Salut preveu haver vacunat els més grans de 80 anys en dos mesos i prop del 40% de la població al juny

BarcelonaLes autoritats sanitàries treballen amb la idea que entre un 30% i un 40% de la població catalana, eminentment col·lectius de risc i grups essencials, estigui vacunada al juny. Els majors de 80 anys, inclosos els grans dependents, podrien estar-ho en un mes o dos. Tot i que es tracta d'un percentatge molt inferior al previst pel ministeri de Sanitat, que ha fixat una immunitat vacunal entorn del 70% de cara a l'estiu, el Govern espera que la protecció dels més fràgils i també dels més exposats al virus permeti desescalar "relativament" les restriccions d'aquí quatre mesos. Així, es podria començar a vacunar de manera més generalitzada, fent servir museus i campus universitaris.

Amb tot, la subdirectora general de Promoció de la Salut, Carmen Cabezas, ha insistit que qualsevol previsió o càlcul que pugui fer el departament de Salut sobre l'evolució de la campanya només es farà realitat si hi ha disponibilitat de vacunes. "Si van arribant les dosis, podrem assolir aquest 30% o 40% de vacunats, tenint en compte que les persones de més de 69 anys amb risc alt i molt alt són aproximadament dos milions de persones i els calen dues dosis", ha remarcat l'experta. A curt termini, Cabezas confia en protegir almenys bona part de la població més vulnerable: els majors de 80 anys.

Dijous va començar la vacunació dels grans dependents que viuen en centres de dia, unes 31.183 persones, de les quals 5.202 (16,7%) ja han rebut la primera dosi de la vacuna. "Pensem que podrem arribar a tots els centres en un període de dues o tres setmanes", ha indicat. De manera simultània, aquesta setmana també ha començat la vacunació de les 43.923 persones de més de 80 anys en atenció domiciliària. A hores d'ara, 1.815 (4,1%) han rebut la primera dosi.

"Progressivament anirem arribant a totes les persones de més de 79 anys, que són unes 363.438", ha assenyalat Cabezas. L'estratègia de vacunació d'aquest col·lectiu, ha dit, dependrà de les vacunes que es rebin. "Si les que necessitem [Pfizer i Moderna] arriben al ritme que esperem, podríem trigar aproximadament un mes o dos a vacunar-los", ha pronosticat. En poc més d'una setmana, un total de 14.466 persones vulnerables de les 438.544 que viuen al país entre grans dependents i majors de 79 anys han rebut la primera dosi. És a dir, el 3,2%.

D'altra banda, el secretari de Salut Pública, Josep Maria Argimon, ha avançat que les properes setmanes s'anunciarà l'inici de la vacunació a les persones d'entre 45 i 55 anys amb la vacuna d'AstraZeneca, tal com es va acordar la setmana passada amb el ministeri de Sanitat. De fet, aquesta tarda la cúpula de Salut es reuneix amb els seus experts assessors per valorar aquesta qüestió.

El 4% dels catalans comencen a vacunar-se

Segons ha detallat Cabezas, a Catalunya hi ha 321.268 persones vacunades amb la primera dosi –el 4,16% de la població– i 184.161 amb totes dues dosis posades, el 2,38% de la població. Cabezas ha recordat el repte logístic que suposa la campanya: “Hem de vacunar gairebé 6 milions de persones, dues vegades, en un període molt curt de temps”.

A finals de la setmana passada Catalunya va rebre 64.100 dosis d'AstraZeneca i 80.730 de Pfizer. Segons Cabezas, aquestes 140.830 dosis suposen la remesa més elevada de vacunes que ha arribat des que es va començar a vacunar. Amb tot, Moderna no lliurarà cap lot aquesta setmana, i si n'enviés la setmana que ve, tal com està previst, arribarien la meitat, ja que la farmacèutica entregarà 32.000 dosis i no les 60.000 acordades.

