Fins a 24 persones a Catalunya ja han rebut ajuda per morir
Salut ha rebut més d'una cinquantena de sol·licituds des que es va desplegar la llei de l'eutanàsia, ara fa cinc mesos
BarcelonaCatalunya ha sigut de les primeres comunitats de l'Estat a desplegar la llei de l'eutanàsia, després que al març Espanya aprovés definitivament la seva despenalització, i des del 25 de juny ja es pot exercir a Catalunya el dret a posar fi a la pròpia vida amb assistència mèdica en cas de patir una malaltia greu i incurable, amb patiment insofrible, o un patiment greu, crònic i impossibilitant. Des de llavors 24 persones ja han exercit aquest dret i han rebut ajuda per morir a Catalunya.
La Comissió de Garanties i Avaluació és l'òrgan encarregat d'analitzar i aprovar o denegar cada petició. Fins al 30 de novembre, aquest òrgan, format per un equip professional multidisciplinari, ha rebut 53 sol·licituds –34 des de l'atenció primària i 19 des de centres hospitalaris–, de les quals se n'han aprovat 28 –24 de les quals ja han tirat endavant–, 14 més estan en curs, en 6 casos els sol·licitants han mort abans d'acabar el procés de resolució de la seva petició, 2 més han estat revocades –és a dir que les persones han canviat d'opinió durant el procés– i 3 sol·licituds han estat denegades perquè no s'ajustaven al que assenyala la llei. "Si no és una malaltia incurable o amb patiment insofrible no s’hi ajusta, no entra en el procés. L'eutanàsia és un dret, però és un procés garantista per a totes les parts, i si no s'ajusta a la llei s'ha de denegar, no és el mateix l'atenció al final de la vida que l'eutanàsia", ha assenyalat la secretària general del departament de Salut, Meritxell Masó.
Del total de 53 sol·licituds, la major part provenen de la demarcació de Barcelona (39), seguida de Girona (11), Tarragona (3) i Lleida, on no s'ha registrat cap petició. La mitjana de temps de resolució de les sol·licituds és de 41 dies. Segons dades del departament de Salut, les patologies més freqüents dels pacients són neurodegeneratives (23) i oncològiques (14). Així mateix, també s'ha creat un registre de professionals sanitaris objectors de consciència. S'hi han inscrit 90 professionals d'una plantilla de 90.000, el que representa un 0,1% dels profesionals. La majoria dels objectors (77) són metges, la resta, infermeres, i un farmacèutic.
El pacient tria com vol morir
El departament de Salut ha donat detalls aquest dijous al matí del desplegament de la llei de l'eutanàsia a Catalunya i ha explicat el procés de sol·licitud, valoració i prestació del servei d’ajuda per morir. S'ha de ser major d'edat i amb capacitat per obrar i decidir; tenir nacionalitat espanyola, residència legal a Espanya o estar-hi empadronat fa més de 12 mesos, i s'ha de patir una malaltia greu i incurable amb patiment insofrible. La persona encarregada de fer la primera valoració de la sol·licitud és el metge responsable escollit pel pacient, amb qui analitza les possibilitats terapèutiques i els diferents resultats esperables. Un cop fet un primer informe amb els resultats d'aquesta deliberació s'ha de formalitzar la decisió de continuar amb el procediment o desistir-hi.
En cas de continuar, el metge responsable ha de consultar amb un altre metge extern del seu equip, que fa el paper de consultor, amb qui ha de corroborar que es compleixen els requisits. Si és així, en fa una segona valoració la Comissió de Garanties i Avaluació, que emet el seu dictamen. En cas de ser favorable, la prestació de l'ajuda a morir es pot fer de dues maneres: la pot fer l'equip assistencial o el mateix pacient, i es pot fer al domicili o en un centre sanitari triat pel pacient. "El metge responsable pacta com aplicar la prestació de l'ajuda per morir i s'arriba a un acord en la data i el lloc i es tria la modalitat, que no és decisió de l'equip assistencial sinó del sol·licitant, que pot demanar l'eutanàsia o autoadministrar-se fàrmacs per via oral o intravenosa", ha explicat el president de la Comissió de Garantia i Avaluació de Catalunya, Albert Tuca.
Aquest és un dret inclòs en la cartera de serveis sanitaris i un dels seus objectius també és garantir l'equitat territorial. "Qualsevol professional de la medicina pública o privada pot desplaçar-se a qualsevol lloc on el pacient decideixi morir perquè no es doni el cas que hi hagi un pacient que es quedi sense el dret a morir", ha assenyalat la directora general d’Ordenació i Regulació Sanitària, Azucena Carranzo.
Els responsables del departament de Salut han volgut agrair l'esforç formatiu que han fet els professionals sanitaris que també tenen a la seva disposició un servei de suport emocional. "És un procés difícil per a tots els professionals que hi participen, és un procés d'alta duresa", ha destacat Meritxell Masó. La formació és voluntària i més d'11.000 professionals ja han participat en alguna de les dotze edicions dels cursos formatius, i n'hi ha previstos vuit més per als 6.000 professionals que ho han demanat.