Salut ofereix 50 milions per comprar l'Hospital General de Catalunya i fer-lo públic

BarcelonaEl conseller de Salut, Antoni Comín, ha anunciat aquest divendres la seva intenció de comprar l'Hospital General de Catalunya, propietat del Grup QuirónSalud, per tal de convertir-lo en un centre públic. En una entrevista a Catalunya Ràdio, el conseller ha avançat que aquesta opció seria més barata que no pas construir dos hospitals nous a Cerdanyola i Rubí. La construcció dels dos centres, batejats ja fa anys com Ernest Lluch i Vicente Ferrer, respectivament, va quedar aparcada amb l'inici de la crisi econòmica. El conseller ha assegurat que la compra del General de Catalunya, que es troba dins del terme municipal de Sant Cugat del Vallès, permetria estalviar-se aquestes dues construccions i reorganitzar l'atenció sanitària al Vallès Occidental. "És una oferta que no té cap perdedor", ha assegurat en roda de premsa.

L'oferta de compra coincideix amb l'anunci fet a l'inici de la legislatura, quan el departament va proposar al Parlament excloure aquest hospital i la Clínica del Vallès de la xarxa de centres d'utilització pública i aturar les derivacions de pacients de manera progressiva. Comín va assegurar llavors que es tractava de l'operació "més important" feta mai pel sistema sanitari en defensa del model públic, tot i que aquesta operació havia aixecat recels a l'Ajuntament de Sant Cugat, governat per Mercè Conesa.

El conseller ha assegurat aquest divendres que l'oferta de compra no altera el trasllat d'activitat previst abans que acabi l'any cap a la Mútua de Terrassa i el Consorci Sanitari de Terrassa, però sí que ha introduït una precisió respecte al pla inicial. L'Hospital General de Catalunya no veurà rescindit el seu contracte per complet, sinó que es produirà una "renovació" perquè és convenient que continuï fent "una part" de la radioteràpia que el CatSalut li contracta cada any. En total, l'any passat el CatSalut va pagar 13,5 milions d'euros l'Hospital General de Catalunya a canvi d'atendre 830 pacients de radioteràpia, 1.899 intervencions quirúrgiques, 1.609 altes d'hospitalització i 1.914 consultes externes. Així doncs, la modificació d'aquest contracte seria "molt rellevant", ha recordat Comín. En el cas de la Clínica del Vallès el trasllat d'activitat, que va culminar amb èxit, representava un volum de 7,5 milions d'euros.

Comín ha assegurat que ja han posat sobre la taula una oferta d'entre 50 i 55 milions d'euros. Un preu "fonamentalment objectiu" i que inclouria també la compra dels equipaments. El conseller ha assegurat que l'adquisició del centre seria bona per als pacients, però també per als prop de 1.200 treballadors de l'hospital, que passarien a formar part del sistema públic i veurien millorades les seves condicions laborals.

La mateixa setmana que la portaveu de Salut de JxSí, Montse Candini, qüestionava Comín que estava més pendent "per acontentar l’esquerra que el pacient", i afegia que "la privatització de la sanitat catalana no és real", el conseller va decidir redoblar la seva aposta pel sistema públic. Ho va fer, a més, en un hospital sobre el que encara està pendent de quadrar-se el trasllat cap a Terrassa de l’activitat que contracta cada any. Comín, que ja va demanar a Candini que rectifiqués les seves crítiques, va confirmar que més enllà de la hipotètica compra, el trasllat de l’activitat es manté inalterable i es farà abans que acabi l’any.

Sabadell i Sant Cugat

Aquest trasllat, però, no serà tan fàcil com el que ja es va fer a Sabadell abans de l’estiu. L’activitat que el CatSalut contractava a la Clínica del Vallès costava 7,5 milions d’euros i el canvi comptava amb el vist-i-plau unànime dels alcaldes afectats a Sabadell i Terrassa. En el cas de l’Hospital General de Catalunya, però, l’oposició de la majoria del personal sanitari és manifesta i, a més, l’activitat contractada s’enfila als 13,5 milions d’euros.

Les reaccions a l’anunci de Comín no es van fer esperar. Tot i que el vicepresident del Govern i responsable d’Economia, Oriol Junqueras, va felicitar el conseller per la seva "aposta per la sanitat pública i universal", la majoria dels missatges van dubtar de la viabilitat d’una compra d’aquest tipus. El Grup QuirónSalud va centrar-se a afirmar que no hi havia "cap tipus de comunicació formal, ni oferta en ferm", i per això no podia estudiar "una cosa que no existeix". La presidenta del comitè d’empresa del centre, Roser Morraja, va titllar "d’OPA negativa" l’oferta, perquè està plena de dubtes. El conseller "es dedica a llançar titulars", va afegir, a més de recordar que fa una setmana van enviar una carta a ERC per criticar l’actitud "prepotent" de Comín durant una reunió de treball en la qual es van sentir "amenaçats" si no acceptaven els plans de trasllat.

"Estupefacció" a Rubí

Mentre l’Ajuntament de Sant Cugat va posposar la valoració fins dilluns vinent, quan Conesa torni de participar a la cimera d’Hàbitat III celebrada a l’Equador, qui sí que va sortir al pas de les declaracions va ser l’alcaldessa de Rubí, Ana María Martínez. Atès que si la compra tira endavant el municipi es quedaria sense el seu promès hospital, Martínez va assegurar que l’anunci era una "deslleialtat institucional" i va mostrar la seva "estupefacció".

Les dues principals patronals sanitàries, ACES i La Unió, també van posar en dubte la viabilitat de l’operació. D’una banda, perquè aquest mateix dilluns el propi CatSalut els va comunicar que aquest mes només cobraran només el 50% de la factura dels serveis que tenen subcontractats –una constant en els últims exercicis quan arriba el final d’any– i, de l’altra, perquè encara no s’han presentat els pressupostos del proper any. Davant d’aquests retards i el dubte que el Govern tingui "capacitat i pulmó financer" per escometre aquesta operació, la presidenta d’ACES, Cristina Contel, va demanar "transparència" i més "explicacions". La Unió també va posar en dubte la compra en recordar que el CatSalut també els ha negat la pujada de les tarifes que permetria recuperar un 1% la massa salarial dels 60.000 treballadors que representa, i va acabar d’estendre l’ombra de les incògnites en subratllar que aquesta operació podria dificultar encara més la inversió per renovar els equipaments del sistema que han quedat obsolets durant els anys de crisi, a més de provocar la "desestabilització dels proveïdors" de la zona del Vallès i no representar cap millora de la qualitat assistencial. La polèmica està servida i, a l’espera de l’opinió de l’Ajuntament de Sant Cugat, Comín ja sap que haurà d’aplacar moltes reticències si vol fer realitat la compra.