Un dels punts clau per evitar aquests problemes, segons ha destacat Cabezas en declaracions a RAC1, és que Espanya autoritzi que la vacuna d'AstraZeneca s'administri també a les persones d'entre 55 i 65 anys, com ja fa el Regne Unit. En altres paraules: que elimini la limitació que només permet posar-la als més joves de 55 anys. "Si es fa aquest pas es podria accelerar la vacunació", ha assegurat la facultativa.

De fet, Catalunya i altres comunitats autònomes han demanat al ministeri que canviï el seu posicionament. "No tenim novetats encara", ha admès Cabezas a l'ARA. Amb tot, creu que la proliferació d'estudis i assajos com el que s'ha elaborat a Escòcia, que avalen l'ús d'AstraZeneca en persones grans, podria fer canviar de parer la ministra Darias.

"Reducció dràstica" de morts en residències

El 83,7% de la població que viu en residències i el 65,3% dels treballadors sociosanitaris s'han vacunat amb la segona dosi. També els professionals sanitaris en primera línia –sense comptar els que han passat el covid fa menys de sis mesos– estan assolint taxes vacunals molt altes: el 78,3% han rebut la primera dosi i el 58,4% la segona. “Els efectes de la vacunació en aquests col·lectius són cada cop més visibles. Veiem com ha caigut d’una manera molt clara l'aparició de casos”, ha insistit Cabezas.

El secretari de Salut Pública, Josep Maria Argimon, ha destacat que la taxa de mortalitat a les residències s’ha desplomat dràsticament respecte a l’any passat gràcies a les vacunes. Si el 2020 es registraven als geriàtrics 16.000 defuncions per 100.000 habitants –o 8.000 tenint en compte que hi viuen poc més de 50.000 persones–, amb les dues dosis administrades a pràcticament tots els usuaris s’estan observant 50 víctimes cada 100.000 habitants. “Si féssim una extrapolació anual, estimem que la vacunació evita entre unes 600 i 650 morts al mes”, ha indicat Argimon.

El facultatiu ha subratllat que són xifres esbiaixades perquè si no hi hagués vacunació creu que el 2021 tampoc hi hauria una taxa de mortalitat tan elevada com la del 2020, quan una tercera part de les víctimes mortals a Catalunya vivien en residències. "Ara sabem enfrontar-nos a la pandèmia en residències amb sectorització, prevenció i cribatges", ha apuntat. Amb tot, Argimon ha assenyalat que aquestes dades i extrapolacions permeten posar en valor la importància i l'efectivitat de la vacunació.

Potser cal revacunar anualment

En declaracions a RAC1, Cabezas també ha explicat que és possible que la vacunació contra el covid s'hagi de repetir de manera anual, com es fa amb la de la grip, per reforçar la immunitat i adaptar-la a les noves variants. La doctora ha defensat que el procés d'adaptació serà senzill i que de moment la vacuna actual respon "força bé" davant de la variant britànica i obté "pitjors resultats" davant de la sud-africana, tot i que protegeix dels casos més greus. De moment no hi ha dades sobre com actua amb la brasilera. Si s'han de fer recordatoris vacunals, ha apuntat, s'administrarà una única dosi de la nova vacuna.

Pel que fa als efectes secundaris de la vacunació, ha apuntat que n'estan veient de lleus, com febre o dolor muscular, en el 10% dels casos i que són més intensos entre la gent jove i en la segona dosi perquè es reforça la resposta immunològica. Ha detallat, però, que en qualsevol cas són efectes lleus que passen al cap de dos o tres dies.

També ha apuntat que les mares lactants es poden vacunar, tot i que inicialment per prevenció s'havia dit que no, i que s'analitzarà cas per cas la situació dels menors de risc d'entre 12 i 16 anys per decidir si se'ls pot administrar la vacuna. Ha avançat, en aquest sentit, que ja s'estan fent estudis de la resposta en infants a partir dels cinc anys i que segurament hi participarà algun hospital català.