Troben la variant genètica darrere un de cada sis casos d'Alzheimer

BarcelonaUna investigació de l'Institut de Recerca Sant Pau constata que la variant del gen APOE4, que fins ara es considerava un factor de risc per desenvolupar l'Alzheimer, també seria el causant d'un de cada sis casos d'aquesta malaltia neurodegenerativa. L'estudi, publicat aquest dilluns a la revista Nature Medicine, demostra que més del 95% de les persones que tenen dues còpies d'aquest gen acabaran desenvolupant els signes d'aquesta demència entre els 60 i els 65 anys. Per tant, es tractaria d'una forma genètica de la patologia en si mateixa que fins ara no havia estat provada –la majoria dels casos no tenen una causa identificada–. Segons els autors de l'estudi, aquesta causa representa entre un 15% i un 20% dels casos i el descobriment pot tenir grans implicacions en la prevenció i el tractament de l'Alzheimer. "És una reconceptualització profunda de la malaltia", valora l'investigador principal, Juan Fortea, també director de la unitat de memòria del servei de neurologia de l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau.

Fins ara se sabia que algunes mutacions en tres gens (APP, PSEN1 i PSEN2) estan implicades en el desenvolupament de l'Alzheimer d'herència genètica que té un inici primerenc –a partir dels 40 anys– i fa dècades que es va descobrir que el gen APOE predisposa a patir Alzheimer esporàdic o d'inici tardà. Ara l'estudi evidencia que aquest genotip no només eleva el risc de patir la patologia neurodegenerativa, sinó que també n'anticipa l'aparició: les persones que tenen dues còpies del gen APOE4 desenvolupen abans la malaltia en comparació amb les que tenen altres variacions del gen.

Per concloure-ho, els autors han utilitzat dades de 3.297 donants de cervell i biomarcadors (com ara nivells anormals de la proteïna amiloide que forma plaques al cervell i que és un element distintiu de l'Alzheimer) de més de 10.000 persones al líquid cefalorraquidi. Els participants són una cohort de pacients espanyols –alguns facilitats per la Fundació Pasqual Maragall– i nord-americans. En el primer cas, 273 cervells presentaven les dues còpies del gen APOE4, i en el cas de les dades clíniques, la xifra era de 519. Ara bé, els autors remarquen la necessitat d'impulsar nous estudis clínics longitudinals en diverses poblacions ètniques per corroborar les conclusions. De moment, l'estudi planteja que entre el 2% i el 3% de la població presenta aquesta variant genètica, és a dir, milions de persones a Europa.

Els investigadors destaquen que aquesta reconceptualització de la malaltia segueix les petjades del que ja va fer la mateixa unitat de Sant Pau, quan van proposar que la síndrome de Down és una forma genèticament determinada de l'Alzheimer en més del 90% dels casos. És a dir, que aquesta condició predisposa en un elevat nombre de casos a patir la demència.

Tractaments personalitzats

La investigació liderada pel Sant Pau obre la porta a impulsar estratègies preventives dirigides específicament a aquestes persones. Fortea creu que cal fer assajos clínics i recerca sobre tractaments que alenteixin o previnguin emmalaltir d'Alzheimer aquestes persones en concret. "Han d'estar entre els primers de la llista a l'hora de rebre aquestes intervencions –terapèutiques– i probablement requeriran un seguiment molt més exhaustiu que les persones que tinguin altres condicions genètiques de menys risc", explica.

"L'Alzheimer ens dona una oportunitat perquè és una malaltia lenta, de dècades, en la qual ja podem determinar la presència de biologia de l'Alzheimer amb biomarcadors, com les proteïnes TAU i beta amiloide, de manera que ara hem d'impulsar assajos clínics que puguin prevenir o retardar el desenvolupament de la malaltia", afegeix. Considera que amb aquest estudi s'obre la porta a teràpies personalitzades per als pacients d'Alzheimer, tot i que insisteix que la recerca ha de continuar.

Una de les grans incògnites ara és determinar el risc real dels portadors de dues còpies del gen APOE4 de desenvolupar els símptomes de l'Alzheimer. De fet, com que aquest gen està associat a més risc cardiovascular, algunes persones moren abans. “Pensem que el risc clínic de desenvolupar la demència està infraestimat. Per poder informar les persones amb aquest genotip, hem de determinar clarament aquest risc”, argumenta Fortea.

"Triple revolució"

Fortea creu que les conclusions que han aconseguit amb aquest estudi suposen "un canvi de paradigma" en la investigació de l'Alzheimer. En aquest sentit, assegura que la ciència viu ara un moment "molt esperançador" pel que fa a la lluita contra la malaltia i celebra que la situació no té res a veure amb la que hi havia fa una dècada.

L'investigador qualifica de "triple revolució" els resultats que la comunitat científica està proporcionant en la millora del pronòstic dels pacients d'Alzheimer. D'una banda, destaca Fortea, hi ha hagut avenços en l'àmbit digital que han incrementat la capacitat de diagnosticar, monitorar i explorar els pacients. De l'altra, s'han identificat i desenvolupat biomarcadors més econòmics i accessibles per poder diagnosticar la malaltia de manera molt més fiable.

"El més important, però, és sense cap mena de dubte que ja s'han aprovat els primers tractaments modificadors del curs de la malaltia als Estats Units, a la Xina, al Japó i confiem que aviat a Europa", assegura Fortea, que espera que aquest 2024 l'Agència Europea de Medicaments (EMA, per les sigles en anglès) també doni llum verda a aquests fàrmacs. Segons l'investigador, aquestes eines terapèutiques tenen una eficàcia demostrada d'alentiment del curs de la malaltia, tot i que aclareix que no és ni de bon tros una cura. "Estem en una nova era en què per primera vegada a la història de la humanitat podem canviar el curs d'aquesta malaltia", puntualitza.