catalunya encara té una gran presència d'aquest contaminant en cobertes d'edificacions, dipòsits d'aigua, canonades, baixants i col·lectors horitzontals. Fins i tot –ha recordat la síndica– és present a les xarxes de subministrament d'aigua.
L'abril passat, la Generalitat va fer públic el primer cens de cobertes de fibrociment, que va constatar que encara ara 945 municipis de Catalunya –tots menys dos– tenen cobertes d'aquest tipus. "Encara som a temps de retirar-lo, però anem molt endarrerits. Fa 22 anys que es va començar a parlar de l'erradicació de l'amiant, i les xifres són molt baixes", ha alertat la síndica de greuges, Esther Giménez-Salinas. "Gairebé tots els municipis tenen amiant que està arribant al final de la seva vida útil, i tenen dificultats per eliminar-lo", ha afegit.
Per aquest motiu, la síndica ha instat el futur govern a fer de la retirada de l'amiant una prioritat i ha demanat que hi hagi una normativa transversal, "clara i exhaustiva", per donar compliment al calendari d'eliminació que estableix la Unió Europea. "El Parlament va elaborar un projecte de llei que està pendent d'aprovació. Volem que el nou govern es posi les piles i el recuperi ràpidament per tenir una base legal sòlida a Catalunya", ha puntualitzat l'adjunt a la síndica, Jaume Saura. "Les lleis han de preveure les possibilitats per fer les coses. Necessitem una bona legislació, però sobretot que vagi acompanyada dels mitjans necessaris perquè els municipis la puguin complir”, hi ha afegit Giménez-Salinas.
Segons la síndica, els ajuntaments al·leguen dificultats per complir amb la disposició addicional 14 de la Llei 7/2022 –que els traslladava l'obligació d'elaborar el cens i la planificació de l'eliminació– perquè la normativa no els ha dotat de recursos, ni tècnics, ni materials ni econòmics. Un argument esgrimit també per la Generalitat. "L'Estat ha marcat l'obligació, però no ha ofert cap mena de suport. A més, els ajuntaments tenen poc personal especialitzat", expliquen fonts del departament de Presidència, d'on penja el pla d'amiant. El Govern assegura que l'erradicació d'aquest element és "un repte de país i una prioritat" i, per això, al llarg d'aquesta legislatura s'han impulsat iniciatives com el mapa del cens de cobertes. D'altra banda, les mateixes fonts governamentals puntualitzen que la gran majoria de censos elaborats són "incomplets i parcials" i es troben "en procés de revisió". És per això –asseguren– que s'està oferint suport als ajuntaments per diferents canals, com ara una bústia per atendre consultes o la programació periòdica de cursos especialitzats de formació.
Prioritzar els col·lectius vulnerables
Davant de l'elevada presència d'aquesta substància contaminant arreu del territori, la Síndica ha insistit en la necessitat de prioritzar-ne l'eliminació als emplaçaments en què passen més temps col·lectius vulnerables –infants i adolescents, per exemple–, com ara escoles, poliesportius, parcs o altres espais amb gran concurrència pública. "Som davant d'un problema laboral, ambiental i de salut pública. Afecta la ciutadania, és a dir, els més perjudicats som les persones", ha avisat la síndica.
Al mateix temps, l'informe revela que la normativa existent està centrada en les previsions de seguretat i salut laboral quan es manipula o es retira l'amiant. Des de la Síndica de Greuges consideren que aquest plantejament és "correcte, però no suficient", i argumenten que cal ampliar la visió i protegir tant els treballadors com el medi ambient i la salut pública de les persones que estan exposades a aquest contaminant. Així mateix, reclamen una millor coordinació entre el departament de Treball i les administracions locals: "Els municipis i els veïns en moltes ocasions no saben que s'està retirant l'amiant", ha lamentat Saura.
Ara bé, mentre la retirada total no es fa efectiva, la Síndica de Greuges recomana que es facin proves –més enllà de les inspeccions visuals– per confirmar que el material no requereix una intervenció immediata. Així mateix, insta a intervenir en les xarxes de subministrament d'aigua que contenen amiant per dissenyar un mapa de les que en contenen i prioritzar-ne la substitució, i reclama a les administracions que convoquin ajuts públics per a la retirada de l'amiant que proporcionin informació clara i completa i que s'assegurin que es paguin de manera àgil i puntual.