Més catalans que mai en tractament per desintoxicar-se de l'alcohol

Barcelona"Soc addicte a l'alcohol i a la cocaïna. No en consumia diàriament, però sí de forma compulsiva, i algun cop vaig acabar a urgències. Estava enfonsat, aïllat de tothom i no em comunicava amb els altres. Va ser aleshores quan vaig demanar ajuda, estava a punt de tocar fons", recorda l'Ignasi, que fa 8 mesos que va a un hospital de dia per tractar les seves addiccions. Té 53 anys i ja havia fet un primer tractament el 2007, després d'estar una dècada enganxat a aquestes dues substàncies. Va aconseguir sortir-ne i va estar 15 anys net, però fa poc va canviar de feina i va començar a beure amb els nous companys, que cada dijous prenien cerveses quan sortien de l'oficina. "Ho vaig començar a fer per aprovació social. Tenia la feina feta, era abstemi, però em vaig desviar", reconeix, ara que és a la recta final de la seva recuperació.

L’any 2023 hi va haver 15.734 inicis de tractaments per addicció a Catalunya, dels quals 14.781 van ser per dependència a les drogues i la resta per addiccions associades al comportament, com el joc amb diners. Aquesta és la xifra més alta des que hi ha dades, que la conselleria de Salut va començar a recollir a la dècada dels 90. Per al subdirector general de drogodependències de Salut, Joan Colom, l'increment de persones que comencen tractament és positiu, ja que vol dir que s'ha millorat la cobertura i l'accessibilitat a la xarxa d'atenció a les addiccions. Colom remarca que "sortir del problema és possible" i defensa que, "com més aviat es demani ajuda, millor".

L'alcohol és el primer motiu de demanda de teràpia de l'última dècada, i l'any passat es va arribar al màxim històric de tractaments per desintoxicar-se d'aquesta substància. Més de la meitat de les urgències hospitalàries estan relacionades amb l'alcohol i Colom lamenta que el seu consum és molt freqüent i està molt estès a la societat ja des de la joventut. "Està tan interioritzat que és difícil trobar persones que no en consumeixin", constata el subdirector general de drogodependències, que adverteix que les següents substàncies que més demanda de tractament generen són la cocaïna i el cànnabis. En total, el 2023 hi va haver 6.555 inicis de tractament per alcohol, 3.492 per cocaïna i 2.046 per cànnabis.

Per a l'Ignasi, hi ha molt poca percepció de risc en el consum d'alcohol i lamenta que estigui molt present a tot arreu. "La gent no n'és conscient", assegura. Pel que fa a Colom, argumenta que l'administració té una responsabilitat per disminuir el consum de begudes alcohòliques, però també la societat, la indústria i els mitjans. "És responsabilitat de tothom. Amb les accions actuals no n'hi ha prou, hem de fer un canvi de xip col·lectiu", afegeix el subdirector general de drogodependències, que avisa que l'alcohol també és la substància que causa més dany a tercers.

Per a tota la vida

Colom remarca que l'alcoholisme és crònic i que cal fer un tractament des de diferents vessants. Així mateix, assegura que la recaiguda no és cap fracàs i insisteix en el fet que no és una malaltia aguda: una de cada tres persones que inicia tractament ja ha intentat deixar-ho en altres ocasions, com l'Ignasi. "No pots oblidar que ets addicte. La gent que no té un problema es pot prendre una cervesa, marxar cap a casa i no passarà res. En el nostre cas, és una bomba de rellotgeria", alerta el pacient, ara que ja fa 8 mesos que no beu i que està a punt d'entrar en l'última fase de la seva rehabilitació en un centre gestionat per l'entitat Projecte Home.

L'Ignasi, però, pateix per si torna a recaure. És conscient que si consumeix de nou pot patir greus conseqüències, com un accident vascular al cervell o, fins i tot, morir. "Hi ha massa en joc, no pots fer-ho ni una vegada. És molt important tenir-ho sempre present", reitera. Ara bé, com se surt d'aquesta situació? Per al pacient, el treball psicològic és bàsic, perquè darrere del consum hi ha tot un seguit de motius que l'han dut a beure de manera abusiva. Ell, per exemple, fa anys que té un diagnòstic de depressió i insisteix en la feina que cal fer per millorar la salut mental. "Tallar el consum és fàcil, però el malestar que et fa consumir és molt gran i s'ha de treballar", raona.

L'heroïna, a mínims històrics

El tractament d'addiccions a Catalunya ha canviat molt en les últimes tres dècades. El 1992, per exemple, més de la meitat de persones que entraven a la xarxa d'addiccions ho feien per culpa de l'heroïna, que aleshores es considerava una epidèmia i una crisi de salut pública. L'alcohol, en canvi, era la segona substància i, a molta distància, la cocaïna. Colom recorda que l'heroïna és la droga que té un impacte més important en la salut i també en l'àmbit social, per la qual cosa celebra que actualment es trobi en mínims històrics.

L'heroïna va ser la causa de 1.115 inicis de tractament l'any 2023, mentre que fa 30 anys aquesta xifra era de 5.113. Tot i això, el subdirector general de drogodependències aclareix que només el 10% dels casos de l'any passat són primers tractaments, és a dir, la gran majoria de persones ja ha provat de deixar-ho en alguna altra ocasió. "Si passen més de 6 mesos de la darrera sessió es considera un nou inici de tractament", aclareix Colom, que també celebra que la presència d’heroïna en morts per reacció aguda i a urgències també ha baixat a mínims històrics, sobretot gràcies al fet que la via injectada ha disminuït fins al 30%.