BarcelonaEl 4,2% de les morts que es produeixen a Catalunya es poden atribuir al consum d'alcohol, el psicoactiu que es pren de forma més habitual a casa nostra: l’any 2019 es van consumir gairebé onze litres d’alcohol pur per habitant de més de quinze anys a Catalunya. Són dades que ha fet públiques el departament de Salut coincidint amb la celebració del Dia Mundial sense Alcohol.
Hi ha grans diferències en funció del sexe: els homes en consumeixen de mitjana uns 16 litres, i les dones, uns 6. I això també es nota en el percentatge de morts atribuïbles a aquest consum, que per a ells s'eleva fins al 5,92%, i per a elles baixa al 2,52%. En total, fins a 2.706 de les defuncions registrades el 2019 estarien relacionades amb el consum d'alcohol, segons les dades del departament de Salut.
La mitjana catalana supera l'europea, que ha calculat l'Organització Mundial de la Salut (OMS). Segons aquest organisme, a Europa cada habitant de més de 15 anys consumeix 9,5 litres d'alcohol pur cada any (15 litres en els homes i 4 en les dones). Això té un impacte sanitari. L'any passat hi va haver a Catalunya 18.338 urgències hospitalàries relacionades amb el consum de substàncies, de les quals més de la meitat, un 54,1%, eren conseqüència d'haver begut d’alcohol. La majoria dels casos eren d'homes de la franja d’edat d’entre 41 i 60 anys. En el cas dels menors d’edat, en canvi, es van tractar 688 urgències atribuïdes al consum l’alcohol, de les quals sis de cada deu van ser en noies. El 2021 hi va haver, també, 5.877 inicis de tractament a la Xarxa d’Atenció a les Drogodependències motivats per l’alcohol, que representen el 43,8% del total per addiccions a substàncies.
Segons dades del 2019 i el 2020 de l’enquesta domiciliària sobre alcohol i drogues EDADES, a Catalunya el 8,9% de les persones d'entre 15 i 64 anys (14,6% en homes i 3% en dones) beuen alcohol cada dia i només hi ha un 7,5% dels ciutadans que no n’ha consumit mai (5% en homes i 10% en dones). Gairebé una de cada deu persones, de fet, admet que s'ha emborratxat alguna vegada en els últims 30 dies i el 13,2% dels enquestats (18,0% en homes i 8,3% en dones) declaren haver fet una ingesta elevada de begudes alcohòliques en un interval d’unes dues hores, l’anomenat binge drinking.
Les dades del 2021 de l'enquesta també mostren que el consum d'alcohol està àmpliament estès entre els joves: el 21,5% dels estudiants de secundària d’entre 14 i 18 anys (20% dels homes i 23% de les dones) s’han emborratxat durant l'últim mes, especialment durant el cap de setmana, i el 25,2% han fet almenys un episodi de binge drinking durant els últims 30 dies.
Salut ha fet públiques les xifres coincidint amb la presentació de la campanya Per una bona salut emocional, menys alcohol és millor, que té l'objectiu de conscienciar sobre l'addicció i els problemes psicosocials i de salut que genera el consum d'aquesta substància.
- Consum responsable: "El consum responsable és consumir zero alcohol". Així ho afirma Albert Espelt, membre del grup de recerca en Epidemiologia i Salut Pública que coolideren el campus Manresa de la UVic-UCC i la UOC. "Qualsevol quantitat d’alcohol és dolenta per la salut. Hi va havia aquella ideació que l'alcohol és favorable en el si de la dieta mediterrània, però cada cop més estudis diuen que no es així", afegeix.
- Com es mesura el consum: es mesuren en UBE (unitats de beguda estàndar), cadascuna de les quals equival a 10 grams d'alcohol, i els paràmetres varien segons la institució i el país.
- Què és consum de risc: l'Organització Mundial de la Salut (OMS) planteja que és un consum de risc si se superen les 4 UBE al dia en els homes i 2 UBE diàries en les dones, una revisió d'aquests càlculs a Espanya del 2020 rebaixa les quantitats a 2 UBE al dia en els homes i 1 UBE diària en les dones.
- En què es tradueix això? HOMES: 2 xupitos, 1 copa de vi o 1 gerra de cervesa (500 ml) al dia; DONES: 1 xupito, 1/2 copa de vi o 1 canya de cervesa (250 ml) al dia.
- Binge drinking, una preocupació pels experts: es dona sobretot entre la població més jove i consisteix en la consumició de "cinc o més consumicions en un període d'entre dos i quatre hores", segons destaca Marina Bosque, professora de Ciències de la Salut de la UOC i coordinadora del grup de treball sobre alcohol de la Societat Espanyola d'Epidemiologia.
Els efectes de l'alcohol sobre la salut
Marina Bosque, professora de Ciències de la Salut de la UOC i coordinadora del grup de treball sobre alcohol de la Societat Espanyola d'Epidemiologia, destaca que el consum d'alcohol està associat a "més de 200 malalties i trastorns". Des de problemes al fetge, que poden derivar en cirrosis, fins a malalties digestives, cardiovasculars o càncer, a banda del propi transtorn per l'ús d'alcohol o addicció.
L'alcohol, a més, genera "tolerància" -cosa que fa que cada cop es begui més per a obtenir uns mateixos efectes-, tal com recorda Albert Espelt, membre del grup de recerca en Epidemiologia i Salut Pública del campus Manresa de la UVic-UCC i la UOC. I assenyala que hi ha estudis recents a nivell europeu que confirmen la relació directa amb la ingesta d'alcohol amb "qualsevol tipus de càncer". "També indiquen que, si la persona beu durant el procés de curació, hi ha més risc de recaiguda".
En general, es tracta de malalties que apareixerien a llarg termini, però Bosque avisa que les afectacions poden arribar més ràpid, especialment en el cas dels adolescents i els adults joves: "El seu cervell encara s'està desenvolupant i començar a beure pot produir-li canvis nivell funcional o estructural. Això pot fer que quan la persona sigui adulta tingui més probabilitats de tenir una addicció, problemes de salut mental o neurocognitius".
En el cas de la població de menys edat, Bosque també assenyala les conseqüències de beure grans quantitats d'alcohol en poques hores (binge drinking): augmenta el risc de tenir accidents, patir o participar en situacions de violència i també pot derivar "implicacions directes" per la salut que, en cas de quantitats molt elevades d'alcohol, pot acabar amb un coma etílic o la mort.
