Joan Colom: "100.000 catalans van consumir cocaïna l’últim mes"

Joan Colom (Cervera, 1957) és el responsable de Drogodependències de la Generalitat des del 1985. En tot aquest temps han anat variant les substàncies que es consumeixen al país i arreu del món, han passat de llarg molts Governs, Catalunya ha tingut 7 presidents –tots homes–, el departament de Sanitat ha passat a anomenar-se de Salut i el seu propi càrrec ha tingut molts noms tècnics, tan diferents com enrevessats. Però que algú porti 37 anys abocat a una sola feina segurament significa dues coses: que n’és un gran especialista i que se li valora molt la tasca. El doctor Colom, que ara per ara és subdirector subdirector general de Drogodependències i director del Programa de Prevenció, Control i Atenció al VIH, ITS i Hepatitis Víriques de l’Agència de Salut Pública de Catalunya, arriba a l’ARA amb una motxilla plena de dades. No li cal mirar-les. Les té totes al cap. És una de les seves virtuts.

No hi ha setmana sense que els Mossos descobreixin camps de marihuana amagats en naus industrials o en boscos. Catalunya és el parc temàtic de la marihuana?

— Catalunya n’és un país productor important, però que es decomissi molt no vol dir que es consumeixi aquí, afortunadament. Tota aquesta producció serveix per nodrir Europa i fins i tot llocs de fora d’Europa.

Però el país fa olor de porro? No hi ha consciència de risc?

— Per diferents motius. Un és que tot allò que s’utilitza en l’ús recreatiu té una baixa percepció de risc en la persona que ho consumeix. Però és un problema de salut pública, perquè el cànnabis té efectes sobre la memòria, sobre la capacitat cognitiva, sobre la resposta, sobre els rendiments acadèmic, escolar, laboral...

Pel que fa a l’alcohol, el 22% dels joves de secundària admeten haver-se emborratxat l’últim mes. Aquesta és la xifra més preocupant?

— Aquesta és preocupant, però encara és més preocupant el que en diem binge drinking. Una cinquena part de la població de 14 a 18 anys reconeix que ha begut més de cinc begudes alcohòliques en poques hores, en una mateixa sessió. De nou, és preocupant la baixa percepció de risc d’aquest consum intensiu. Com també ens preocupa el consum regular d’aquestes substàncies els caps de setmana.

El botelló és una moda autodestructiva o ha vingut per quedar-se?

— El botelló no és d’ara, és de fa molts d’anys. Hi ha molts tipus de botellons, n'hi ha de més normalitzats i d’alternatius. Sempre amb alcohol, òbviament. És molt difícil fer-hi front des d’una perspectiva general. S’ha d’entendre què és el que provoca aquesta situació: els preus, l’accessibilitat...

A noies de 16 anys els he preguntat per què ho fan i m’han respost “Perquè és guai”.

— Esclar, perquè per a ells té factors positius, d’associació volguda. Quan vas a un bar o quan vas a una discoteca et trobes amb altra gent, perquè no necessàriament hi vas amb la teva colla. Per tant, té una part de socialització claríssima.

No hauria de ser una prioritat de país lluitar contra l’alcoholisme juvenil?

— Contra l’alcohol, perquè l’alcoholisme seria una patologia, una malaltia que no necessàriament es dona. Per a l’Agència de Salut Pública el consum d’alcohol és la prioritat número u en el programa de drogues, i especialment el consum d’alcohol en població juvenil.

Qui té problemes d’alcohol no demana un tractament fins que té 47 anys, de mitjana. Per què es triga tant a trucar a la porta de l’ajut?

— Perquè hi ha una sensació de socialització tan gran, que dic “Jo consumeixo i en el moment que vulgui ho deixaré”, “Soc un consumidor social”, i tot això es va acumulant fins que la família, l’entorn o tu mateix t’adones que tot passa principalment per consumir. Fins a aquell moment no ets capaç de demanar ajuda. Com més aviat ho facis millor, perquè els professionals et podran ajudar molt.

Amb la cocaïna, des que es comença a consumir es triguen 16 anys de mitjana a demanar ajuda. L’índex de reincidència és més alt?

— La cocaïna té un comportament molt particular. Un recorda molt bé el dia que va consumir cocaïna per primera vegada, o potser el primer porro, però difícilment recorda el dia que va començar a beure alcohol. Què passa amb la cocaïna? Té un consum més intermitent i la gent no té la percepció de dependència clàssica. No és allò de “A la que començo a consumir no ho puc deixar”. La cocaïna s’associa a determinats entorns i moments. “Jo no crec que tingui un problema”, penso, però aquella nit, en una determinada situació, consumeixo tota la cocaïna que no he consumit els quinze dies anteriors. Aquest és el problema.

Quanta gent consumeix cocaïna a Catalunya?

— Aproximadament un 2% de la població adulta més gran de 15 anys diu que n’ha consumit alguna vegada l'últim mes. Voldria dir al voltant de 100.000 persones. Això són dades d’enquestes fetes amb entrevistes domiciliàries a 2.500 persones.

Quan a la Cambra dels Comuns, a Westminster, troben restes de cocaïna en 12 dels 13 lavabos, penses si aquesta gent és la que ha de legislar perquè la població no es drogui.

