Es redueixen les llistes d'espera, però hi ha més pacients pendents d'un diagnòstic

BarcelonaL'any passat només la meitat dels catalans (52%) aconseguien visitar-se presencialment al seu centre d'atenció primària (CAP) en menys de cinc dies i fins a 18.670 pacients van quedar pendents de sotmetre's a una intervenció quirúrgica dins els terminis de referència que marca la llei. Són dades que el mateix conseller de Salut, Manel Balcells, va donar a conèixer en la primera comissió de Salut del Parlament que encapçalava, celebrada el març passat. Balcells es va estrenar qualificant aquestes demores d'"inacceptables" i comprometent-se a revertir-les durant el seu mandat. Mig any després que s'anunciés una injecció de 110 milions d’euros per millorar l'accessibilitat al sistema sanitari, Balcells ha tornat a comparèixer a la cambra aquest dijous per treure pit d'una "millora" en les llistes d'espera. A l'atenció primària, la xifra de visites en un màxim de cinc dies ha ascendit fins al 64%, i en els quiròfans, els pacients operats fora de termini s'han reduït un 35% respecte al 2022.

El conseller de Salut ha assegurat que les dades de llistes d'espera que ha presentat aquest dijous són "rigoroses" i ha destacat que el sistema sanitari ha treballat "a tota màquina" per tenir cobertes totes les patologies greus, oncològiques i cardíaques dins els temps de garantia. D'aquí que, segons ha dit, s'hagi aconseguit augmentar l'activitat quirúrgica en un 13% i, per tant, disminuir el volum de pacients que esperen ser operats dins els terminis marcats per la llei, que no poden excedir els 45 o 60 dies en el cas de les extirpacions de tumors; els 90 dies, en les cirurgies cardíaques; i els 180 dies, per a cataractes i pròtesis de maluc i genoll. "Hem passat dels 18.670 pacients en llistes d'espera dels sis primers mesos del 2022 als 12.228 actuals. ¿S’està atenent absolutament a tothom dins els terminis? No, però anem en la direcció correcta", ha assegurat el titular de Salut.

Malgrat les crítiques dels diferents grups parlamentaris, que han acusat Balcells de donar unes dades "triomfalistes" i "allunyades de la percepció dels professionals de la sanitat pública", el conseller ha insistit que l'accessibilitat als CAP i als hospitals ha millorat "substancialment". "La tendència és de millora i és l'adequada: anem desfent l'embús que hi havia", ha assegurat. Les xifres del Servei Català de la Salut (CatSalut) assenyalen que el desembre del 2022 només el 52% dels catalans es visitaven presencialment amb el metge de família, el pediatre o la infermera del CAP en menys de cinc dies. El gran gruix (70%) ho feien en deu dies. Ara, en canvi, les visites en aquests terminis han crescut fins al 64% i el 81%, respectivament. A més, ha dit el conseller, les visites telefòniques s'han optimitzat: tres de cada quatre pacients (72%) són atesos al primer intent i un 88,5% en una trucada programada en un període de 12 hores.

La demanda per fer una prova diagnòstica ha augmentat un 15% (de les 388.045 del 2022 a les 446.923 actuals), però el nombre de pacients atesos fora de termini, unes 63.650, s'estanca i fins i tot repunta una mica (+0,5% ). Pel que fa als serveis de consultes externes, és a dir, les primeres visites a l'hospital derivades pels CAP, la demanda ha augmentat un 8% (s'han fet 94.427 derivacions més en un any), un fet que Balcells ha fet servir per justificar el repunt en la llista d'espera dels primers sis mesos de l'any. De fet, aquestes visites tenen com a temps de resolució un màxim de 30 dies per a les preferents i de 90 dies per a les ordinàries i, des de principis d'any, se n’han fet 1.028.780, un 7% més que el 2022 (954.012). Tot plegat ha fet que el nombre de persones que són ateses fora de termini augmenti un 13% respecte al mateix període del 2022 (18.209 persones) i que, en total, actualment hi hagi 162.329 persones fora de termini.

Pendents del nou conveni de l'ICS

Laia Estrada, de la CUP, ha acusat el conseller de fer una lectura "triomfalista" de la situació del sistema sanitari i, des dels comuns, Núria Lozano ha lamentat que el pla de fidelització de professionals no inclogui tots els perfils de treballadors del sector. El conseller de Salut ha defensat que el III conveni de l'Institut Català de Salut (ICS), del que pengen uns 55.000 professionals, es troba en una fase “molt final” de la negociació (si bé no ha avançat la inversió que suposaria) i que permetrà posar fil a l'agulla en la retenció dels professionals formats a Catalunya.

La socialista Assumpta Escarp ha coincidit amb el conseller en la necessitat de transformar el sistema sanitari català, però li ha advertit que "han governat" els últims anys i, per tant, han estat responsables de la gestió tot aquest temps. Jordi Albert (ERC) ha lamentat la falta de "finançament adequat" per al sistema sanitari i, des de Junts, Jordi Fàbrega ha agraït el to propositiu de Balcells perquè, segons ell, tots volen millorar els serveis dels catalans. Més incisives han estat la diputada de Cs Anna Grau, que ha titllat el conseller d'incompetent, i Maria Elisa García (Vox), que ha criticat la "lamentable gestió" de Balcells.