La salut del Papa alimenta les especulacions sobre la seva renúncia

Roma“Abans d'operar-me, renuncio!” N'hi va haver prou amb una frase pronunciada a porta tancada durant l'assemblea de bisbes italians celebrada fa una setmana perquè es desencadenessin nous rumors que apunten a una pròxima renúncia del papa Francesc. Des del Vaticà asseguren que l'afirmació va ser expressada en to de broma, però els problemes de salut del pontífex argentí, units a altres indicis considerats sospitosos per alguns experts vaticanistes, han fet disparar totes les alarmes.

La intervenció quirúrgica a la qual va ser sotmès el pontífex fa un any a l'Hospital Gemelli de Roma, on li van extirpar 30 centímetres de l'intestí gruixut a causa d'una diverticulitis infecciosa, el va deixar profundament tocat, com va reconèixer ell mateix a l'assegurar que l'anestèsia l'havia afectat molt. D'aquí la seva negativa a tornar a passar pel quiròfan, com voldrien els seus metges. Aquells dies, al Vaticà van començar a sonar tambors de conclave. Uns rumors que Francesc es va encarregar de silenciar. “Sempre que el Papa està malalt corre brisa o huracà de conclave”, va dir llavors, a més d'assegurar que no se li havia "passat pel cap” renunciar.

En els últims mesos, però, la seva salut ha empitjorat. Els seus problemes al genoll, units a una molesta ciàtica, li han impedit oficiar algunes misses i l'han obligat a desplaçar-se en cadira de rodes, a més d'haver de cancel·lar alguns esforços importants a la seva agenda, com el viatge a la República Democràtica del Congo i al Sudan del Sud previst entre el 2 i el 7 de juliol.

Als seus problemes de salut s'uneixen altres circumstàncies que alimenten les especulacions sobre la seva retirada. La primera és la convocatòria d'un consistori per crear 21 cardenals nous, 16 possibles electors, el 27 d'agost, una època de l'any inèdita per a aquest tipus de cerimònies. Amb aquests nous nomenaments, Francesc consolida el seu llegat i continua el disseny d'un Col·legi Cardenalici més heterogeni que mai, amb purpurats amb un perfil molt similar al seu, del qual podria resultar elegit un successor que continuï les reformes iniciades pel papa argentí. De fet, actualment la majoria dels cardenals de menys de 80 anys i, per tant, amb dret a vot en un futur conclave hauran estat elegits per ell.

El segon indici que ha despertat les sospites és el viatge de Francesc, just l'endemà del consistori, a la ciutat italiana de L'Aquila per participar en la celebració del Perdó, una commemoració instituïda per Celestí V, el primer papa que va renunciar al càrrec el 1294, després de poc més de quatre mesos de pontificat, aclaparat per la responsabilitat. Els experts recorden aquests dies que el 2009 Benet XVI va visitar la ciutat italiana, que acabava de patir un devastador terratrèmol, i va resar davant la tomba de Celestí V deixant la seva estola de pal·li sobre ella. Un gest que va recobrar un nou significat quan quatre anys més tard va renunciar al pontificat.

Jorge Mario Bergoglio va ser elegit pontífex el 2013 amb el mandat de reformar la cúria romana. Un desafiament que nou anys després ha aconseguit completar, almenys parcialment, malgrat les fortes resistències. No obstant això, per a la majoria dels experts, els rumors sobre una possible jubilació anticipada del papa argentí són infundats. “Crec que les veus sobre la dimissió són prematures. Estem molt lluny de les condicions de salut en què es trobava Joan Pau II en els últims anys del seu pontificat o fins i tot Benet XVI, que no estava en condicions de viatjar”, explica a l'ARA Massimo Faggioli, professor d'història del cristianisme a la Universitat de Villanova (Estats Units).

Pel que fa a l'inèdit consistori, Faggioli assegura que era “necessari” convocar-lo perquè “el nombre de cardenals electors havia caigut per sota de 120”. I afegeix: “El més interessant és que el Papa va convocar els cardenals a Roma també per a una discussió de dos dies, i això no havia passat des del 2014. Serà un moment important per prendre la temperatura del col·legi cardenalici”.

La porta que va obrir Benet XVI

Als seus 85 anys, el papa Francesc no ha exclòs mai la possibilitat de seguir els passos de Joseph Ratzinger i dimitir com a pontífex si arribat el moment no està capacitat per continuar liderant l'Església catòlica. Va ser ell mateix qui el 2014 va assegurar que “Benet XVI no és un cas únic”, sinó “algú que va obrir una porta, la del papa emèrit”. Però la majoria dels experts coincideixen que la possible renúncia de Francesc no arribarà en cap cas mentre el seu antecessor segueixi viu.

La presència contemporàniament de dos papes jubilats seria un desafiament no menor per a la cúria romana, ja que no hi ha cap referència sobre la figura del papa emèrit. Una reforma que, segons el professor Faggioli, caldria emprendre perquè “el papat és una institució de govern, però també un símbol ple de significat, i l'Església encara està digerint la novetat de tenir un papa emèrit”.