Deu plantes, 250 consultes i més d'un milió de visites: així serà el nou edifici ambulatori de la Vall d'Hebron

BarcelonaCada cop més malalties, tractaments o fins i tot intervencions quirúrgiques passen sense que el pacient hagi d'estar-se cap nit ingressat. L'atenció mèdica ambulatòria i les visites als hospitals de dia creixen i encara ho faran força més els pròxims anys. Amb aquesta perspectiva, l'Hospital de la Vall d'Hebron afronta un dels grans projectes de futur, el nou edifici d'atenció ambulatòria, que s'aixecarà a l'antic edifici Teixonera –davant per davant de l'actual hospital general– i que concentrarà el milió de consultes externes que es fan cada any. "Anem cap a un nou model més ambulatori que no pas d'ingrés i això pot suposar créixer fins al milió i mig de consultes anuals d'aquí a pocs anys", vaticina el gerent de la Vall d'Hebron, Albert Salazar.

Més enllà de les dimensions que tindrà el nou edifici –de deu plantes, amb 250 consultes, més de 100 gabinets d'exploració i un centenar de places d'hospital de dia–, el repte és que l'espai està pensat per canviar l'atenció tradicional que es dona als pacients que no ingressen. Per dir-ho molt clarament, apunta Salazar, si avui és el pacient ambulatori el qui volta per diferents unitats (plantes o edificis) de l'hospital per fer-se proves diagnòstiques o visitar diversos especialistes, el futur edifici estarà organitzat i dissenyat perquè els equips mèdics multidisciplinaris estiguin concentrats i evitin desplaçaments al malalt.

"Si tens una diabetis que deriva en problemes circulatoris al peu (el que es coneix com a peu diabètic), potser caldrà que et visitin l'endocrinòleg, el cirurgià vascular, el traumatòleg, el podòleg i la infermera per fer controls i supervisió; i el nou hospital ha de permetre que els equips s'aglutinin per resoldre cada problema de salut", subratlla el gerent del centre, en contraposició a la tradicional estructura actual basada en especialitats i serveis. Segons Salazar, aquest canvi ja s'ha començat a implantar en l'àmbit hospitalari, on ja hi ha la visió que la capacitat de resolució és molt alta, i ara també s'ha d'estendre aquesta realitat a les consultes externes ambulatòries.

El futur edifici d'atenció ambulatòria també té el repte de millorar l'atenció al pacient adequant-se a la demanda. "No pot ser que l'atenció ambulatòria sigui de 8 a 13 hores; el futur ha de passar per atendre de 8 a 20 hores", afegeix el gerent, conscient que de portes endins el centre hospitalari –el més gran a Catalunya– té per davant també el repte de canviar la planificació dels equips i dels temps de treball dels professionals. "Hem d'aconseguir un model que augmenti l'accessibilitat del ciutadà i vetllar perquè el canvi sigui bo també per al personal sanitari, que és essencial per al bon funcionament del sistema", subratlla el directiu.

L'arquitectura amb què s'ha pensat i dissenyat el futur edifici ha de facilitar la transformació cap a una manera de treballar "molt més flexible" en què els especialistes estiguin molt més connectats i a l'abast del pacient. Això, apunta Salazar, revertirà en una major capacitat d'anticipar-se a complicacions que, per exemple, pugui tenir un malalt crònic dels que visiten amb més freqüència l'hospital de dia, per exemple.

La flexibilitat, afegeix encara el directiu, i l'amplitud dels espais interiors de l'edifici –amb circuits separats per al públic i per a tot el personal sanitari– s'han ideat inevitablement pensant en què passaria si en el futur una malaltia obligués sobtadament a ampliar algunes unitats com va passar amb la primera onada del covid-19 i les UCI. "No ha de tornar a passar, però encara recordem que vam passar a tenir 13 UCI a la Vall d'Hebron, vam haver de transformar tot l'hospital, i en el futur estarem molt més preparats amb uns espais més polivalents", insisteix el gerent.

70 M€ per seguir la transformació

L'edifici d'atenció ambulatòria, dissenyat pels despatxos d'arquitectura Nakamatsu Associats i Moran Arquitectura, costarà uns 70 milions d'euros i ha d'estar enllestit el 2026. Serà una peça clau de la gran transformació en què està immersa la Vall d'Hebron i que culminarà a finals d'aquesta dècada amb més de 276 milions invertits. Salazar ha repassat els reptes de futur: s'està fent el nou edifici de recerca, fa uns mesos es va posar en marxar l'heliport i està prevista la construcció de les noves urgències, que conviuran amb el nou espai de farmàcia hospitalària i centre logístic. A més, també es rehabilitaran els tres edificis del complex que continuaran en marxa: l'hospital general, l'edifici de traumatologia i cremats i l'hospital infantil, que continuarà concentrant tota l'atenció pediàtrica. Traslladar l'atenció ambulatòria d'adults permetrà alliberar espai en aquests edificis històrics per concentrar-se en l'atenció dels pacients ingressats, insisteix Salazar.

Per als anys vinents, queda pactar amb l'Ajuntament de Barcelona un pla especial urbanístic que permeti connectar el nou edifici que aquest dimecres s'ha presentat amb la resta del campus. La proposta de la Vall d'Hebron és una plataforma que cobreixi la ronda de Dalt i creï una gran plaça, una proposta urbanística que, segons el directiu, convé no només als usuaris del campus sinó a tots els veïns del barri i a la ciutat. "És un tema que s'ha de treballar, però estic segur que ho compartim i quan arribi el moment serà un projecte que trobarà complicitat", ha apuntat el directiu de l'hospital.

Els arquitectes han defensat el projecte basat en una "nau diàfana" i prou polivalent per a un edifici que ha de durar fins a finals d'aquest segle com a mínim. S'han evitat els pilars per poder jugar amb l'espai i adaptar-lo i també s'han inclòs patis interiors i verds per fer l'espai més amable als usuaris i per ventilar les sales d'espera de l'hospital.