¿Absolt el pangolí? Troben els possibles parents del covid en tres espècies de ratpenats

BarcelonaL'origen del SARS-CoV-2, el virus que causa el covid, és una de les incògnites que científics d'arreu del món treballen per desentrellar des que la pandèmia va esclatar i, assumint que la procedència és natural, són nombrosos els equips que estudien espècies animals per identificar els seus possibles reservoris. En un primer moment es va teoritzar que el seu salt a la població humana el van facilitar els pangolins, els únics mamífers escamats, però ara un estudi de l'Institut Pasteur de París els absoldria i posaria el focus en un altre animal salvatge que també se sospitava que podria haver fet de baula intermèdia: els ratpenats.

La investigació, publicada aquest dimecres a la revista Nature, confirma que tres espècies de ratpenats de ferradura que viuen a les coves del sud-est asiàtic, concretament al nord de Laos i a la frontera amb la Xina, no només són portadores de diversos coronavirus que poden infectar cèl·lules humanes, sinó que tres d'ells són tan semblants al covid que podrien ser els seus parents més directes. Això, adverteixen els científics, obre la porta que altres coronavirus que es reprodueixen en ratpenats puguin arribar en un futur als humans.

Per fer el descobriment, entre el juliol del 2020 i el gener del 2021 els viròlegs de la fundació francesa van agafar mostres de saliva, femta i orina de 645 ratpenats pertanyents a 45 espècies de ratpenats insectívors a Laos, que després van deixar lliures. El sud-est asiàtic és un punt calent de diversitat per als coronavirus relacionats amb el SARS-CoV-2 i els estudis van revelar que les mostres fecals de tres ratpenats de ferradura (Rhinolophus) tenien coronavirus.

Després de fer la seqüenciació completa de cinc virus, l'equip va descobrir que tres tenen genomes idèntics al SARS-CoV-2 en més del 95%. En un d'ells, el BANAL-52, el percentatge s'enfila fins al 96,8%. Fins ara, el patogen més pròxim al SARS-CoV-2 era el RaTG13, descobert a la Xina el 2013 i amb una similitud del 96%.

Barreja de genomes

Segons descriuen els investigadors de l'Institut Pasteur, el fet que tres espècies diferents repliquin virus tan semblants suggereix "una possible circulació de virus entre espècies que viuen a les mateixes coves", però els virus analitzats no tenien una funció present al SARS-CoV-2 que activa la proteïna Spike i infecta les cèl·lules humanes –l'anomenada escissió de la furina– i que seria la clau perquè el virus s'hagi propagat per tot el planeta.

Així, l'equip planteja que el covid seria descendent d'un virus que va néixer barrejant genomes de diferents virus, però no s'atreveixen a proposar una baula intermèdia que va dinamitar la pandèmia. "Potser un virus no patogen va circular primer entre els éssers humans abans de mutar o potser un virus molt pròxim als virus identificats posseeix aquesta funció i encara no l'hem trobat", afirma el responsable del laboratori especialitzat en el descobriment de nous patògens a l'Institut Pasteur, Marc Eloit.

Al laboratori, un dels coronavirus descoberts a Laos –que rep el nom de BANAL-236– sí que ha demostrat ser capaç d'infectar cèl·lules humanes i replicar el virus. A més, l'estudi apunta que els recol·lectors de guano (fertilitzant orgànic provinent dels excrements d'ocells marins i ratpenats) i certes comunitats religioses que passen temps dins o prop de coves, així com turistes que les visiten, estan particularment en risc d'exposar-se a aquests virus.