607 suïcidis en un any: Salut també oferirà atenció psicològica als familiars

BarcelonaEls suïcidis no han deixat de créixer des de fa una dècada i la pandèmia només ha exercit de detonador d'aquestes conductes. Les circumstàncies excepcionals dels últims anys han fet que el 2022 es tanqués amb unes xifres esfereïdores: 607 persones (la majoria homes) es van suïcidar, una xifra que suposa un 5% més de defuncions que el 2021, quan en van ser 576, i els centres especialitzats van atendre 4.144 temptatives i 3.394 ideacions suïcides. Són dades provisionals, però el departament de Salut assegura que els primers sis mesos d'enguany s'ha observat una lleugera disminució (-2,9%) dels intents de suïcidi, especialment entre les joves de 12 a 25 anys (les temptatives en aquest grup d'edat s’havien arribat a triplicar en l'època covid) i una major detecció de les ideacions suïcides (+9,7%) en fases primerenques.

De fet, en el seu primer any en funcionament, el telèfon de prevenció del suïcidi 061 ha rebut més de 12.000 consultes i el Sistema d'Emergències Mèdiques (SEM) ha hagut d'activar ambulàncies en fins a 882 casos pel risc imminent de suïcidi. Ara bé, i malgrat que l'objectiu és que el nombre de suïcidis anuals baixi, en part les autoritats sanitàries interpreten positivament aquest increment: si creixen les consultes és perquè hi ha més persones que trenquen el silenci i demanen ajuda abans que sigui massa tard. En aquesta línia s'ha expressat la presidenta de Després del Suïcidi - Associació de Supervivents, Cecília Borràs: "Hem pogut detectar la ideació parlant. Estem detectant persones que necessiten parlar i això és una bona notícia".

Per exemple, si el 2014 (l'any en què es va posar en pràctica per primer cop el programa específic de detecció i actuació contra el suïcidi) només el 20% de les persones que s'intentaven llevar la vida eren ateses en un centre sanitari, el percentatge actual s'enfila fins al 80%. Ara bé, i tot i que la mitjana de morts per suïcidi és inferior a la mitjana de l'Estat, el coordinador del Pla de prevenció del suïcidi de Catalunya, Diego Palao, ha admès que les autoritats sanitàries catalanes encara no han estat capaces de reduir-ne les taxes –l'any 2016 es van registrar 510 suïcidis i el 2021, 576–. I encara menys després de l'impacte que va tenir la pandèmia, especialment com a desencadenant o agreujant dels trastorns de la salut mental.

Amb tot, Palao ha defensat que programes com el Codi Risc Suïcidi i el telèfon de prevenció del suïcidi del 061 (disponible des del juny del 2022 i disponible les 24 hores del dia tot l'any) ajuden a identificar conductes autolesives o suïcides abans que hi hagi més morts "estigmatitzades i evitables". De fet, un 45% d'aquestes persones consulten molt abans d'intentar-ho i aquesta tendència, subratlla l'expert, permet actuar de manera precoç. La reducció s'ha notat sobretot en dones (-7,8%), que ho intenten més vegades que els homes, i especialment s'ha observat en el grup que va dels 12 als 25 anys (-10%).

Atenció als familiars

La taxa estandarditzada de morts per suïcidi a Catalunya és actualment de 8,8 persones per cada 100.000 habitants, un 1% més respecte a l'any anterior. No hi ha una única causa darrere del suïcidi, però els experts subratllen que sempre és prevenible. Segons les dades facilitades aquest dijous per Palao, el 61% de les víctimes l'any passat a Catalunya tenien entre 30 i 64 anys, i el 26%, entre 61 i 95 anys. La majoria (72%) eren homes.

Amb motiu del Dia Mundial de la Prevenció del Suïcidi, que se celebra cada 10 de setembre, el departament de Salut ha anunciat la creació d'un Observatori per fer seguiment exhaustiu de les morts, amb la col·laboració dels instituts de Medicina Legal i Ciències Forenses, que donaran informació "en temps real". "Permetrà disposar de dades fidedignes que ajudaran a saber i entendre més les causes i poder actuar", ha afirmat el conseller de Salut, Manel Balcells.

Aquestes noves mesures oferiran suport per a la recuperació emocional als supervivents d'una mort per suïcidi, és a dir, l'entorn de la persona que ha mort. "També estan en risc i s’han de cuidar. La seva atenció emocional és una prioritat que posarem en marxa a partir del novembre", ha assegurat. S'estima que més del 40% dels familiars d'una persona que se suïcida pateixen un dol complicat i gairebé un terç no se senten gens acompanyats en el procés. A partir d'ara, doncs, se'ls oferirà informació sobre recursos comunitaris de suport que gestionen associacions de supervivents i de prevenció del suïcidi.

Borràs ha celebrat aquesta decisió: "És una reivindicació de tots els que hem viscut una mort tràgica, inesperada i molt traumàtica". De fet, seran els centres de salut mental els que es posaran en contacte "de forma proactiva" amb les famílies. També ha assenyalat que parlar del suïcidi és difícil però una necessitat, i ha destacat la tasca de les entitats com la que presideix, Després del Suïcidi. "Els últims deu anys hem aportat el testimoni personal; hem posat cara a la tragèdia i a aquestes xifres fredes", ha dit.