Guanyar temps a l'Alzheimer i al Parkinson més enllà dels fàrmacs
La fisioteràpia i la logopèdia, sumades a un diagnòstic precoç, són claus per retardar el progrés dels símptomes
BarcelonaL'Eugènia té 51 anys i en fa 6 que té Parkinson. Quan l'hi van diagnosticar es va resistir a anar a un hospital de dia. S'imaginava entre gent "molt deteriorada" amb qui no compartiria gran cosa i no volia anar-hi. Fa un any que va canviar d'opinió i ara va tres cops per setmana a l'hospital de dia de malalties neurodegeneratives que gestiona l'Hospital Clínic al barri del Raval. Fa gimnàs, fisioteràpia, logopèdia, teràpia ocupacional i socialitza amb altres persones que tenen la seva o altres malalties neurodegeneratives. Explica que ha conegut gent interessant, que ha incorporat rutines saludables i que ha après exercicis que l'ajuden a minimitzar les conseqüències de la seva malaltia. "He tornat a tocar el piano, feia anys no el tocava. Abans no m'hi veia amb cor i ara m'he animat", explica a l'ARA.
Les malalties neurodegeneratives són irreversibles i no tenen cura. Des del moment del diagnòstic avancen sense aturador i es caracteritzen per la mort neuronal i una progressiva discapacitat de la persona afectada. Són malalties tan complexes com ho és el funcionament del cervell i les causes de la gran majoria, com l'Alzheimer i el Parkinson, encara són desconegudes. Els tractaments disponibles atenuen els símptomes i milloren la qualitat de vida dels malalts fins a un cert punt, però amb el pas del temps perden eficàcia. Per contrarestar la falta d'alternatives d'aquestes persones, les teràpies no farmacològiques, com la fisioteràpia, la logopèdia i el treball ocupacional, s'han erigit en un pilar essencial del seu tractament, sobretot quan estan en fases inicials de la malaltia.
Totes aquestes activitats complementàries als medicaments han demostrat un alt benefici per a aquestes persones i, de fet, els experts recomanen combinar-les per retardar el progrés dels símptomes i facilitar-los el dia a dia. Alguns hospitals de dia i centres sanitaris ofereixen aquestes teràpies que, a més, aporten tranquil·litat als malalts, ja que disposen d'un espai on socialitzar amb altres persones que comparteixen el seu diagnòstic. El Clínic ha ampliat recentment aquest centre, que és pioner a l'Estat perquè ofereix els seus serveis per a 13 malalties neurodegeneratives de manera transversal, com l'Alzheimer, el Parkinson, la demència per cossos de Lewy i l'esclerosi múltiple, entre d'altres.
El cap de la unitat d'Alzheimer i altres trastorns cognitius d'aquest hospital de dia, Albert Lladó, defensa que la part no farmacològica és "bàsica i un dels pilars del tractament integral d'aquestes malalties". Els pacients milloren en algunes de les activitats que fan en el seu dia a dia i es manté a ratlla el deteriorament durant més temps, tant físicament com cognitivament. "L'objectiu és potenciar tota la part que tenen preservada i intentar suplir els seus dèficits", concreta Lladó. El centre està pensat per a pacients que estan en fases inicials o moderades de la seva malaltia, per la qual cosa insisteix en la importància d'un diagnòstic precoç: com més aviat es detecta, més aviat es pot treballar per alentir l'aparició dels símptomes.
"Estic més tranquil"
El Manel té 63 anys i fa un any i mig que va al centre. Reconeix que no ho passa bé quan té sopars amb amics i parlen del passat, perquè no recorda les coses i s'angoixa. Des que va a l'hospital de dia, en canvi, també es reuneix amb persones que tenen diagnòstics similars al seu i ho agraeix. "Estic més tranquil. Em relaxo perquè tots estem en la mateixa situació", destaca. A més, explica amb orgull que ha millorat aspectes del seu dia a dia: abans es passava la parada d'autobús quan anava al centre i ara sempre arriba puntual. El Manel és un dels 150 pacients que cada mes van al centre, que el 2023 va fer més d'11.000 sessions. Amb l'ampliació, però, esperen arribar a les 15.000 sessions a l'any i els 200 pacients al mes.
La Bea fa pocs mesos que hi va per un diagnòstic d'Alzheimer. Està en una fase inicial de la malaltia i al centre treballa la memòria. També ha guanyat tranquil·litat perquè fins que no li van diagnosticar la malaltia ho va passar malament, veia que li passava alguna cosa i no sabia què. Va fer el procés tota sola; no va ser fàcil, perquè no volia preocupar els seus fills. Ara, però, sí que té el suport de la seva família i també dels professionals i els pacients del centre. Recomana a totes les persones amb malalties neurodegeneratives que, com ella, facin el pas i vagin a fer teràpies no farmacològiques. "És una manera de no deixar-te anar i d'estar en contacte amb gent que està igual que tu. A mi m'ajuda a prendre consciència del que vindrà", detalla.