UE

Recursos a hospitals i un sistema d’alertes ràpides: el pla de la UE per evitar ciberatacs com el del Clínic

Brussel·les avisa dels riscos de la digitalització en sectors com el sanitari, que el 2023 va patir més de 300 atacs informàtics

Hospital Clínic / DANI RÍOS
15/01/2025
2 min
Regala aquest article

Brussel·lesBrussel·les va registrar 309 ciberatacs contra centres sanitaris de la Unió Europea només el 2023. Es tracta d'un tipus d'agressió cada vegada més freqüent i perillós, sobretot en un context de guerra híbrida contra Rússia. A Catalunya, per exemple, un grup de hackers russos va atacar ara fa gairebé dos anys els serveis informàtics de l'Hospital Clínic, el Sant Pau i el de la Vall d'Hebron de Barcelona, i el Josep Trueta de Girona, així com diferents centres d'atenció primària de la capital catalana.

De fet, la proliferació d'aquests atacs fa temps que va fer saltar les alarmes de les diferents administracions públiques i de la Comissió Europea. I, per això, la primera iniciativa que ha presentat el nou executiu comunitari és un pla per acabar amb aquesta mena de ciberatacs i minimitzar els efectes que poden tenir. "Les tecnologies digitals han obert un munt d'oportunitats en el món de la salut, però només poden ser fiables si són segures contra els ciberatacs", ha destacat en roda de premsa el comissari de Salut europeu, Olivér Várhelyi.

Brussel·les crearà l'any que ve un centre paneuropeu de suport per a la ciberseguretat que donarà suport tècnic i formació a les diferents administracions estatals i regionals per protegir-se dels atacs informàtics. A més, la Comissió Europea publicarà unes pautes per prevenir ciberatacs o actuar en cas de patir-ne un, i proposarà els estats membres a donar suport i finançament a tots els centres sanitaris perquè desenvolupin sistemes de seguretat, sobretot als hospitals més petits.

D'altra banda, l'executiu crearà un sistema d’alertes ràpides a tota la Unió Europea per detectar en temps real possibles amenaces i, per això, tots els estats membres hauran d'avisar quan reben un ciberatac o creuen que en pateixen un. Aquest sistema s'integrarà a l’Agència de Ciberseguretat de la Unió Europea (ENISA), que té la seu a Atenes (Grècia). "La ciberseguretat dels hospitals no és una despesa, és una inversió", ha afegit la titular de Sobirania Tecnològica de l'executiu comunitari, Henna Virkkunen.

Conseqüències dels atacs

La Comissió Europea defensa que la digitalització ha permès fer més eficients els sistemes sanitaris d'arreu de la Unió Europea i brinda l'oportunitat de fer telemedicina, més accessibilitat a una gran base de dades o ajudar-se amb la intel·ligència artificial a l'hora, per exemple, de fer diagnòstics. Ara bé, aquests avenços també poden suposar una oportunitat per als hackers o per a règims com el de Vladímir Putin, perquè un ciberatac pot tenir conseqüències greus.

En aquest sentit, Brussel·les alerta que aquesta mena d'agressions poden retardar els procediments mèdics, encallar els serveis d'urgències o interrompre atencions mèdiques que, en els pitjors casos, poden tenir un impacte directe en la vida de molts pacients. De fet, l'executiu qualifica el sector sanitari de crític, com també l'energètic i el de telecomunicacions, i cap ha patit tants atacs com el mèdic.

Davant casos de ransomware, quan els hackers sol·liciten el pagament d'un rescat, Brussel·les demana als estats col·laboració per proporcionar informació i detalls que facilitin perseguir policial i judicialment aquests grups. Respecte a l'estratègia de dissuasió, Brussel·les recorda que compta amb sancions diplomàtiques aprovades específicament per respondre grups organitzats.

stats