— Sobretot posa de manifest el que ja sabíem, que aquest consum no afecta només un subgrup poblacional, sinó que afecta tota la societat.

Des del departament de Salut intenten: primer, que la gent no es drogui; segon, que si es droguen, comencin tan tard com sigui possible, i tercer, minimitzar els danys. Se’n surten?

— Tenim un pla d’acció establert i molta treballem gent per fer-hi front. En la part preventiva, perquè la gent no consumeixi, tot i que és una utopia, treballem en l’àmbit educatiu, el social i el comunitari. Intentem evitar que la gent consumeixi molt aviat, perquè no és el mateix un cervell madurat als 25 anys que als 18. I hem organitzat tota una estructura perquè les persones que no puguin o no vulguin deixar la droga tinguin el mínim impacte possible per a la seva salut. Per exemple, ara hi ha 14 sales de venipunció supervisada a Catalunya, cosa impensable a l’estat espanyol, o no n’hi ha cap.

Això és el que en diuen reducció de danys. En això són pioners al món?

— Absolutament. El sistema de reducció de danys ha evitat 176 morts. Eren persones que amb tota seguretat haurien mort per una sobredosi i ho hem pogut evitar perquè hi podem donar una resposta molt potent.

L’heroïna va a la baixa?

— Totalment. Perquè ens en fem una idea: el 1992 el 50% de la demanda de tractament a la xarxa assistencial era per heroïna. Avui ho és el 12 %.

En canvi, en les festes postpandèmia s’ha disparat l’èxtasi?

— L’èxtasi i les drogues de síntesi, que van tenir el seu màxim exponent als voltants del 2000 i el 2010, estan una certa estabilització. No dic que no se’n consumeixi, però no ten l’impacte que tenien.

L’èxtasi que prenem avui és l’angoixa i la depressió de demà passat?

— L’èxtasi és un estimulant que t’ajuda a allargar la nit amb una certa capacitat de resposta. Però totes aquestes substàncies tenen un impacte posterior elevat. Totes tenen una pujada i tenen una baixada. En la baixada hi ha els efectes adversos d’haver-les pres. Tot depèn de la quantitat, la freqüència i la magnitud, però acaben generant malestar emocional posterior.

Als Estats Units hi ha una febre pel fentanil, un fàrmac opioide que es prenen a tort i a dret. Aquí no passa?

— Als Estats Units ha sigut una epidèmia extraordinària. En alguns estats ha provocat una mortalitat brutal. Per què? Perquè en algun moment van incorporar tractaments amb fentanil, que és indicat per a un tipus de dolor concret però no per al dolor general, amb el suport de la indústria farmacèutica americana, i molta gent hi va quedar enganxada. Després, com que els metges ja no el prescrivien, en van anar a buscar al carrer, i quan vas a buscar fentanil de carrer, o heroïna de carrer, es provoca un greu problema. Afortunadament aquí, tot i que es prescriuen opiacis, són en quantitats sensiblement inferiors i amb un control del sistema.

El tema de l’estiu van ser les punxades que rebien algunes noies en algunes discoteques i la por que va generar. S’ha aclarit què passava?

— És una situació claríssima d’agressió, evidentment. Ara bé, fins ara no hem pogut demostrar que hi hagués submissió química. Aquest concepte significa que algú voluntàriament inocula una substància a una persona per canviar-li la seva voluntat. A la majoria de casos de punxades que coneixem i de les quals hi ha denúncies no hem pogut demostrar que s’hagi pogut inocular res. Penseu que per inocular alguna cosa es necessita temps i destresa, i que no totes aquestes substàncies tenen un efecte immediat. Ara, la punxada és una agressió abominable.

Però hem pogut saber què inoculaven?

— No. No hem pogut demostrar cap inoculació en cap de les denúncies.

Però això per què es fa? Per gamberrada, per atemorir les noies?

— Una mica per tot. Segurament hi ha una part del mimetisme que a vegades es dona quan surt una notícia com aquesta. N'hi ha hagut pocs casos, afortunadament, però és intolerable. En tot cas, quan això es produeix el nostre sistema de salut té un protocol que permet fer un seguiment correcte i adequat de la persona agredida.

Les addiccions als jocs online també són del seu negociat. ¿Les apostes esportives els preocupen especialment?

— Ens preocupen per la rapidesa. Un dels problemes més importants de l’addicció és l’efecte immediat. Si a la meitat d’un partit aposto per un equip i de seguida tinc el resultat, això em pot generar una dinàmica de jugar més. El pitjor que et pot passar és que guanyis, perquè aleshores estàs perdut. Nosaltres estaríem a favor de prohibir tota la publicitat d’aquestes característiques.

A Nova York han prohibit que els menors de 21 anys comprin esprais de nata, perquè n'inhalaven l’òxid de dinitrogen. Aquí no passa?

— Aquí no es fa amb els esprais de nata. En algunes èpoques aquí s’ha fet amb globus. Afortunadament, és un ús molt menor i molt esporàdic.

QÜESTIONARI HALSMAN

¿A Barcelona, de matinada, és més fàcil comprar una dosi de cocaïna que una barra de pa?

Qui diu “Jo controlo” s’autoenganya?

La barra lliure és un bon invent?

És millor demanar ajuda avui que demà passat?