Salut dobla els recursos per atendre els sensesostre amb trastorn mental
El pressupost creix fins als dos milions d’euros i l’equip de psiquiatres i infermers comptarà amb 18 professionals
BarcelonaEl conseller de Salut de la Generalitat de Catalunya, Antoni Comín, ha anunciat que els recursos destinats a atendre les persones sense llar que pateixen trastorns mentals gairebé es doblarà aquest any, un augment que suposarà passar d’1,2 a 2,1 milions d’euros de pressupost i que servirà per reforçar l’Equip d’Atenció a la Salut Mental (Esme) dels sensesostre.
Aquest dispositiu específic passarà de comptar amb 9 professionals a tenir un equip de 18 treballadors. Així, s’hi incorporaran 2 nous psiquiatres -ara n’hi ha 2, un dels quals amb dedicació de mitja jornada- i 3 nous infermers, que se sumaran als 2 professionals que ja hi treballen. A banda, també s’incrementarà el nombre de gestors de casos o treballadors socials que fan seguiment dels pacients un cop estan psicopatològicament estables, i l’equip administratiu.
“L’Esme estava en una situació de pressió assistencial molt forta, amb recursos insuficients per atendre aquestes persones”, ha reconegut Comín. El conseller ha volgut recordar que aquesta és una de les prioritats assistencials que s’ha dotat de més recursos gràcies a l’increment de 70 milions de la partida del pressupost de Salut dedicada a l’atenció dels problemes mentals.
Francesca Asensio, psiquiatra coordinadora d’aquest equip d’atenció, ha recordat que només a Barcelona hi ha unes 3.000 persones sense llar detectades pels serveis socials, de les quals quasi 1.000 continuen vivint al carrer, mentre que prop de 2.000 pernocten en equipaments o albergs municipals. A Catalunya, el 40% dels 11.500 sensesostre continuen al carrer i la meitat pateixen trastorns mentals.
L’Esme treballa amb psiquiatres i infermers que visiten els sensesostre al carrer amb l’objectiu d’estabilitzar la seva situació i incorporar-los a la xarxa de salud ordinària, una feina que requereix, segons han explicat, una estreta col·laboració amb els serveis socials que identifiquen aquest col·lectiu i una intervenció lenta i continuada per vèncer les reticències i la desconfiança que mostren moltes d’aquestes persones cap als professionals.