40 consultes, cinc parts i una cesària: així és una guàrdia a ginecologia
L'ARA acompanya la feina de tres metges de l'Hospital del Mar durant tota una nit
BarcelonaUn llarg passadís lila pres pel silenci de la nit. Ben entrada la matinada i, de sobte, se sent un gemec: una nova vida tot just comença. Som a l'àrea de les urgències de ginecologia i obstetrícia i les sales de parts de l'Hospital del Mar, on, tot i el ritme frenètic, el cansament acumulat, els centenars de decisions que es prenen i les complicacions, aquests moments aconsegueixen l'impensable: aturar el temps per un instant. Però la vida mai no s'atura.
Cada nit, quan el ritme a Barcelona s'alenteix, un equip de tres ginecòlogues fa guàrdia per portar noves vides al món i atendre les consultes d'urgència. De 8 del matí a 8 del matí, 24 hores treballant. Avui els toca a la doctora Ferriols, adjunta de ginecologia i especialista en medicina fetal; la doctora U., resident de quart i últim any, i la doctora R., resident de primer any. Les dues metges residents s'estan especialitzant en l'àrea, mentre que l'adjunta ja ha acabat l'interinatge i és una professional especialitzada des de fa anys.
Durant el dia, els pics de feina coincideixen amb els horaris laborals de la gent. "Al migdia s'acumulen consultes i cap a les 20.30 h també hi ha sempre unboom", expliquen les doctores. Les tres ginecòlogues no s'aturen. Passen consulta, atenen els parts quan les llevadores avisen que cal la seva ajuda i van revalorant les pacients que estan en observació per qüestions més greus. Entremig, avui han de fer un raspat, un procediment per avortar i una visita a la planta d'ingressos per extreure un taponament a una pacient que van operar ahir. No cal passar gaire estona amb elles per veure que van sobrecarregades de feina.
De fet, sobre el paper, el personal resident (MIR) no està reconegut com a indispensable en el sistema sanitari, és a dir, que s'hauria de sostenir sense la seva presència. Però la pràctica ho desmenteix: "Són molt necessàries", referma la doctora Ferriols, flanquejada per les dues residents que l'acompanyen aquesta nit. Sobre les visites que els arriben, reconeix que moltes "no procedeixen" i es podrien resoldre "via ambulatòria, al CAP, i no caldria venir a l'hospital". Per sort, al passadís lila també hi treballen auxiliars i llevadores, totes claus per al bon funcionament de l'àrea. "M'agrada molt la feina d'urgències", afirma la doctora Ferriols. És el resum perfecte de la vocació amb què es resoldrà tot el que passarà durant la nit.
Cap a les 22.30 h, aprofitant que esperen els resultats d'unes proves i no hi ha pacients noves a atendre, les doctores van a sopar. Els àpats, si és que els poden fer, són el moment de distensió de l'equip. Xerrar, seure una estona, compartir anècdotes, comentar casos. La doctora Ferriols parla de com eren les guàrdies abans, quan no es lliuraven i tocava treballar 32 hores seguides o més. Segons els resultats d'una enquesta de Metges de Catalunya, el 84% dels professionals són partidaris de suprimir les guàrdies de 24 hores "per la salut dels metges i per la seguretat clínica dels pacients". La pausa per sopar dura una mitja hora, i al tornar al passadís lila el ritme es reprèn.
Sempre connectades
A les 00.30 h, després d'acabar diverses consultes i revisions, tot i saber que caldrà llevar-se al cap de poca estona per l'evolució dels parts i alguns dels casos en observació, decideixen que és el moment d'intentar dormir una mica. Efectivament, mitja hora després, sense ni tan sols tenir temps d'agafar el son, el busca sona per reclamar-les. El busca permet connectar totes les àrees de l'hospital. Així, si per exemple una dona arriba per problemes digestius i declara també problemes ginecològics, les dues especialitats es poden posar en contacte i comentar el cas. D'un bot, les doctores s'aixequen; hi estan acostumades: "Tot i això, sempre em fa un salt el cor, quan em desperta el busca", explica la doctora U. Si tens sort de poder dormir, encara que sigui poc, el son mai és profund. Constantment amb l'ull mig obert i a punt per exercir.
De cop, s'han fet les 3 de la matinada i han d'atendre una dona que fa dos dies que està de part i no evoluciona bé. L'exploren i prenen la decisió d'intervenir-hi: "El millor és una cesària". Les ginecòlogues es comencen a preparar. La doctora U. confessa que la franja entre les 3 i les 5 de la matinada "acostuma a ser la més dura", però que un cop superada "comença el compte enrere i ja és més fàcil". I doncs, com s'afronta una operació de matinada i sense haver dormit? "Si és una feina manual, t'activa més. Quan són consultes en què cal pensar sobre quin medicament administrar o casos complexos a diagnosticar, costa més perquè tens la ment emboirada", afirma la doctora U. "L'adrenalina també hi fa molt. Et despertes de cop i quan t'hi poses no tens son", afegeix la doctora R.
Tot a punt a quiròfan. Entra l'equip, unes onze persones, cadascú amb la seva funció, i comença la cesària. Tallar, empènyer, remoure, cosir, cremar, aspirar. Realment un engranatge perfectament coordinat. L'operació és complicada, perquè no hi ha gaire espai per treure el nadó. La doctora Ferriols es va eixugant la suor. Estan preocupades i van parlant sobre com procedir. Ferriols posa les mans dins la mare, i amb molta traça en treu un nadó que al cap de pocs segons comença a plorar. El nounat està sa. Tot ha sortit bé. Mentre acaben de cosir, reben una nova trucada per un cas a urgències. Dues cusen i la tercera, cap a consultes.
Després de la cesària toca la part més feixuga de totes: la burocràcia. Cal fer-ne també després de cada visita. Tornen a valorar els casos crítics i ja passen de les 6 del matí. Queden en revalorar totes les pacients a les 7.30 h, i es disposen a tancar els ulls una estona més. Aquest cop poden dormir uns 45 minuts, fins que a les 7.15 h sona el busca per una nova urgència. Salten del llit una altra vegada. Aviat hi ha el canvi de torn i, ja amb el final de guàrdia a la vista, les doctores visiten i comenten l'estat de tots els casos per preparar el passi.
Tota guàrdia acaba amb l'anomenat passi, una reunió entre l'equip de guàrdia i el que entra a treballar al matí per explicar com ha anat la jornada. "Hem fet 40 consultes, cinc parts, una cesària i un raspat", comença la doctora R. Detallen l'estat de totes les pacients i comenten les previsions. La reunió acaba a les 8.30 h i, ara sí, és el final de la marató. Ja poden marxar cap a casa i descansar. "Per això les guàrdies es lliuren!", exclama la doctora U. L'esgotament es veu a les cares adormides de totes tres, que s'acomiaden mentre el passadís lila de l'hospital és, de nou, ple de vida.