Així es vigilarà el covid a partir d'ara (com una grip)

BarcelonaEl coronavirus passa a formar part de la cartera de virus respiratoris que el departament de Salut vigilarà de prop. D'una manera reforçada i permanent però menys exhaustiva que fins ara, ja que no s'intentaran buscar tots els casos –com des de ja fa més d'una dècada amb altres patògens amb una aparició pràcticament estable o estacional, com la grip o el virus sincític respiratori (VSR), causant de les bronquiolitis en infants–. Salut ha presentat aquest divendres un nou sistema de control d'infeccions respiratòries que potencia el seguiment dels principals patògens que afecten la salut de la població catalana i que fa un pas més en la normalització del covid, després de dos anys amb la xarxa epidemiològica centrada exclusivament en ell. "Aquest sistema es nodreix de les lliçons dels últims dos anys", ha resumit la secretària de Salut Pública, Carmen Cabezas, que ha concretat que el desplegament total arribarà previsiblement el mes de maig.

Anomenat Sistema d'Informació per a la Vigilància d'Infeccions a Catalunya (SIVIC), aquesta nova font d'informació permetrà fer anàlisis i prediccions dels virus respiratoris per obtenir una millor fotografia de la diversitat viral que torna a circular en la comunitat ara que el coronavirus ha deixat d'eclipsar la resta. Salut proposa fer seguiment de tots els virus a partir d'unes 400 mostres setmanals recollides de manera aleatòria, la majoria de les quals (330) provindran de pacients que arriben a l'atenció primària, i la resta, dels hospitals, eminentment casos de pneumònies greus. Es farà tant una vigilància sindròmica (en pics d'incidència o quan no cal fer una prova diagnòstica) com microbiològica (els laboratoris analitzaran mostres representatives). I es farà durant tot l'any, a diferència del que es feia fins ara, quan els esforços s'intensificaven sobretot entre octubre i maig, el període amb més prevalença de virus respiratoris.

Catalunya és el primer territori de l'Estat que té enllestit un sistema de vigilància reforçada, un objectiu fixat pel ministeri de Sanitat per a finals del 2023 a totes les comunitats autònomes. "Integra les funcions de vigilància epidemiològica de la grip, del covid i d’altres virus respiratoris amb l’objectiu d’adaptar la vigilància sentinella a la situació epidemiològica actual de la pandèmia", ha detallat Cabezas. I a més de disposar de dades en temps real que seran públiques i s’enviaran als registres estatals i europeus, també es tindran en compte variables determinants i representatives de la població com la regió, el sexe, l'edat i el nivell de privació econòmica per comprendre la dinàmica dels virus. "Amb aquesta nova vigilància passarem de fer seguiment a un 0,9% de la població fins a un 9%, és a dir deu vegades més", ha afirmat Cabezas.

Dades de 33 CAP i onze hospitals

L'aposta del departament també té en compte la necessitat de superar la voluntarietat dels professionals sanitaris que fins ara sostenien i nodrien els sistemes d'informació i fer la vigilància des dels mateixos equips d'atenció primària i les unitats hospitalàries. El subdirector general de vigilància i resposta a emergències de l’Agència de Salut Pública de Catalunya, Jacobo Mendioroz, és optimista amb la implantació d'aquest sistema: "El circuit es va iniciar dilluns amb un rodatge de 10 equips de primària i s'hi han sumat hospitals rellevants. Aviat ho faran més equips i laboratoris". Concretament, Salut vol passar dels 56 metges que actualment reporten dades al pla d'informació de les infeccions respiratòries agudes a Catalunya (Pidirac) fins a 33 equips de primària, onze hospitals i dotze laboratoris de tot el país.

Tot i que Barcelona tindrà un pes molt significatiu en les dades (és també la més poblada), totes les demarcacions comptaran amb almenys un centre emissor de dades. En aquest sentit, s'han simplificat els processos de notificació: si fins ara la majoria de dades es recollien manualment i havia de ser el professional qui omplia totes les variables, ara l'enviament de dades serà automàtic. "[Aquest sistema] ens permetrà caracteritzar l'evolució dels diversos virus que apareixen al llarg de l'any i observar moviments inesperats fora de temporada", ha detallat el conseller de Salut, Josep Maria Argimon. L'autoritat sanitària ja va anticipar a principis d’any que era possible abandonar la vigilància universal –intentar arribar al màxim de casos possibles i notificar-los– a partir de la primavera per fer una “vigilància reforçada” o sentinella, que consisteix en recollir mostres per calcular la incidència del virus, fer seqüenciacions per controlar mutacions i vigilar els casos més greus que puguin acabar a l'hospital.

Per fer aquest canvi, ha explicat Mendioroz, s'han integrat tots els circuits de notificació que ja hi ha, fins ara molt fragmentats, en un de sol. El sistema es fonamenta en quatre eixos: la recollida de dades representatives a l'atenció primària per monitorar possibles pics d'incidència o brots; el seguiment de malalts més greus per calibrar l'afectació que pot tenir en els hospitals; l'esforç de detecció de càrrega viral a les aigües residuals i la seqüenciació de mostres per saber quina variant circula i vigilar l'aparició de noves, i la creació d'una xarxa d'intel·ligència epidemiològica per emetre alertes de manera precoç.

Avui dia, els dos virus que cocirculen són el de la grip i el covid. Els casos de grip continuen repuntant però el nivell epdièmic no és alt: es detecten uns 120 casos cada 100.000 habitants. També el coronavirus va a la baixa, amb 274 contagis cada 100.000 habitants les últimes dues setmanes.